Qui és qui a la cursa per a presidir el Consell de la República?

  • Us presentem els sis candidats que es presenten a la presidència del Consell de la República i les accions principals que defensen

VilaWeb
Els sis candidats que es presenten a la presidència del Consell de la República.
28.01.2025 - 21:40
Actualització: 29.01.2025 - 20:14
00:00
00:00

El Consell de la República ha fet públiques les sis candidatures que es presenten a la presidència de l’organisme. Les eleccions seran electròniques i es faran entre el 8 de febrer a les 9.00 i el 12 de febrer, també a les 9.00.

D’avui al 7 de febrer, els candidats podran fer campanya per a presentar les seves propostes, i els resultats es faran públics a la web del Consell el 13 de febrer a les 9.00. Ara, després d’això hi haurà quatre dies perquè es presentin reclamacions i la proclamació definitiva del nou president del Consell de la República es farà el 17 de febrer.

A les eleccions, s’hi presenten cinc homes i una dona. Us donem tot els detalls sobre qui són i què defensen els candidats, ordenats alfabèticament.

Jordi Castellà

Jordi Castellà, en una imatge d’arxiu (fotografia: Europa Press).

Jordi Castellà és advocat, informàtic i regidor a l’Ajuntament de Canet de Mar, especialitzat en la història del dret, dret públic i dret internacional. Ja es va presentar l’any passat i va aconseguir 493 vots, un 5,5% del total. La seva candidatura és centrada a reforçar l’estratègia per a aconseguir la independència de Catalunya des d’una perspectiva internacional. Una de les seves propostes és traslladar la seu del Consell a Suïssa, aprofitant-ne la neutralitat diplomàtica, per avançar cap al reconeixement de la futura República Catalana per part de l’ONU.

També considera necessari de consolidar relacions diplomàtiques amb actors clau de la comunitat internacional. Atesa la negativa de l’estat espanyol a facilitar el dret d’autodeterminació, creu que l’única solució, legal, pacífica i democràtica possible serà sol·licitar el reconeixement previ del dret d’autodeterminació i la independència a les Nacions Unides (ONU), seguint l’exemple d’altres nacions, com ara Guinea Equatorial, Palestina i el Sàhara Occidental. D’aquesta manera, diu que es disposaria de l’empara internacional necessària que permetés de fer efectiva la independència.

També proposa d’impulsar estructures institucionals que permetin de construir les bases de la futura República Catalana, assegurant que estiguin preparades per a assumir funcions d’estat en el moment que es faci efectiva la independència. Per aconseguir-ho, defensa la mobilització ciutadana com a peça clau per a mantenir la força del moviment independentista.

Antoni Walter Castelló

Antoni Walter, en una imatge al seu perfil de Twitter.

Antoni Walter Castelló, més conegut per Toni Castelló, és un mallorquí professor de secundària amb ascendència alemanya. És militant d’Esquerra Republicana, tot i que es defineix com a “militant passiu i molt crític amb la deriva que du d’ençà uns quants anys”. També, diu, és afiliat a l’Assemblea Sobiranista de Mallorca.

“La meva intenció no és guanyar aquestes eleccions ni ser president del Consell. Jo el que vull és deixondir l’independentisme, a fi que arribem a la nostra llibertat”, explica. Diu que està decebut en veient que el debat independentista es limita al Principat. Es presenta –afegeix– amb l’objectiu d’encetar el debat per a definir què és la nació catalana i insisteix que cal unitat d’acció.

Toni Comín

Toni Comin , eurodiputat de Junts, a Paçà (Rosselló)
Toni Comín, en una imatge d’arxiu (fotografia: Adiva Koenigsberg).

Toni Comín ha estat vice-president del Consell de la República d’ençà que es va fundar i ara es presenta per a ser-ne el president. Es va haver d’exiliar a Bèlgica el 2017 i és eurodiputat d’ençà del 2019. El seu pas pel Parlament Europeu ha estat sempre condicionat per les traves judicials de la Junta Electoral d’Espanya, que no volia que exercís com a eurodiputat sense jurar la constitució d’aquell país. Inicialment, va poder prendre possessió de l’escó gràcies a la sentència Junqueras, però quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va emetre la sentència concreta sobre el seu cas, li va tancar la porta. És per això que, ara com ara, Comín no pot exercir d’eurodiputat malgrat que en va revalidar l’escó a les eleccions.

Es presenta com una garantia de la continuïtat del Consell després de la renúncia de Carles Puigdemont i reivindica que la seva experiència a la direcció de l’organisme ho facilita. Fa de la internacionalització el seu tema central de campanya i diu que la condició d’eurodiputat i l’agenda de contactes aconseguida fins ara ho facilitaran. Proposa de doblar la xarxa de delegats que té el Consell a l’estranger i diu que s’ha de dedicar a explicar la legitimitat i l’encaix legal del dret d’autodeterminació de Catalunya.

Aquestes darreres setmanes ha estat a l’ull de l’huracà amb comunicats encreuats arran de l’auditoria interna dels comptes de les entitats que donen suport legal i financer al Consell de la República, i que va concloure que hi havia despeses no justificades de Comín amb els diners de les donacions dels socis. Comín diu que l’auditor no va tenir en compte un apartat del conveni de repartiment d’ingressos entre Cat Global i l’associació Catalunya Cultura i Progrés (CATCIP), que definia com s’havien de repartir els diners de les donacions. Alhora, el cantant Valtònyc –que havia treballat d’informàtic per al Consell de la República– el va acusar de males pràctiques i d’haver fet “transferències personals al seu compte mentre els deutes del Consell amb els proveïdors creixien i les donacions disminuïen”. Com a resposta, Comín ha anunciat una querella contra Valtònyc en defensa de la seva honorabilitat i reputació.

Jordi Domingo

Jordi Domingo, en una imatge d’arxiu (fotografia: Albert Salamé).

L’advocat i ex-cònsol major del Consolat del Mar Jordi Domingo fou la segona personalitat que va confirmar que es presentaria a les eleccions del Consell de la República. Domingo és un advocat amb una trajectòria professional de més de quaranta-set anys en els àmbits del dret civil, mercantil i processal. Es va graduar a la Universitat de Barcelona i és membre del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) d’ençà del 1975.

Durant anys, com a advocat i el seu paper com a jurista, ha estat compromès amb la denúncia contra els abusos i la repressió de l’aparell judicial espanyol contra l’independentisme i ha tingut un paper actiu en la construcció nacional, fent aportacions polítiques, com ara una proposta de constitució de la República Catalana.

El 1989 va fundar el primer despatx català a Moscou, amb què va establir una relació estreta amb la Unió Europea i va col·laborar en projectes empresarials internacionals, especialment en països amb economies emergents. El seu despatx va ser col·laborador de les Nacions Unides i membre del Centre de les Nacions Unides per a la Facilitació del Comerç i Desenvolupament del Comerç Electrònic (UN/CEFACT).

Domingo es presenta a les eleccions amb tres eixos: transparència, consens i territori. Segons ell, en la legislatura anterior hi va haver manca de transparència. Creu que convé que el Consell aplegui totes les sensibilitats de l’independentisme i que els consells locals tinguin un paper clau. Així mateix, assenyala que el Consell és l’única institució del país que deriva de la declaració d’independència i per això convé protegir-lo i mantenir-ne l’estructura fora de l’estat espanyol.

Montserrat Duran

Montserrat Duran, en una imatge d’arxiu.

Montserrat Duran encapçala la llista REvolucionemNos, una candidatura col·lectiva d’un grup de persones registrades al Consell de la República i de representants de consells locals de tot el país, que diuen que tenen com a únic objectiu assolir la independència.

Tal com expliquen a la web, consideren que el Consell és una eina útil i “una institució clau per a externalitzar la carpeta catalana; per a desenvolupar estructures d’estat; per a fer front i denunciar els abusos del règim del 78; per a aglutinar sensibilitats i proposar accions i campanyes”.

Duran ha anunciat que, si la seva llista aconsegueix dirigir l’entitat, impulsaran un observatori per a auditar les estructures socials, polítiques i econòmiques sorgides després de l’inici del “règim del 78”, i que presentaran una proposta de pressupost d’una hipotètica república catalana abans de l’abril. També ha proposat d’auditar abans del maig d’enguany la gestió econòmica i organitzativa que ha tingut fins ara el consell, identificar la identitat digital de l’entitat com a cens oficial de la república catalana i elaborar una proposta de constitució del futur estat català.

Lluís Felipe Lorenzo

Lluís Felipe Lorenzo, en una captura de pantalla d’un vídeo de YouTube.

Lluís Felipe Lorenzo és llicenciat en periodisme i postgraduat en informació internacional i països del sud. També es va presentar l’any passat i tan sols va aconseguir 66 vots, un 0,8% del total.

Defensa que s’ha de negociar amb Algèria la creació d’un microstat a Bab El-Oued, un barri popular de la ciutat d’Alger on fa unes quantes dècades es parlava català a causa de l’arribada de ciutadans dels Països Catalans. Diu que seria gestionat com a “Resort” amb una oferta cultural exclusivament en català i habitatges per a famílies catalanoparlants i que, en canvi d’això, la República d’Algèria cobraria per la protecció militar del territori i podria difondre entre els residents i visitants les oportunitats de turisme, solidaritat i inversions a la resta del territori.

També proposa de promoure la reducció fiscal als territoris catalans administrats per Espanya, França i Itàlia i afavorir l’acord de llibertat de moviment entre la UE i Andorra perquè l’estalvi fiscal pugui ser destinat a la contractació de serveis educatius, sanitaris, i consultories a Andorra, garantint l’atenció en català i la consolidació d’un estat monolingüe en català, que veuria augmentar el producte interior brut (PIB).

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

dldtdcdjdvdsdg
303112345678910111213141516171819202122232425262728293031123456789
dldtdcdjdvdsdg
303112345678910111213141516171819202122232425262728293031123456789
Fer-me'n subscriptor