Qui és qui en la crisi de Grífols, un gegant del plasma a l’ull de l’huracà

La multinacional Grífols, un gegant del plasma que és a l’ull de l’huracà per les denúncies d’ocultació de deute fetes per la firma Gotham City Research, afronta la davallada borsària més gran de la seva història. Us presentem alguns dels personatges clau d’aquesta crisi.

Thomas Glanzmann, el president actual

Glanzmann, nascut a Estocolm (Suècia) el 1958, però amb nacionalitat suïssa, és un veterà executiu de la indústria farmacèutica que porta les regnes de Grífols d’ençà de la primera meitat de l’any passat, atès que al febrer va ser nomenat president executiu, després de la dimissió de Steven F. Mayer per motius de salut.

Al maig, Glanzmann va concentrar tot el poder executiu de la multinacional quan també va ser nomenat conseller delegat, i d’aleshores ençà ha intentat de redreçar el rumb de Grífols continuant amb el pla de reducció de costs i de desinversions activat al febrer.

Quan va assumir el càrrec de primer executiu, Glanzmann, que ha exercit càrrecs directius en empreses farmacèutiques com ara Baxter i en la firma sueca de tecnologia mèdica Gambro, es va convertir en el primer directiu aliè a la família fundadora a ocupar aquesta responsabilitat.

Sota el comandament de Glanzmann, que coneix bé Grífols, perquè és membre del consell de la multinacional d’ençà del 2006, la companyia va aconseguir de remuntar en borsa en la segona meitat de l’any passat, una escalada que va acabar amb l’anunci de la venda del 20% de Shangai Raas a Haier, amb la qual Grífols va superar els 15 euros per acció.

No obstant això, l’informe de Gotham City Research va fer desplomar en borsa la companyia i va desacreditar la seva independència com a directiu: “Glanzmann és un Grífols en tot menys en el nom. […] No és nou ni independent”, deia respecte del president executiu, que va conèixer Víctor Grífols Roura als anys noranta.

Víctor Grífols Roura, l’artífex del creixement

L’històric Víctor Grífols Roura (Barcelona, 1950), actual president d’honor de la companyia, és l’artífex del creixement de Grífols. Va portar-la a cotitzar en borsa i a convertir-se en un gegant dels hemoderivats amb forta presència als Estats Units.

Va començar la trajectòria a Grífols el 1973 com a director d’exportacions, després es va fer càrrec de les vendes i el 1987 va succeir el pare, Víctor Grífols Lucas, i es va convertir en conseller delegat de Grífols. El 2010, Víctor Grífols Roura i el seu equip de confiança van dur a terme una operació atrevida, la compra de la nord-americana Talecris, que aleshores era una companyia més gran que ells (Grífols facturava 913 milions d’euros i Talecris, uns 1.533).

Aquesta operació va convertir Grífols en un actor mundial del plasma, però també va disparar-ne l’endeutament notablement, que ara continua essent el llast principal de la companyia.

Víctor Grífols Roura, que va deixar al desembre el consell de Grífols, després de quatre dècades a l’empresa, és un executiu carismàtic, que parla sense pèls a la llengua i que a vegades ha estat polèmic per haver defensat obertament les donacions remunerades de plasma a l’estat espanyol fins i tot com a manera de permetre uns ingressos extra a gent que ho necessiti, com ara els desocupats.

Aquesta darrera dècada, va ser capaç de catapultar el valor en borsa, un ascens meteòric que comparava de vegades a les juntes generals d’accionistes amb el d’Inditex, però alhora ha dissenyat, juntament amb el responsable financer de Grífols, Alfredo Arroyo, i gent de confiança, com ara Tomàs Dagà, del bufet Orborne Clarke, la complexa arquitectura fiscal i de deute de la multinacional.

Raimon Grífols i Víctor Grífols Deu, els directors generals anteriors

Raimon Grífols Roura, de seixanta anys, i Víctor Grífols Deu, de quaranta-set anys, són dos protagonistes més d’aquesta complicada crisi. Són, respectivament, germà i fill del president d’honor de la companyia, Víctor Grífols Roura.

Víctor Grífols Roura pretenia una transició tranquil·la i el 2017, quan tenia seixanta-set anys –la mateixa edat que tenia el seu pare quan li va cedir el comandament–, els va nomenar consellers delegats solidaris, un càrrec que van exercir fins al maig de l’any passat, quan van ocupar unes altres responsabilitats directives.

En algun acte públic, Víctor Grífols Roura ha comentat que el successor natural de la companyia era el seu fill Víctor Grífols Deu. D’ençà que va entrar a Grífols, Víctor Grífols Deu ha treballat en unes quantes àrees per aconseguir-ne una visió general.

L’arrencada en la primera línia de comandament va ser tranquil·la, i fins i tot en aquella època Grífols es comprometia amb causes de solidaritat empresarial, com quan va rescatar Aigües de Vilajuïga, una històrica companyia empordanesa amb problemes.

Víctor Grífols Deu va veure en un informatiu que l’empresa era en una situació molt delicada i va decidir d’adquirir-la. Grífols va destinar 5,5 milions d’euros a construir una planta embotelladora d’aigua mineral.

Els coconsellers delegats també han dut a terme grans operacions en la seva etapa al comandament de Grífols, com ara l’adquisició d’un 26% de la xinesa Shanghai Raas, o de l’alemanya Biotest, uns moviments que van tornar a fer créixer el deute de Grífols. Però tot va canviar amb la pandèmia.

La covid va desplomar el proveïment de plasma de Grífols i tots dos directius es van llançar a comprar de centres de plasma d’unes altres empreses per compensar la caiguda, i això va contribuir a endeutar encara més Grífols, una bola de deute que l’ha posat a l’ull de l’huracà.

Rodrigo Buenaventura, president de la CNMV

La missió de la Comissió del Mercat de Valors espanyola (CNMV) és supervisar i inspeccionar els mercats de valors espanyols i l’activitat dels seus intervinents, com ara les empreses que cotitzen en borsa. El president de l’organisme, Rodrigo Buenaventura, després d’haver-se sabut l’informe de Gotham City Research sobre Grífols, va dir que la CNMV exerciria les seves competències per aclarir la situació. “No té sentit posar en dubte la informació publicada ni ignorar-la”, va afegir, i va demanar informació a la companyia sobre les acusacions del document.

En la conferència d’analistes de dijous, Grífols va confirmar que la CNMV els havia donat un termini de deu dies perquè facilitessin la informació sol·licitada després de la publicació del document del fons baixista, que qüestionava les pràctiques comptables de l’empresa i deia que les seves accions mancaven de valor.

Daniel Yu, el controvertit “justicier” que s’amaga darrere Gotham City

Se’n sap poca cosa, de Daniel Yu, el misteriós personatge que s’amaga darrere Gotham City Research, la companyia d’anàlisi que, inspirada en la metròpolis on Batman jurava venjança contra els criminals, pretén de representar el paper de “justicier” i destapar presumptes irregularitats empresarials.

A banda que va estudiar al prestigiós Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i que havia treballat d’analista de fons de cobertura, és bastant desconeguda la vida d’aquest analista nord-americà d’origen asiàtic que ha tornat a baixar a l’arena després d’haver posat Grífols al centre de la diana.

Fent de la venda en curt una senya d’identitat, Daniel Yu ha declarat la guerra a unes quantes empreses d’ençà que va fundar Gotham el 2012: totes han patit una caiguda borsària i, algunes, han tingut un resultat letal.

Segons l’escassa informació que s’ha pogut aplegar aquests anys, les pèrdues que va patir durant la crisi financera de les hipoteques subprime, que primer es va estendre pels mercats financers dels Estats Units i que de seguida es va escampar per mig món, van fer que es decidís a fundar Gotham City Research.

Analista de fons de cobertura abans de fundar Gotham, els qui el coneixen diuen que aquest prodigi de les matemàtiques s’ha marcat com a missió combatre el frau tal com ho faria Batman, del qual n’és fidel seguidor, ateses les limitacions de recursos i personal que tenen les autoritats en la matèria.