Qui és qui a les quatre candidatures al congrés d’Esquerra Republicana?

El congrés d’Esquerra Republicana ja té clars els quatre contendents a la presidència del partit, tot esperant que se’n registrin els avals requerits. Són Oriol Junqueras, en nom de Militància Decidim; Xavier Godàs, en nom de Nova Esquerra Nacional; Helena Solà, en nom de Foc Nou; i Xavier Martínez-Gil, en nom de Recuperem ERC. Si cap no supera el 50% en la primera volta, els dos més votats s’encararan a la segona. De moment, Junqueras, que el maig passat va deixar el càrrec després de tretze anys i que, d’aleshores ençà, és qui més reunions ha fet amb militants de base, sembla el més ben situat per a reconquerir el tron: el dubte és més aviat si hi haurà segona volta i, sobretot, qui en serà el rival. Ara, resten gairebé dos mesos i la campanya ha estat fins ara d’alt voltatge, farcida de sorpreses i amb retrets i crítiques d’una cruesa extraordinària.

La trama del joc brut i l’estructura B ha acaparat fins ara la discussió pública, cosa que ha fet invisible la conversa política de fons. Tampoc no s’ha fet cap debat entre caps de llista ni, de moment, n’hi ha cap de previst. Quines són, ben bé, les propostes de cada candidatura? Qui les integra i quines discrepàncies tenen?

Militància Decidim

Candidat a la presidència: Oriol Junqueras, ex-president del partit.

Candidata a la secretaria general: Elisenda Alamany, presidenta del grup municipal d’ERC a Barcelona.

Membres destacats de la candidatura: l’eurodiputada Diana Riba, els ex-consellers Raül Romeva i Bernat Solé, l’ex-diputat Pau Morales, els ex-regidors Oriol López, de Mollet del Vallès, i Arés Tubau, de Rubí.

Més suports destacats: el diputat a Madrid Gabriel Rufián, l’ex-diputat Joan Tardà i els ex-consellers Joan Ignasi Elena i Juli Fernàndez.

La candidatura de Junqueras sosté que l’ex-president del partit no ha pogut exercir el càrrec de debò perquè va passar més de tres anys a la presó i, després de l’indult, ha continuat inhabilitat. La resta de candidatures no hi estan d’acord i afirmen que fou partícip –si no impulsor– de la majoria de decisions orgàniques que es van prendre durant el seu mandat. En efecte, Junqueras tingué una gran influència en l’elaboració de les llistes electorals i, durant el temps a la presó, estigué en contacte amb la resta de la direcció del partit. És cert que durant l’últim tram de la presidència de Pere Aragonès tingueren discrepàncies específiques, malgrat que tant Aragonès com la secretària general, Marta Rovira, neguen que hi hagués òrgans de decisió paral·lels a la direcció oficial. Junqueras assegura que ell no sabia res de l’estructura B del partit i, de fet, no n’hi ha proves.

En canvi, Junqueras no ha fet gaires valoracions en públic sobre l’estratègia política que ha seguit el partit aquests últims anys. Fins ara ha estat un gran defensor de l’estratègia del diàleg amb el PSOE, ha blasmat la via unilateral i ha sostingut que la prioritat era d’eixamplar la base. Sobre l’acord amb el PSC per a fer president Salvador Illa, a Militància Decidim n’hi ha partidaris i contraris, però Junqueras s’hi mostrà ambigu. En un piulet va dir que valorava la feina de l’equip negociador però que també hi havia motius per a desconfiar dels socialistes, i que si la investidura s’acomplia caldria fiscalitzar-los molt bé. Després, ha insinuat que hi estava en contra. Elisenda Alamany, la candidata a la secretaria general, és ferma defensora d’entrar al govern de Jaume Collboni a Barcelona, però la decisió resta congelada, ara per ara. Per una altra banda, RAC-1 va publicar fa pocs dies que Junqueras s’havia reunit amb Illa per demanar-li la continuïtat de càrrecs que li són afins. El govern ha dit que és responsable dels seus nomenaments, però no ha desmentit la informació.

A la seva pàgina web, la candidatura diu que vol restaurar l’honestedat i la coherència del partit per a “forjar la majoria democràtica independentista”. Hi proposen un “compromís històric” per a defensar la nació, la llengua, la cultura i l’escola, parlen d’ordir “una aliança social d’esquerres”, de fer una regeneració democràtica interna i de fomentar el benestar emocional dins l’organització i lideratges femenins. En una llista de catorze punts genèrics, reivindiquen el municipalisme, la igualtat i “la gent que treballa i emprèn”, però no hi ha concreció sobre la política de pactes ni les prioritats estratègiques.

Nova Esquerra Nacional

Candidat a la presidència: Xavier Godàs, ex-batlle de Vilassar de Dalt.

Candidata a la secretaria general: Alba Camps, actual secretària de Coherència Política d’ERC.

Membres destacats de la candidatura: l’ex-consellera Teresa Jordà, l’ex-portaveu Raquel Sans, el batlle de Manresa, Marc Aloy, la negociadora de la llei d’amnistia Marta Vilaret.

Més suports destacats: pràcticament tots els consellers d’Aragonès –llevat d’Elena i Fernàndez–, com ara Ester Capella i Laura Vilagrà, i històrics com els presidents Carme Forcadell i Ernest Benach, Joan Puigcercós i Josep Manuel Tresserras.

La Nova Esquerra Nacional refusa el títol de “rovirista”, per bé que a la candidatura hi ha tots els afins tant a Marta Rovira com al president Aragonès. D’entrada, es van presentar com un equip coral que no tenia discrepàncies de fons amb l’estratègia de Junqueras, sinó amb la seva manera de governar orgànicament el partit, que consideren massa jeràrquica. L’ex-consellera Teresa Jordà, que és candidata a la vice-presidència, diu de la candidatura: “Tots hem estat junqueristes i roviristes, i esperem que ens donin el suport tant Marta Rovira com Oriol Junqueras.” El candidat a la presidència és Xavier Godàs, ex-batlle de Vilassar de Dalt, poc conegut, i que ha promès de desvincular el càrrec de president del partit i el de candidat a la presidència de la Generalitat. El to crític amb Junqueras s’ha anat endurint aquestes últimes setmanes. L’ex-conseller Xavier Vendrell, que dóna suport a la candidatura, ha acusat Junqueras d’amagar-se a Montserrat durant els dies decisius de l’octubre de 2017, després del referèndum.

Godàs, sociòleg i consultor, formava part del govern d’Aragonès –n’era director general d’Acció Cívica. Tot i que insisteixen molt que es tracta d’una candidatura coral, Godàs és qui més ha desenvolupat la proposta política en públic. Posa l’èmfasi en la necessitat de canviar d’etapa perquè el moment polític ha canviat. Tampoc no impugna l’estratègia que ha seguit Esquerra aquests últims anys, tot i que considera que hauria d’haver estat més sincera amb el diagnòstic, tal com explicava fa pocs dies en una entrevista a VilaWeb. Considera que el 2017 “no hi havia prou força interna ni prou capacitat per a plantejar la independència”. En un article, va demanar de seguir el model de Bildu i del BNG. I ha escrit: “L’unilateralisme és un mite, com ho és pensar que si disposes d’una estratègia, ja ho tens tot.” A la seva pàgina web hi proposen “un projecte nítidament d’esquerres” i “d’alliberament nacional”.

Igual com a Militància Decidim, a la Nova Esquerra Nacional hi coincideixen partidaris i contraris d’investir president Salvador Illa. Godàs, per exemple, va defensar d’investir-lo per raons tàctiques, tot i que sosté que, per als republicans, el PSC ha de ser un adversari. A diferència d’Elisenda Alamany, tanmateix, s’oposen a entrar al govern de Collboni a Barcelona. La Nova Esquerra Nacional considera que Esquerra no ha de ser crossa ni del PSC ni de Junts per Catalunya, tot i que admeten que en moments determinats poden arribar a acords amb tots dos.

Foc Nou

Candidata a la presidència: Helena Solà.

Candidat a la secretaria general: Alfred Bosch.

Membres destacats de la candidatura: el portaveu a Sabadell, Gabriel Fernàndez, l’ex-diputat Jordi Orobitg, la regidora a Matadepera Anna Piñol, i la consellera nacional Esther Martín.

Més suports destacats: el periodista i conseller nacional Joan Puig.

Foc Nou és una de les dues llistes que s’oposa clarament a l’acord amb el PSC i que considera que els republicans han de revertir la política de pactes. Consideren oficialistes tant la candidatura de Junqueras com la de Godàs i els retreuen que en totes dues hi ha membres que fa molts anys que tenen càrrecs orgànics i que, per tant, no es poden presentar com a renovació. Els dards en aquest sentit s’han centrat més específicament en Militància Decidim. La candidata de Foc Nou a la presidència del partit, l’ex-portaveu a Cerdanyola del Vallès Helena Solà, va dir en una entrevista a TV3: “A la llista d’Oriol Junqueras hi ha gent que fa molts i molts anys que viu del partit.”

Es reivindiquen com a militants de base, molts dels quals vénen del món municipal, i asseguren: “Tothom té la seva feina, no depenem del partit, i això ens permet de ser crítics.” El matís d’aquest argument és que a la secretaria general hi presenten l’escriptor Alfred Bosch, que fou diputat a Madrid entre 2011 i 2015, portaveu i candidat a Barcelona entre 2015 i 2018, i conseller entre 2018 i 2020, fins que hagué de dimitir per un escàndol relacionat amb el seu cap de gabinet. La resta de noms de la candidatura són, en general, molt poc coneguts. Solà mateixa –que és la primera dona que aspira a presidir el partit en tota la història– va reconèixer que quan li van proposar de formar part de la candidatura havia decidit d’estripar el carnet. La incògnita, de moment, és per què Solà va signar al juliol un article amb Junqueras a La Vanguardia en què donava per fet que ningú de l’executiva nacional no era responsable de l’estructura B.

L’objectiu de Foc Nou és recollir el vot del 44,5% del partit que va votar en contra d’investir Salvador Illa, però aquesta estratègia topa amb un gran obstacle: que la resta de candidatures també tenen membres que s’hi van oposar. En tot cas, diuen que si guanyen el congrés miraran de tornar-se a posar d’acord amb els altres partits independentistes i amb altres entitats de la societat civil, i creuen que cal tornar a transitar la via més nítidament independentista. “No ens podem perdre en el mentrestant, l’objectiu ha de ser la independència”, va dir Solà. En paraules de Gabriel Fernàndez: “El PSC és el gran partit espanyolista, el gran rival a Catalunya de l’independentisme.”

Recuperem ERC

Candidat a la presidència: Xavier Martínez-Gil, economista.

Candidata a la secretaria general: Àngel Ruiz, arquitecte tècnic.

Membres destacats de la candidatura: Montse Robles, Joan Segarra, Teresa Forn, Moisès Rial, Carles Fité, Amparo Faus i Gretha Klein.

Altres suports destacats: és la llista que impulsa el Col·lectiu Primer d’Octubre.

La candidatura Recuperem ERC s’articula al voltant del Col·lectiu Primer d’Octubre, el petit grup de militants més actiu en la crítica a l’estratègia que ha seguit el partit després del 2017. És integrada per militants de base que no han tingut gaires càrrecs orgànics. El candidat a la presidència és l’economista Xavier Martínez-Gil i a la secretaria general hi presenten l’arquitecte tècnic Àngel Ruiz, que l’agost proppassat va plegar com a conseller nacional del partit a causa del pacte d’investidura amb el PSC. “Som militants de base –diuen– que ens guanyem la vida en les nostres feines, que no depenen ni directament ni indirectament de la política. Vam demanar un redreçament de l’estratègia: tornar a la ponència política del partit aprovada el 2018.”

En una entrevista a VilaWeb, Martínez-Gil va explicar que, si manessin, tallarien tots els pactes amb el PSC perquè consideren que l’independentisme mai no hauria d’haver normalitzat la reconciliació amb els partits que van votar a favor de l’article 155. “Estem en una situació d’emergència nacional, com a país, i la prioritat ha de ser un pacte entre l’independentisme. No tan sols amb els partits polítics, sinó amb tot el moviment independentista”, deia. Proposen de crear una taula entre tots els actors del moviment per a convenir un programa de mínims. Sobre la possibilitat d’un acord amb Foc Nou, Martínez-Gil afirmava que eren els altres els qui ho havien refusat i que són l’única llista en què no hi ha ningú que hagi tocat estructures de poder.