Qui és Núria Marín, la nova número dos de l’ANC?

El gran públic segurament no deu haver sentit a parlar de Núria Marín Casas (Lleida, 1961). Professora d’educació secundària, avui s’ha convertit en la vice-presidenta de l’ANC en substitució de Jordi Pesarrodona, que va plegar per motius personals. Els qui la coneixen, en destaquen l’actitud conciliadora, fet que pot ajudar una entitat que aquestes darreres setmanes ha estat protagonista per les dimissions de tretze membres del secretariat.

Marín no és nova a l’ANC. Va formar part del mandat anterior i ha continuat en l’actual, atès que els estatuts permeten d’encadenar dos mandats consecutius. Va entrar a l’entitat després d’haver deixat les files d’ERC, el 2019, després de trenta anys de militància. Segons que explica l’ANC, va abandonar el partit perquè considerava que la seva deriva ideològica i estratègica deixava en un segon pla la lluita per la independència, “perdent així la seva identitat”.

La seva àmplia trajectòria a ERC la va convertir en una cara coneguda, no solament a Ponent, que és on militava, sinó també en l’àmbit nacional. Ho demostra el fet que en les eleccions al consell nacional d’ERC del 2008, va ser la segona persona més votada, tan sols superada per Elisenda Paluzie. En l’àmbit local, va ser regidora d’ERC a la Paeria de Lleida durant la legislatura 2015-2019, però ja no va repetir.

Més enllà dels partits, també va militar activament a la Crida a la Solidaritat, en què va treballar per la llengua i la cultura i va ser-ne la directora comarcal. Al Segrià i a Lleida també és coneguda per l’activisme que vetlla pels drets de les dones, sobretot per la lluita pels drets sexuals i reproductius.

En les tensions viscudes aquestes darreres setmanes, fonts de l’ANC expliquen que ha mantingut un perfil conciliador entre els sectors crítics i la presidència de Dolors Feliu. Per això s’espera que pugui ser un element cohesionador després de les dimissions. En el seu discurs d’abans de la votació per a explicar el seu projecte, ha volgut incidir en la idea de fomentar encara més el debat dins l’entitat. Per una altra banda, també ha destacat que el fet de ser de Ponent li dona una perspectiva allunyada del centralisme, que es podria traduir en unes majors dosis de protagonisme per part de les territorials.