17.04.2022 - 21:50
|
Actualització: 17.04.2022 - 21:59
“Si amb deu diaris reciclats es pot fabricar un nou diari, quants se’n poden fer reciclant dos-cents diaris vells?”
“No m’agrada que la gent odiï les matemàtiques. Et poden agradar més o menys, o tenir-ne més facilitat o menys. Potser t’hi enfrontes d’una certa manera perquè has tingut males experiències i quan en sents l’olor ja en fuges. Sí que és ver que molta gent les té entravessades i a les sèries o a les pel·lícules, si algú suspèn una matèria són les matemàtiques, però no hi ha res innat que les pugui dificultar.”
Qui diu això és Miquel Capó (Ciutadella, 1979), que va estudiar el batxillerat a l’Institut Josep Maria Quadrado de Ciutadella. Era un alumne brillant en tot perquè la nota final va ser matrícula d’honor. Es va llicenciar en matemàtiques a la Universitat Politècnica de Catalunya i ha fet uns quants cursos i un màster de qualificació pedagògica. Per telèfon s’intueix una certa passió per aquesta matèria, encara que la passa pel doble filtre de la timidesa i la modèstia. Hi dedica el lleure i la professió.
Dels exercicis casolans als best-sellers
És professor de matemàtiques a l’institut Biel Martí de Ferreries, a Menorca. Diu que la matemàtica és un llenguatge universal a través del qual funcionen moltes coses. Es poden comptar amb els dits d’una mà, i molt primitives, les civilitzacions que no empren les matemàtiques, diu. “És la manera en què ens hem organitzat per poder viure.”
Abans de Ferreries, ha fet de mestre al Josep Maria Quadrado i al Maria Àngels Cardona de Ciutadella, i a l’escola de monges de la Consolació, també a la ciutat de ponent. Allà és on va aconseguir la primera feina. Era l’any 2003 i havia d’impartir un taller de matemàtiques. No hi havia llibres ni res que l’ajudàs a preparar les classes i això el feia patir una mica. “Cada diumenge capvespre, quan em posava a preparar els tallers, pensava: ‘Ai, ai, què faré aquesta setmana?’ I vaig començar a arreplegar jocs, en vaig inventar, en vaig adaptar, i amb això feia els tallers. Vaig veure que agradaven i quan en vaig tenir uns quants els vaig arreplegar i els vaig enviar a unes quantes editorials de Madrid.”
I una editorial va saber veure una mina en aquests problemes matemàtics convertits en desafiaments, problemes de lògica, jocs de paraules… Alguns són clàssics, com ara moure tan sols dos escuradents d’un dibuix per fer-ne un altre, o dibuixar una figura complexa sense aixecar el llapis del paper. Per resoldre’n uns altres, cal fer operacions matemàtiques senzilles, i en la majoria cal sortir de l’enunciat, llegir-lo un parell de vegades i, és clar, aplicar la lògica per tenir una perspectiva completa d’allò que cal resoldre. I, sempre, aplicar l’enginy.
La primera edició va anar tan bé que tot d’una en van venir més. Unes altres editorials van veure que hi havia un mercat per a aquests llibres que, a pesar de la presència en massa de les pantalles, la gent encara volia llibres i quaderns en paper per a passar l’estona. Ja no era ell qui enviava originals, sinó que rebia, i continua rebent, encàrrecs. D’ençà del 2005, ha publicat un llibre cada any, pel cap baix, a més de les reedicions, traduccions i col·laboracions amb diaris i revistes. Però no solament són volums que entren al circuit comercial de les llibreries, sinó que algunes empreses encarreguen edicions especials per regalar als clients. Dues col·leccions dels seus llibres s’han venut, per exemple, amb els diaris La Vanguardia, El País, El Periódico i la revista Muy Interesante.
“Sabries explicar si és possible d’enterrar a Barcelona una persona que viu a Menorca?”
Més de mig milió de llibres venuts a mig món
En vista d’això, la pregunta sobre quants exemplars ha venut és obligada. Capó s’arma de prudència i de discreció a l’hora de respondre. En llibreries, ha venut més de 200.000 exemplars. A més s’han de comptar els volums que s’imprimeixen per acompanyar els diaris i les revistes. Si els sumem, la xifra depassa el mig milió d’exemplars. “Fan tirades molt grosses i les cobres a un preu diferent”, diu, per a prevenir aquells que tenguin la temptació de traure la calculadora i fer nombres.
D’aquesta manera, Miquel Capó, que és molt reservat, que fa feina de casa seva estant, ha trobat la fórmula de l’èxit. “Tot sembla una història inventada: vendre tants llibres de matemàtica, des de Menorca, des de l’estudi de casa, sense anar enlloc, i que hagi passat tot això. És una satisfacció que allò que fas serveixi d’alguna cosa.” Ha servit, per exemple, per a ser el gran best-seller de tots els autors menorquins. Cap altre autor de l’illa n’ha venut tants, de llibres. Li ho comentem. “És possible. No sé quants en venen els altres. No era el meu objectiu quan vaig començar. Vaig fer una cosa que va interessar i continuï fent-ho. Qui em parla de xifres i em diu tot això de les vendes sou vosaltres, els periodistes.”
La premonició que es compleix
Explica que un company de l’institut de Ferreries sí que va preveure aquest èxit exponencial. “Quan començaven a sortir els meus llibres, un company em deia: ‘Si entres al mercat xinès, ja veuràs, perquè allà són molts i vendràs molts llibres.’ Però tu no pots pensar que una editorial vendrà els drets per a publicar un llibre a la Xina i et traduiran els problemes al xinès. Al final sí que va ser així, però no m’ho hauria pensat mai”.
I sí, els problemes matemàtics de Miquel Capó entretenen el lleure i trenquen el cap de desenes de milers de ciutadans xinesos, però també turcs, indonesis i portuguesos. També ven a Mèxic i Veneçuela, i l’any 2010, el Ministeri d’Educació de Xile va fer una edició especial dels Problemes d’enginy per a segon cicle de secundària. L’any 2017, Coca-Cola va fer una edició per a la campanya de Sant Jordi de Jocs d’enginy per a posar a prova el teu cervell. La tirada va ser de 23.000 exemplars en català i 11.000 en castellà.
Aquestes xifres tan sols són un exemple molt petit per a veure la magnitud de les edicions de cada recull de desafiaments. Saber quants exemplars ha venut a la Xina és complicat perquè van convertir cinc volums en vuit. “N’han fet tres edicions diferents, els venen en paquets de cinc, no sé per què, però es veu que allà és habitual. Han llevat tots els jocs que eren de lletres i paraules i s’han fixat solament en els de nombres”, diu, i riu quan recorda que l’editorial li remet les galerades perquè les revisi i els digui que sí, que es pot imprimir. “No entenc res, m’arriben, veig els dibuixos, però no entenc res més. M’ho diuen de manera seriosa, que ho revisi, però sembla una broma. Jo els dic: ‘Feu el que vulgueu.’ Una vegada, amb un mòbil vam traduir una portada i semblava que no hi havia cap disbarat, però no m’ho puc mirar tros a tros. I al final els dic: ‘Està bé, tira.'”
La majoria dels llibres, Capó els pensa per a un públic jove. De fet, a les portades hi ha aquella frase tan habitual: “Per a nens de 9 a 99 anys.” En una sèrie de les més venudes té com a protagonistes tres al·lots que van proposant els problemes amb un enunciat que els enquadra a l’àmbit escolar. Però no tots els qui accepten el guant matemàtic són joves. “Em fa il·lusió quan em conten coses o veig comentaris a Amazon, com el d’una persona que deia que havia comprat un dels meus llibres per regalar-lo a son pare, de setanta-set anys, i que estava encantadíssim. No em pensava que aquests exercicis també podien servir per a mantenir activa la ment de la gent gran.”
A la llista dels més venuts d’Amazon
Entre els anys 2019 i 2020, tres dels llibres de Miquel Capó van ser a la llista dels cent més venuts d’Amazon. Un dels quals va arribar a ser a la sisena posició. Els comentaris que fan els lectors es compten per centenars. La majoria són mares que relaten com els seus fills aprenen matemàtiques fent aquests jocs que proposa Capó, des d’aquest racó de món que és Menorca, a tocar de la Contramurada de Ciutadella. També rep algun correu electrònic, com el d’un fillet de l’Uruguai que havia detectat una errada: “Efectivament, ho vaig revisar i hi havia un error. La confecció dels llibres és complicada perquè el material que envies passa pels maquetadors, per l’il·lustrador… i a vegades hi pot haver algun error. Has d’anar molt alerta, però sempre en pot passar algun per malla.”
Un dels llibres més traduïts i dels quals ha venut més exemplars és el de Cent qüestions matemàtiques. El va publicar en català l’any 2014 amb Cossetània. Ja se n’han fet quatre edicions i s’ha traduït al castellà i al xinès. Capó voldria publicar més llibres en català, però no sempre en troba l’oportunitat: “Em costa molt de trobar una editorial que els faci en català. Són empreses i ells decideixen, encara que jo insistesc, però no acaben de picar. Ara mateix n’ha sortit un, el de 200 desafiaments, que hem fet en català i en castellà.”
De l’estudi de Miquel Capó no paren de sortir problemes de lògica, desafiaments o enigmes. Ara té unes quantes novetats al forn que arribaran a les llibreries aquest estiu. Una de les quals és un llibre de misteris per a llegir a les fosques perquè tindrà una tinta luminescent i ho farà més atractiu per als més petits. També és en procés de correcció un títol de fa uns anys que ha revisat i rejovenit, en què ajunta la màgia i les matemàtiques.
Sense aplicació
Una altra assignatura pendent és la de convertir aquests llibres en una aplicació per al mòbil o les tauletes. Encara que de la majoria dels llibres se n’ha fet una versió electrònica, no són interactius. “Estaria molt bé que algú s’animàs a fer-la. No és a les meves mans.”
Miquel Capó, que ha fet de les matemàtiques la seva vida, ha decidit que vol viure lluny de les pantalles dels mòbils. No té WhatsApp. Té un telèfon mòbil dels que serveixen per a telefonar i enviar missatges, però diu que necessita estones per a estar desconnectat.
Per cert, reciclant 200 diaris se’n poden fabricar 22, i és impossible que si una persona “viu” a Menorca l’enterrin a Barcelona o a enlloc.
