Qui és i d’on ve la futura direcció de la CUP?

Una de les conclusions del debat intern de la CUP per a actualitzar-ne la manera de funcionar va ser que, per ser més eficaços, havien de consolidar les estructures directives de l’organització. L’antic Consell Polític s’ha transformat en la Mesa Nacional, que es reuneix mensualment i és representada pel secretariat nacional, càrrecs electes, representants territorials i sectorials; i el secretariat nacional s’ha reforçat ampliant a quatre anys el mandat i dotant-lo de càrrecs per a augmentar-ne la visibilitat i capacitat d’acció. D’ara endavant, el secretariat nacional tindrà dos portaveus –que seran les cares visibles del partit de portes enfora– un secretari general i un coordinador, encarregats del bon funcionament de l’organització en termes globals.

A partir de demà els militants votaran el nou secretariat, però com que només s’hi ha presentat una candidatura és pràcticament segur que serà elegida. La llista conté quinze persones, el màxim que preveuen les ponències, amb nou homes i sis dones; dos militen a Poble Lliure i tres a Endavant-OSAN, tot i que un altre un més hi va militar però va deixar l’organització. Té l’encàrrec de desplegar el full de ruta polític que ha sorgit del Procés de Garbí i, de fet, sis membres de la candidatura eren del grup motor que impulsava i coordinava els debats en la redefinició de la CUP. Els militants voten sense saber qui ocuparà els càrrecs de portaveus, secretari general i coordinador –que es comunicaran el 10 d’octubre en la presentació del nou secretariat nacional–, però sí de quines àrees de treball s’ocuparà cadascú.

És una candidatura renovadora, amb poques cares mediàtiques i sense experiència al secretariat nacional, però amb gent arrelada en el món municipal. Us detallem, a continuació, qui és qui en la futura direcció de la CUP.

Roger Bigas, secretaria de Comunicació i Premsa

Roger Bigas té trenta-dos anys i és de Salt (Gironès). Es va graduar en treball social a la Universitat de Girona i és treballador social del Consorci de Benestar social Gironès-Salt. Abans, havia estudiat cuina i havia estat membre de l’agrupament escolta i guia Sant Cugat de Salt. A més, forma part de la colla de diables d’en Pere Botero.

A les darreres eleccions municipals va ser el número tres de la llista Independents per Salt-CUP, però fins aquest maig no va entrar a l’ajuntament perquè la cap de llista se’n va anar a viure fora de Salt i va dimitir. Formarà part de la secretaria de Comunicació i Premsa.

Non Casadevall, secretari de Relacions Polítiques i de Comunicació i Premsa

Non Casadevall té quaranta-nou anys i és de Banyoles (Pla de l’Estany). Aquest darrer any ha fet de portaveu del grup motor del Procés de Garbí, cosa que l’ha convertit en un dels noms amb més projecció mediàtica dels integrants del nou secretariat nacional. És llicenciat en antropologia social i cultural per la Universitat de Barcelona i en història per la Universitat de Girona. A més, té un diploma en ciències religioses. Això l’ha fet treballar com a professor de secundària i universitari. Fa esquí i triatlons.

Durant la seva trajectòria política ha participat, per exemple, en la Coordinadora d’Estudiants, en la plataforma d’insubmisos, en l’assemblea d’okupes de la Universitat de Barcelona i en el moviment antiglobalització. Actualment forma part del col·lectiu Tren-Tram Girona-Bny-Olot i d’Òmnium Cultural al Pla de l’Estany. Va ser regidor a l’Ajuntament de Banyoles i conseller comarcal al Pla de l’Estany del 2015 al 2023, i en les darreres eleccions al parlament era el número 7 de la CUP a Girona. Tindrà responsabilitats a les secretaries de Relacions Polítiques i a la de Comunicació i Premsa.

Marlene Fautsch, secretària de Relacions Polítiques

Marlene Fautsch té trenta-set anys i és nascuda a la ciutat de Mèxic, tot i que actualment viu a Badalona. El seu avi matern era de Barcelona, del barri de Sant Antoni, però es va haver d’exiliar a Mèxic arran del cop d’estat del 1936. Era soci de l’Orfeó Català de Mèxic i va tenir cura de transmetre la llengua i la cultura catalanes als seus descendents, com Fautsch. Ella va estudiar al Colegio Madrid, fundat el 1941 per als fills dels republicans a Mèxic, i va començar en l’activisme polític en els moviments zapatistes i organitzacions de defensa dels drets humans. Va estudiar història i va presentar un treball de final de carrera sobre el Partit Comunista Mexicà i les Brigades Internacionals a la guerra de 1936-1939.

A Mèxic, i per tradició familiar, es va interessar en el procés d’independència de Catalunya. Es va afiliar a la CUP com a militant a l’estranger i va ajudar a crear una assemblea de la CUP Exterior a Mèxic i un CDR mexicà. El 2020 va venir a viure a Badalona, on ha treballat a l’Institut Sobiranies, el Centre d’Estudis Unitat Popular i a Proactiva Open Arms. També col·labora amb organitzacions dedicades al dret al refugi i promotors de corredors humanitaris. Formarà part de la secretaria de Relacions Polítiques.

Isabel Llari, secretària de Formació i de Municipalisme

Isabel Llari té cinquanta-cinc anys i és de Sant Pol de Mar (Maresme). És psicòloga de formació, però té una plaça de tècnica municipal de promoció econòmica a l’Ajuntament de Pineda de Mar (Maresme). La seva vida activista ha estat molt vinculada a Sant Pol de Mar i ha participat en associacions de pares i mares i en l’activitat cultural del poble.

Va ser fundadora de la CUP a Sant Pol de Mar, el 2017, i n’ha estat la cap de llista a les dues últimes eleccions municipals. El primer cop que es van presentar van aconseguir tres regidors, que, afegits als quatre d’ERC, van poder formar govern i la van convertir en primera tinenta de batllia i regidora d’Urbanisme, Medi Ambient i Equitat. A les eleccions següents tant ERC com la CUP van perdre un regidor i Junts va assolir la batllia. És afiliada a la Intersindical i militant de Poble Lliure.

Bernat Lavaquiol, secretari d’Acció política

Bernat Lavaquiol té trenta anys i és de la Seu d’Urgell. Al costat de Non Casadevall, és qui més presència mediàtica ha tingut. Primer, com a portaveu de la plataforma Stop JJOO contra la candidatura Barcelona-Pirineus per als Jocs Olímpics d’Hivern 2030. I després, com la veu més ecologista de la CUP a les darreres eleccions al parlament. Era el primer de la llista a la demarcació de Lleida, però li van mancar 1.482 vots més per a ser diputat. A les darreres eleccions municipals havia encapçalat la llista de la CUP a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, però aquest estiu va deixar el càrrec per afavorir un relleu intern.

Quan Lavaquiol cursava tercer d’ESO va començar a fer piragüisme i va demostrar tanta habilitat que va competir en mundials entre els millors del planeta. I mentre competia com un mes amb la delegació espanyola, va començar a militar a Arran. Lavaquiol va convalidar aquest esport amb els estudis fins tercer de carrera, quan va decidir de centrar-se en l’enginyeria. O, més aviat, les enginyeries, perquè va acabar graduant-se com a enginyer agrònom i com a enginyer forestal, totes dues carreres a la Universitat de Lleida, on també va cursar un màster en enginyeria agrària i alimentària, hi fa classes i prepara un doctorat. És militant d’Endavant i formarà part de la secretaria d’Acció Política.

Cesc Manrique, secretari de Municipalisme

Cesc Manrique té trenta-cinc anys i és de Torelló (Osona). De professió és administratiu, però s’aboca en les seves grans passions: la política i el futbol, que l’ha dut a fer d’entrenador de l’equip femení de l’AEC Manlleu. Va començar el seu compromís polític de jove com a militant de Maulets i del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), i després va participar en l’organització de consultes populars per la independència i els inicis de l’ANC. El 2016 va rebre una multa per haver estacionat malament el cotxe on es feia constar que duia un adhesiu de “CAT” a la matrícula, cosa que va despertar una onada d’indignació.

Va entrar a la CUP el 2012 i tres anys després ja va ser-ne candidat a les eleccions municipals de Torelló, candidatura que va repetir el 2019. Va treballar com a alliberat territorial de la CUP a l’Alt Ter i de fa cinc anys forma part de l’àrea nacional de municipalisme, la mateixa que ara gestionarà dins el secretariat nacional.

Joan Massachs, secretari d’Acció política

Joan Massachs té vint-i-set anys i és d’Arbúcies (Selva). És el candidat més jove i un dels cervells més brillants de la llista. Va cursar un doble grau en matemàtiques i en enginyeria informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya, i més tard un màster en innovació i recerca. És analista de dades, s’ha especialitzat en xarxes socials i aprenentatge automàtic i ha estudiat com es fomenta la polarització o el discurs d’odi en discussions a Twitter.

Va començar a implicar-se políticament quan era molt jove, a setze anys, com a militant del SEPC al seu institut. A la universitat es va vincular al SEPC Diagonal i va participar en l’assemblea de la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC. Una volta tancada l’etapa estudiantil, va entrar a la CUP d’Arbúcies, en què esdevé representant de la mesa territorial de la CUP Nord-oriental i representant al Consell Polític. Milita a Poble Lliure, és afiliat a la Intersindical i formarà part de la secretaria d’Acció Política.

Su Moreno, secretària de Relacions Polítiques i de Municipalisme

Su Moreno té trenta-nou anys i és de Capellades (Anoia). Va formar part durant vuit anys del govern de la vila, primer amb Aleix Auber (CUP) a la batllia, i després com a força minoritària al costat d’ERC. El 2023, pocs mesos abans de les eleccions, en van sortir per una polèmica amb els regidors d’ERC, perquè l’ajuntament va autoritzar Vox a posar una paradeta informativa al carrer. A les eleccions van mantenir els mateixos regidors, però van decidir de restar a l’oposició obrint la mà a ERC per a projectes concrets.

Va començar la militància a l’Assemblea de Joves de Capellades i va arribar a formar part de l’executiva nacional de la CAJEI, una coordinadora d’assemblees de joves de l’Esquerra Independentista antecedent d’Arran, que va fundar quan es va fusionar amb Maulets. A les darreres eleccions al parlament era la número 7 de la CUP per Barcelona, però no va ser elegida. És militant d’Endavant, afiliada a la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i ha format part del grup motor del Procés de Garbí. En el nou secretariat nacional formarà part de les secretaries de Relacions Polítiques i de Municipalisme.

Jordi Pujol, secretari de Formació i de Municipalisme

Jordi Pujol té trenta-nou anys i és nascut a Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès). És llicenciat en història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i va fer el curs d’adaptació pedagògica per a poder ser professor, però, com molts veïns de Sant Sadurní, durant molts anys va treballar en una gran empresa del sector del cava. Això no va impedir que, amb ell com a regidor a l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, la CUP aconseguís que es deixés de fer al municipi “la coronació de la Reina del Cava”, un dels actes centrals de la Festa del Cava que organitza el lobby empresarial Confraria del Cava. La CUP va denunciar que era un acte masclista i, després de trenta-quatre anys, la confraria els va donar la raó que calia un replantejament.

Pujol va començar en l’activisme polític en els moviments socials del Penedès i en les mobilitzacions universitàries contra el pla Bolonya, amb el SEPC i amb les assemblees de facultat. El 2013, ja com a ex-alumne, el servei de seguretat de la UAB el va incloure en un informe de vigilància al moviment estudiantil perquè ell i Simón Vázquez, fundador de l’editorial Tigre de Paper, van fer una conferència davant el rectorat. Va començar a militar a la CUP el 2009 i va ser un dels impulsors de l’assemblea local de Sant Sadurní. Va ser-ne regidor entre el 2015 i el 2023, i conseller comarcal entre el 2021 i el 2023. Aquests darrers anys ha format part de la Mesa Territorial de la CUP Penedès. Es va afiliar a la Intersindical-CSC, però després se’n va desdir i va passar a la CGT. Semblantment, va ser militant d’Endavant, però va deixar l’organització el 2020. Formarà part de les secretaries de Formació i de Municipalisme.

Berta Ramis, secretària de Militància i Organització

Berta Ramis té trenta-un anys i viu a Manresa, tot i que durant anys va viure i militar a Sant Cugat del Vallès. Treballa de metgessa de família a Navàs i Balsareny (Bages) i la seva feina diària va ser recollida a la sèrie documental de 3Cat Històries de la primària, on es mostrava el dia a dia dels professionals de la salut i els seus pacients. És afeccionada al muntanyisme i va formar part de l’esplai Sarau de Sant Cugat del Vallès.

@som3cat 🧐 Es pot menjar xocolata? #historiesprimaria3cat #xocolata #metge #dieta #menjar #salut #catala #catalunya #tiktokcat #estiktokat ♬ original sound – 3Cat

Va començar en l’activisme i militància polític a divuit anys a l’Assemblea de Joves de Sant Cugat, que poc després d’entrar-hi ella es va convertir en Arran, on es va estar fins al 2019. Milita a Endavant i a la CUP de Manresa, en què ha format part de la mesa territorial de la Catalunya Central del partit i representant d’aquesta territorial al Consell Polític, una de les dues potes directives del partit, que ara s’ha substituït per la Mesa Nacional. Ha format part del grup motor del Procés de Garbí i ara serà responsable de la secretaria de Militància i Organització.

Glòria Rubio, secretària d’Acció Parlamentària

Glòria Rubio té trenta-nou anys, és de Sabadell i actualment viu a Gelida (Alt Penedès). Entre el 2015 i el 2019 va ser regidora d’Habitatge, Participació i Intervenció Comunitària del govern de Sabadell d’ERC i la Crida per Sabadell, formació local amb el suport de la CUP, que va trencar setze anys de govern socialista. A les eleccions del 2019 ERC i la Crida van oferir un “pacte anticorrupció” a Podem per a evitar que tornessin les pràctiques que van caracteritzar l’ex-batlle Manuel Bustos i que el van dur a la presó, però Podem va acabar votant a favor dels socialistes. En el seu discurs de comiat, Rubio va denunciar que en el primer mes com a responsable de les polítiques d’habitatge de Sabadell una empresa la va intentar subornar; i va criticar que personal de l’ajuntament haguessin intentat fer-li signar expedients sense informes jurídics. “Està bé compartir amb tots i totes què vol dir haver viscut setze anys de bustisme en aquesta ciutat”, va dir.

Rubio va començar la seva trajectòria política a l’Assemblea d’Okupes de Sabadell i es va implicar en la fundació de la Crida per Sabadell, una coalició formada per l’aliança d’organitzacions socials Moviment Popular de Sabadell –en què Rubio participava–, el partit local Entesa per Sabadell –d’on provenia Maties Serracant, que va compartir la batllia amb Juli Fernàndez (ERC)– i la CUP. Després, Rubio se n’anà a Gelida, on també s’ha implicat en entitats com ara el col·lectiu feminista Ca la Llúcia i en la CUP local. Ha format part del grup motor del Procés de Garbí i s’ocuparà de la secretaria d’Acció Parlamentària.

Jordina Salvat, secretària de Comunicació i Premsa

Jordina Salvat té trenta-dos anys i és de Reus. Aquests darrers anys ha treballat per a la CUP com a responsable de comunicació i s’ocuparà de la mateixa tasca amb el càrrec orgànic. És periodista i, tot i que ara treballa a l’altra banda de la trinxera periodística, va començar fent feina a mitjans de comunicació com el Diari de Tarragona, Ràdio Ciutat de Tarragona i Núvol. El grau de Periodisme el va cursar a la Universitat Autònoma de Barcelona, però després va estudiar dos anys més a la Universitat Complutense de Madrid, una etapa durant la qual jugava a rugbi. Ara ja no hi juga i en compte d’això surt a la muntanya quan té temps.

Va començar a militar en el moviment ecologista de Reus i en el col·lectiu feminista Hora Violeta, vinculada a l’Esquerra Independentista del Camp de Tarragona. Entra a la CUP el 2020 i l’any següent ja comença a treballar per als diputats de la CUP al congrés espanyol. Després va passar a dedicar-se a la comunicació dels diputats al parlament i del partit en general. Formarà part de la secretaria de Comunicació i Premsa.

Carles Solé, secretari de Militància i Organització

Carles Solé té vint-i-nou anys i ha crescut al barri del Poblenou de Barcelona, però ara viu a Corbera del Llobregat. Va començar a comprometre’s de ben jove pel sentiment independentista i pels problemes socials del barri, sobretot del 22@. A setze anys va començar a militar a l’Assemblea de Joves del Poblenou animat per companys d’handbol, un esport que ha practicat durant anys. Aquest col·lectiu juvenil es va transformar en Arran i, amb el pas a la universitat, va ampliar la militància al SEPC, del qual va formar part del secretariat nacional.

Va estudiar història a la Universitat de Barcelona i a la facultat va conèixer l’activista Marcel Vivet, de qui es va fer amic, i es va implicar a fons en el seu grup de suport quan li demanaven vora sis anys de presó.

Adrià Plazas, secretari d’Economia i Afers Jurídics

Adrià Plazas té vint-i-nou anys i és de Girona, però actualment viu a Barcelona. És graduat en física per la Universitat de Barcelona i té un màster en física de sistemes complexos de la Universitat de les Illes Balears. S’ha especialitzat en l’anàlisi de dades i ha treballat en qüestions d’urbanisme –com ara models de segregació urbana per motius econòmics– o de ciències polítiques –dinàmiques de vot i frau electoral. A més, va ser monitor i tresorer de l’Agrupament Escolta i Guia Joan Pons de Girona.

En l’àmbit polític, va començar la militància en el moviment estudiantil i organitzacions antiracistes, com la Comissió Catalana d’Ajuda als Refugiats i Stop Mare Mortum. També ha participat en el moviment de l’habitatge, en la Plataforma Més Barri, Menys Pisos Turístics i el Sindicat d’Habitatge de Cassoles. Ha militat a la CUP de Girona i ara a la de Barcelona i ha format part del grup motor del Procés de Garbí. D’ara endavant s’ocuparà de la secretaria d’Economia i Jurídica de la CUP.

Blai Taberner, secretari d’Acció política

Blai Taberner té trenta-un anys i va néixer a Granollers (Vallès Oriental), tot i que la seva trajectòria política l’ha feta a Cardedeu, a la mateixa comarca. És un apassionat dels viatges i va escriure sobre els seus en un bloc mentre voltava pel món. És graduat en antropologia social i cultural per la Universitat de Barcelona i ha fet un màster d’antropologia mèdica i salut global de la Universitat Rovira i Virgili i un altre de formació al professorat de la Universitat de Barcelona, cosa que li ha permès de treballar com a professor de ciències socials. Va tenir una breu trajectòria com a actor que el va dur a girar per teatres del país i va arribar a fer una aparició fugaç en tres episodis de la telenovel·la de TV3 El cor de la ciutat.

Va començar en la vida associativa a l’Esplai Bruixes i Bruixots de Cardedeu, i després es va vincular a Arran. Va compartir la militància juvenil amb la de la CUP, i entre el 2016 i el 2018 va ser membre de l’executiva nacional d’Arran. A les darreres eleccions municipals va ser el cap de llista de la CUP, que va aconseguir tres regidors i va romandre a l’oposició. També és representant de la CUP al consell comarcal del Vallès Oriental i ha estat membre del grup motor del Procés de Garbí.