Qui era Aurora Picornell, la víctima més coneguda de la repressió franquista a Mallorca?

La cercaven al cementiri de Porreres, però era a Son Coletes. Ja feia mesos que a Mallorca es parlava d’aquesta possibilitat i ara s’ha confirmat. La troballa del cos d’Aurora Picornell arredoneix el cercle de la cerca del cos de qui ha estat el símbol més gran de la repressió franquista, però també de la necessitat d’obrir les fosses per a restaurar la memòria.

“Quan es parla d’un assassinat fruit de la repressió franquista mai no se sap el lloc concret on s’ha deixat el cos, perquè tot el que se sap és fruit de la memòria Oral”, diu l’historiador David Ginard, que l’any 2016 va publicar una biografia sobre Aurora Picornell, l’activista que va néixer l’any 1912 al barri del Molinar de Palma i a qui van assassinar el dia de reis del 1937.

Era la sisena de set germans. Son pare era un fuster il·lustrat que tenia una biblioteca amb llibres que Aurora va llegir i que la van ajudar a bastir un pensament que anava més enllà del conservadorisme clerical que campava aquells anys. Amb tot, a catorze anys va deixar d’estudiar per a posar-se a fer feina com a sastressa.

Va escriure articles a la revista Ciudadania, probablement amb aquesta ploma estilogràfica que han trobat a la fossa entre més pertinences. Influenciada pels postulats feministes de Margarita Leclerc que va fer una estada a Mallorca entre el 1929 i el 1930, va impulsar la revista Concepción Arenal, la gran precursora del feminisme a l’estat espanyol.

Va ser molt precoç en tot allò que va fer. A divuit anys es van convertir en vocal de la Lliga Laica de Mallorca. Estava dotada per la retòrica i les seves intervencions públiques eren molt celebrades. L’any 1931, amb la proclamació de la Segona República, Picornell es va afiliar al Partit Comunista. Un dels sobrenoms que li varen posar va ser el de la Passionaria mallorquina.

La víctima més coneguda de la repressió franquista a Mallorca

Segons Ginard, el fet d’haver torbat ara el cos de Picornell és molt transcendental. És la víctima més coneguda de la repressió extrajudicial a Mallorca. “Hi ha moltes més víctimes que van ser executades després d’un consell de Guerra, N’Aurora era la víctima més cèlebre de les assassinades sense cap tràmit judicial”, ha dit a VilaWeb.

Aurora Picornell té unes característiques extraordinàries com a símbol de la repressió. Un dels motius és que va morir molt jove i que era molt i molt coneguda i reconeguda per l’esquerra Mallorquina. I també molt assenyalada per aquells que tenien un pensament contrari. “La van detenir el 19 de juliol del 1936, era a la presó de dones, al carrer Sales, de Palma. Va ser la primera dona detinguda pels revoltats i hem de tenir en compte que aquell primer dia se’n van fer molt poques de detencions”, diu Ginard. Els revoltats sabien, per tant, a qui anar a cercar.

La manera com la van assassinar també ha fet créixer el mite. “La nit de reis del 1937 la van traure de la presó amb una ordre, entre cometes, de posada en llibertat d’aquelles que signava el governador civil de Balears i que anava associada a la immediata execució. La van traure a ella, a una mare i a dues germanes que també eren militants comunistes, que eren na Catalina Flaquer i na Maria Pasqual i una cinquena dona que nomia Belarmina González”.

Una figura respectada que ha anat creixent

La resta ja forma part de la memòria oral. A partir dels testimonis i de la llegenda que es va articular al voltant d’aquella mort de la qual s’han anat contant molts detalls. David Ginard no pot dir assegurar si aquestes històries són certes o no, però sí que les considera importants per a construir la transcendència del personatge. “Hi ha una sèrie de mites al voltant de la seva mort que eren interessants perquè indicaven l’enorme transcendència de la seva mort. El fet que la matessin el dia de reis, el fet que era mare d’una nina molt petita. Es va dir que estava interessada, després sembla que no, però això va circular i això també és un fet interessant”.

I entre més històries que es conten al voltant de l’assassinat d’Aurora Picornell hi ha la que diu que un dels assassins era del mateix barri del Molinar, que eren veïns. “Es va enfrontar amb els assassins. Fins i tot, es va encunyar una frase que suposadament els jauria llançat dient que les bales no podrien matar les idees…”

Totes aquestes històries que es conten al voltant d’Aurora Picornell donen una idea de la importància que tenia com a personatge públic quan encara tan jove. “És impossible de saber si tot això és veritat o no, però sí que indica l’enorme impacte popular que va tenir aquella mort. En el moment en què mataven gent cada dia i hi havia atrocitats constants, aquella mort, la d’Aurora Picornell, va generar més històries de circulació popular”.

Recordada també durant el franquisme

La memòria d’Aurora Picornell mai no es va apagar del tot. Ginard recorda que a les acaballes del franquisme, el seu nom es va anar recuperant. “A la revista clandestina Nostra Paraula del partit comunista ja va sortir un article parlant de la seva mort i de la seva figura. A partir del 1977 ja se li van començar a fer homenatges”.

La figura d’Aurora Picornell s’ha anat resignificant en la societat mallorquina dels anys de la República que és quan va sorgir com a personatge públic fins a l’actualitat en què ha estat la víctima més coneguda de la repressió.