18.11.2023 - 21:40
|
Actualització: 19.11.2023 - 10:06
Estaria bé tenir xifres de les vendes del llibre de vell, de segona mà, d’ocasió, com en tenen a França, revelades en l’últim Saló del Llibre. Perquè això de dir que la gent no llegeix i de dir-ho a partir de les vendes de les llibreries (de primera mà), vendes de més en més migrades, pot ben ser que sigui un mirall enrarit. Ho comento amb el llibreter Rafa Sánchez, de la llibreria d’ocasió del mateix nom, que aquestes setmanes m’ajuda a destriar i endur-se bona part dels volums que a casa hem anat acumulant, tant a Barcelona com a Saidí. Ocupen massa espai i ja no hi és un dels dos lectors que érem, el comprador impenitent de llibres de segona mà, escorcollador del mercat dominical de Sant Antoni des de petit i de gran de la cadena Re-Read. “Uf”, em diu en Rafa, “això que la gent no llegeix… ho fan córrer els grans grups editorials…”, que han renunciat i pretenen que renunciem al llibre de fons, afegeixo.
Les xifres franceses canten una altra cançó, no sabem si les catalanes s’hi podrien afegir al cor. Comento al llibreter un article d’Expodif, ben explícit: “El pròsper mercat del llibre de vell i d’ocasió: una oportunitat per als professionals de la venda de llibres el 2023.”
És una tendència que respon a les preocupacions ambientals i econòmiques dels lectors. En els darrers anys, el mercat del llibre de segona mà creix a França, engega l’article. Tant és així que les dades més recents mostren un creixement del 38% de les vendes el 2022, és a dir, 80 milions de llibres de segona mà comprats per una facturació de 350 milions d’euros. I això vol dir 9 milions de compradors de llibres de vell, segons l’estudi del Saló del Llibre d’enguany.
Nou milions! Si fem la proporció catalana, serien un milió de compradors de llibres de segona mà… Algú ho sap, ho ha estudiat, hi ha pres interès?
Els 9 milions francesos representen el 34% dels compradors de llibres, un augment de l’11% entre el 2017 i el 2022. De mitjana, cada comprador adquireix 8,9 llibres l’any, amb una cistella mitjana de 39 euros. Entre el total de compradors de llibres, nous o de vell, un 53% en compra de segona mà, que vol dir els que només en compren de vells (un 9%) i els altres (un 44%) són el que en francès en diuen mixeurs, mixtes, els que alternen la compra de llibres nous i vells.
Una altra dada bonica: la intensitat de la compra de llibres de segona mà es correlaciona a França amb la intensitat de la lectura, amb un 11% de “petits lectors” de segona mà i un 81% de “lectors adults”. El bon lector, petit o gran, necessita el llibre de fons, els referents dels llibres nous, és això i és així.
Massa dades en aquest escrit. Però no està de més consignar-les. 9 milions de lectors de llibres d’ocasió, provinents d’unes altres mans, en una població de 68 milions, la francesa, no està gens malament.
El negoci del llibre vell no existiria sense el llibre nou i pateix les mateixes circumstàncies. El llibreter Sánchez no diu res més i em sembla que puc seguir el seu raonament silenciós, que formulo jo mateixa en aquestes ratlles, no pas ell. L’embalum monumental de llibres nous, que no duren en les llibreries, la majoria, més enllà dels dos mesos, amb sort, sepultats per les novetats immediates i els best-sellers, és també una allau per al llibre de vell.
Si un llibre nou és ara vell al cap de tres mesos i torna cap al magatzem editorial, si és que l’editora se’l pot permetre, ni el sector del llibre de vell pot entomar tants excedents… I el llibre d’ocasió pot deixar de ser el llibre que va de mà en mà, d’un lector a un altre lector, d’una lectora que els ha fruït abans. Subratllats o no, dedicats o no, personals, mai impersonals.
No faig cas dels temors ni de l’obscuritat de l’horitzó i canto la cançó d’aquests llibreters que donen vida nova als llibres i somio que els de casa arribaran als seus nous lectors, petits i grans.
