Qui competirà amb Toni Comín al Consell de la República?

Manca menys d’un mes per a les eleccions al Consell de la República. Ara mateix, hi ha una candidatura confirmada: Toni Comín, actualment vice-president de l’entitat, ha anunciat que es presentarà per a presidir-lo. L’eurodiputat de Junts per Catalunya considera que el Consell és una eina cabdal per a internacionalitzar la causa catalana i culminar el mandat del Primer d’Octubre.

És previst que la de Comín no sigui pas l’única candidatura. Hi ha més gent que treballa per succeir el president Carles Puigdemont i, d’aquesta manera, encetar una nova etapa en l’entitat, que ha quedat en una situació dèbil per les deficiències de l’anterior mandat.

Així doncs, qui competirà amb Toni Comín? Aquestes darreres setmanes, enmig d’un clima especulatiu, han circulat uns quants noms de personalitats conegudes. Però algunes diuen que no tenen cap mena d’intenció de concórrer en les eleccions. Les candidatures tenen fins el 22 de gener per a inscriure’s, i seran ratificades sis dies després.

La candidatura dels consells locals

Fa temps que integrants de vuit àmbits territorials dels onze existents al Consell de la República treballen per confeccionar una candidatura amb capacitat de guanyar les eleccions i dotar el Consell de la República d’una força que creuen que perilla, atès que intueixen la voluntat dels partits polítics d’instrumentalitzar-lo.

Els organitzadors han preguntat als registrats què creuen que ha de ser el Consell i com hauria d’organitzar-se. “Amb aquesta informació, hem fet un document base que serà el punt de partida per al programa electoral”, expliquen. L’equip ha d’acabar de perfilar el candidat a la presidència i la resta de noms. Aquestes darreres setmanes, han circulat noms destacats, com el del president Quim Torra o la mestra i activista Blanca Serra, però finalment s’han descartat.

Segons que han explicat, el candidat a la presidència, la resta de l’equip, el programa i el lema es faran públics els dies vinents. Amb les eleccions al Consell de la República s’elegeix el president, que després s’encarrega de crear el govern a mida. Tot i això, la candidatura dels consells locals pretén presentar una proposta més completa que, més enllà del president, inclogui una llista de persones que formarien part del govern i una explicació de per què cadascú és idoni en el càrrec.

Els consells es fan sentir a les xarxes socials amb l’etiqueta #REvolucionemNos, que és també el lema que fan servir per a la pàgina web amb què volen impulsar aquesta candidatura. Els impulsors consideren que l’anterior govern no va funcionar a l’hora de fer avançar la independència i volen bastir una candidatura forta.

Més noms

Jordi Castellà, advocat, informàtic i regidor a l’Ajuntament de Canet de Mar (Maresme), especialitzat en la història del dret, dret públic i internacional, també sospesa de tornar-se a presentar a les eleccions del Consell. Ja va presentar-se en les anteriors, on va aconseguir 493 vots (5,5%). Castellà explica a VilaWeb que ara treballen amb la resta de l’equip i decidiran si es presenten el 20 de gener. “Abans volem conèixer les alternatives i formar un bloc amb opcions”, diu.

Castellà considera que la declaració d’independència no va prosperar a causa de l’hostilitat i la repressió de l’estat espanyol. Atesa la negativa de l’estat a facilitar el dret d’autodeterminació, el candidat defensa que l’única solució, legal, pacífica i democràtica possible serà sol·licitar el reconeixement previ del dret d’autodeterminació i la independència a les Nacions Unides (ONU), seguint l’exemple d’altres nacions, com ara, Guinea Equatorial, Palestina i el Sàhara Occidental. D’aquesta manera, diu que es disposaria de l’empara internacional necessària que permetés de fer efectiva la independència.

L’any passat, en l’àmbit d’acció política, entre més qüestions, preveia de presentar el govern del Consell de la República davant organismes internacionals com l’ONU, la UNESCO, l’OMS, la UE, la NFTA; continuar el desplegament d’ambaixadors del govern del Consell de la República en països estratègics; recuperar l’Assemblea de Representants; confeccionar el DNI i el passaport de la república catalana per a tots els ciutadans que el requerissin i sol·licitar formalment a l’estat espanyol el reconeixement del dret d’autodeterminació i la independència de Catalunya.

Enmig d’aquesta especulació, s’han fet córrer més noms. Un dels que havien sonat amb més força era el de Pere Pugès, fundador de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i figura històrica de l’independentisme. Tot i això, Pugès ho ha negat rotundament a VilaWeb. Un dels altres noms era el de Neus Torbisco, catedràtica en dret internacional i adjunta al Geneva Graduate Institute. En aquest cas, també ho ha desmentit absolutament.

El Consell, en un punt dèbil

El Consell de la República viu un dels seus pitjors moments d’ençà que es va fundar l’any 2018, marcat per les deficiències en la gestió financera de Toni Comín. La situació econòmica de l’entitat és molt precària i ha implicat l’acomiadament de tots els treballadors.

En el mandat anterior, l’auditoria interna sobre l’administració de l’associació Cat Global, que sosté el Consell de la República, va concloure que l’entitat tenia un dèficit patrimonial de 58.108 euros a 31 de desembre de 2023.

L’informe també apuntava possibles irregularitats comptables, com ara, subvencions a unes altres entitats sense documentació de suport o el pagament de despeses personals de Toni Comín que, segons el comptable de l’entitat, no eren justificades adequadament dins les finalitats de l’entitat. Comín va respondre al contingut de l’informe tot assegurant que les despeses eren del tot justificades.

Arran de l’informe, el govern del Consell de la República va delegar en dues persones més, a banda Toni Comín, la responsabilitat financera, tal com es va suggerir en l’auditoria externa. Segons el govern del Consell, l’auditoria va detectar una situació financera “moderadament preocupant”.

Les dates clau

Les eleccions al Consell de la República seran entre el 8 i el 12 de febrer. El guanyador succeirà el president Carles Puigdemont, que va decidir de plegar del càrrec al novembre.

El termini de presentació de candidatures acabarà el 22 de gener, i passats sis dies es ratificaran.

La campanya electoral serà del 29 de gener al 7 de febrer. Els resultats provisionals es faran públics l’endemà d’acabar les votacions i, un cop exhaurit el termini de reclamacions, els resultats definitius es proclamaran el 17 de febrer. El guanyador haurà d’acceptar el càrrec en els dos dies posteriors a la proclamació.