Queviures Serra: la botiga centenària on ara us podeu entaular

Al número 13 del carrer de Girona de Barcelona, fent xamfrà amb el d’Ausiàs Marc, hi ha una botiga de queviures, antic colmado dels de tota la vida. És un d’aquells comerços que ha despatxat embotits i formatges, fruita i verdura fresca, conserves, galetes, vins i torrons, pastes i arròs a més de quatre generacions d’un barri. N’han estat clients sempre, també, aquells que cerquen un vi en concret, una ensaïmada de Mallorca o un formatge que tan sols troben en comerços així. Per això, Queviures Serra guarda una clientela de prop, però també feta de veïns de tota la ciutat i de fora de Barcelona.

El maig de l’any que acabem d’acomiadar, el propietari, Joan Serra, es jubilava i menava així aquest comerç emblemàtic a abaixar la persiana per sempre. Unes quantes ofertes sobre la taula, fins i tot de la firma Starbucks, feien pensar en el final d’una altra icona singular, identitat pròpia en un xamfrà de l’Eixample barceloní. Una nova pèrdua de l’ADN comercial d’aquesta ciutat s’albirava fins que una de les propostes va sobreeixir per sobre de tota la resta: mantenir oberta la botiga de queviures i salvaguardar-ne el nom, Queviures Serra, la decoració, tant de fora, com de dins –protegida, de fet, per la seva condició municipal de comerç emblemàtic– i pràcticament tots els productes que han distingit durant dècades aquest establiment de barri.

Aquest va ser el compromís d’Albert Cabanas, fill i nét de xarcuters i carnissers amb parada al Mercat Vell de Badalona, que va sentir una connexió especial amb la botiga de queviures de Joan Serra. “Només amb la façana, ja ens vam enamorar”, diu. Parla en plural perquè amb un soci cercaven un lloc on oferir allò que ja han pogut començar a fer al Xiringo de la Barceloneta, tapes i platets de cuina tradicional a preus moderats. I han sabut parar taula a la terrassa del negoci ancestral, i també a dins. Tres taules, només entrar, i tres taules més al pis de dalt, on antigament hi havia hagut un magatzem, i encara abans, l’habitatge d’antics propietaris.

D’ençà del 1890

La botiga té molta història. La va fundar l’any 1890 Domingo Rifà, amb el nom de La Confianza. I quan es va jubilar, va traspassar-la al seu treballador, que havia començat d’aprenent, Ramon Casal. L’any 1944, hi va entrar, també d’aprenent, Joan Serra –pare del propietari que es va jubilar l’any passat. Mentre hi treballava, hi va haver un altre canvi de la propietat. El negoci va passar a mans de Lucinia Prádanos, que va rebatejar la botiga com a Colmado Prádanos. Ella va ser qui li va vendre a Joan Serra, pare, que va donar al xamfrà de Girona amb Ausiàs Marc el rètol de Colmado Serra.

El fill, l’any 2003, va catalanitzar com a Queviures Serra aquest establiment que no solament no ha tancat, sinó que ha afegit una altra motivació per a entrar-hi. “Som hostalers, per això hem habilitat una vintena de llocs per poder esmorzar, prendre un aperitiu, dinar, berenar o sopar”, explica l’encarregat de la botiga, Oriol Gresa. A la carta, hi trobem mandonguilles amb sípia, galta de vedella, esqueixada i entrepans fets amb els embotits i formatges que han distingit aquest comerç tota la vida. “Servim molt de producte que no necessita cuina, com ara conserves, vins, cerveses i vermut”, afegeix. Per exemple: olives, anxoves, cloïsses i navalles. Com que no tenen cuina a l’establiment, tots els plats “de cullera” els preparen en una cuina central.

Els comensals mengen i conversen embolcallats en una atmosfera que no ha hagut de crear artificialment cap ambient ni caliu, tot el caliu de la botiga que continua essent hi roman. Mentre es prenen una copa de vi amb un entrepà de pernil, els clients de sempre avancen cap a la xarcuteria a aconseguir una peça del Tou dels Til·lers de la formatgeria artesana Tros de Sort, que fa formatges amb la llet de les vaques que pasturen pels prats del Pallars Sobirà, dels ramaders que són part de l’empresa. Uns altres entren a comprar la sobrassada de Cal Rovira de Sagàs, les galetes Trias en una preciosa capsa metàl·lica que no es troba a tot arreu, una ensaïmada de crema de l’Arxiduc, o un pot de mongetes de conserves Rosara. La crema de cacau i avellanes de la Trencadora, amb el caganer dibuixat per la Pilarín Bayés a l’etiqueta tampoc no és tan fàcil de trobar, i a Queviures Serra hi és.

Selecció pensant en clients concrets

“Vam agafar la llista de proveïdors del Sr. Serra perquè sabem que cada producte que hi ha a la botiga té el seu client”, explica Albert Cabanas. Així és com el comerç manté la seva essència d’origen i l’esperit de comerç de barri, fet de pensaments per a un veí i l’altre. Això explica la gran varietat de productes que despatxen. De vins i licors, n’hi ha centenars de referències, moltes de les quals es poden veure en les prestatgeries que han mantingut l’estètica de sempre, com el rellotge de paret que les corona.

Els propietaris actuals saben que aquesta és una botiga feta pel barri i per al barri, i que això no s’ho han de deixar perdre. El pa amb què preparen els entrepans, per exemple, és fet en un forn de proximitat. “Un client, quan va veure que posàvem taules per menjar a la botiga, ens va parlar d’aquest forn, on fan fermentar la massa quaranta-vuit hores”, comenten. “El més maco és això, que el client de sempre continuï venint a comprar a la botiga”, afegeixen. Per això, saben, cal mantenir la qualitat dels productes selectes que van elevar el prestigi de la botiga, i que així va poder sobreviure al sotrac de l’aparició dels grans supermercats. Saben també que el comerç havia arribat a tenir vuit treballadors que repartien les comandes a les cases, un servei a domicili que ara també poden oferir en versió més moderna, com ara els càterings i els lots de Nadal que també serveixen.

Tot això, enmig d’un patrimoni protegit. La reforma de la botiga feta abans de reobrir-la, el 27 de setembre passat, es va fer sobretot amb una mà de pintura a les parets i la restauració del paviment. A la terrassa també hi ha unes taules per a fer degustacions. Molts dels qui s’hi asseuen, passen després a comprar productes de la botiga, bo i aprofitant que són ben a la vista. L’aparador i tot el mobiliari en fusta a l’interior ens recorda que som en un establiment amb arrels ben agafades al barri on som. No desentonen gens les taules de marbre que també ens acullen en aquesta nova versió del colmado de tota la vida repensat avui, gràcies a una bona entesa entre passat i present.