27.04.2016 - 03:05
|
Actualització: 27.04.2016 - 08:02
La Coordinadora per la Prevenció i la Denúncia de la Tortura (CPDT) ha fet públic aquesta setmana un estudi que denuncia l’abús del règim d’aïllament a les presons catalanes i els efectes fisiològics i psicològics greus per als presos, que els poden portar al suïcidi. També insta a obrir un debat públic i parlamentari sobre aquesta mesura i demana més transparència a les institucions pel que fa a les dades publicades sobre presons.
Segons l’informe, les denúncies de maltractaments o tortures als mòduls d’aïllament de les presons catalanes és superior al dels mòduls ordinaris. El document esmenta, entre més, el cas de Raquel –revelat en un reportatge–, que es va suïcidar a la presó de Brians després d’haver passat nou mesos en aïllament. D’acord amb el mateix reportatge, Raquel havia escrit cartes explicant el maltractament quan era confinada al Departament Especial de Règim Tancat (DERT).
L’estudi apunta dades sobre les presons catalanes. El 2015, 642 persones van passar per les cel·les d’aïllament, 173 de les quals hi eren de manera permanent a causa de l’aplicació del primer grau. Aquell mateix any es van tramitar 10.000 expedients disciplinaris a les presons catalanes, 886 dels quals es van resoldre amb sancions i, d’aquests, 226 van acabar amb el confinament del reclús en una unitat d’aïllament. 524 expedients van acabar amb sancions sense especificar i no se’n pot saber el resultat final. Continuant amb les xifres del 2015, van morir 53 presos, 24 quan eren interns a la presó i 29 quan eren fora, per exemple en llibertat condicional o a l’hospital. D’aquestes morts, 14 van ser per causes desconegudes. Finalment, 55 presos van tenir lesions greus i 989 de lleus.
La CPDT ha demanat més transparència al Departament de Justícia. Es queixen que s’indiqui el nombre de persones que ha passat pel règim d’aïllament, però que no es digui quant de temps hi han passat, i recorden que segons la normativa internacional, l’aïllament penitenciari ‘s’ha d’aplicar de manera excepcional i no prolongada’ i que, en qualsevol cas, ‘les administracions han de vetllar per la integritat física i psíquica de les persones’ a qui s’imposa. També volen saber les dades de denúncies contra funcionaris i que s’indiqui on va tenir lloc la mort dels empresonats. El Departament de Justícia no ha volgut fer declaracions sobre el document ni preveu de fer-ne.
Finalment, el document compara les dades catalanes amb les europees: el 2014 el nombre de morts a les presons catalanes era de 61,9 per cada 10.000 interns, mentre que la xifra europea és de menys de la meitat, 28. El 2013 la taxa europea de suïcidis va ser de 7,6 per 10.000 interns, mentre que a Catalunya va ser de 10.
