Qüestiocat: com preparar-se les proves de català amb el mòbil?

Com més va, més gent hi ha que té interès –o necessitat– d’aprendre català. Tenir un certificat de coneixements de llengua catalana pot ser útil per a aconseguir una feina de cara al públic, per a obtenir una plaça a l’administració, per a tramitar una autorització de residència temporal… També hi ha estudiants que no en tenen prou amb les classes de l’institut i han de practicar més. O, simplement, hi ha qui vol aprendre la llengua per sentir-se integrat en la comunitat que l’ha acollit, o perquè no la va poder estudiar a l’escola, o per plaer…

Internet ens ofereix moltes solucions en l’aprenentatge del català: hi trobem lliçons escrites, exercicis, vídeos més o menys didàctics a YouTube i TikTok… La darrera novetat és Qüestiocat, la primera aplicació gratuïta pensada especialment per a preparar les proves oficials de llengua catalana.

Què conté Qüestiocat?

Amb Qüestiocat (que es pot descarregar fàcilment) es poden practicar, progressivament, quatre dels nivells establerts en el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües. Són els nivells B1, B2, C1, C2. I, a més, també s’hi poden fer exercicis per a obtenir el certificat de llenguatge administratiu.

Conté més de cinc mil preguntes amb respostes ràpides d’opció múltiple, és a dir, d’omplir buits. És una eina útil perquè permet de practicar la llengua fàcilment amb el telèfon mòbil o la tauleta.

La mecànica de resposta és molt intuïtiva. Primer de tot, seleccionem el nivell en què ens volem exercitar: B1, B2, C1, C2 o llenguatge administratiu. Una vegada obert el nivell, passem a una pantalla on cal triar un qüestionari: en el B1 i B2, n’hi ha 100 de diferents; en el C1 i C2, 50; i en el de llenguatge administratiu, 25. I, dins cada qüestionari, hi ha 15 preguntes. N’hi ha de tota mena: d’ortografia, gramàtica, morfosintaxi, lèxic, fraseologia, puntuació, terminologia, criteris de redacció i convencions gràfiques.

Si superem el qüestionari, al número corresponent de la pantalla del nivell hi apareix un signe de validació. Si no el superem, hi apareix una fletxa circular, que serveix de recordatori perquè sapiguem que l’hem de repetir.

Per a tenir una idea del progrés en la dificultat de cada nivell, vegem exemples d’una pregunta de cadascun:

B1:

Amb ______ xocolata farem ______ postres excel·lents

—aquesta / uns
—aquest / uns
—aquesta / unes

B2:

Totes les habitacions tenen armaris ______.

—emparedats
—encastats
—incrustats

C1:

Si no podeu donar els diners a la secretària, _______ al conserge.

—donau-los-li
—donau-los
—donau-los-los

C2:

Quina paraula és masculina?

—estratagema
—amargor
—resplendor

Què vol dir cada nivell?

Els nivells establerts en el Marc Comú Europeu van ordenats per lletres, que es corresponen amb les habilitats adquirides. El Qüestiocat no inclou els nivells A1 (inicial) i A2 (bàsic), però sí els següents:

—B1: nivell elemental. Per a comunicar-se amb un cert grau d’autonomia oral i escrita en situacions diverses.

—B2: nivell intermedi. Per a respondre oralment i per escrit, d’una manera adequada, coherent i fluida en àmbits socials i professionals.

—C1: nivell de suficiència. Per a comunicar-se oralment i per escrit de manera flexible i eficaç, amb fluïdesa i espontaneïtat en les situacions formals de l’àmbit social, acadèmic i professional.

—C2: nivell superior. Per a comunicar-se oralment i per escrit amb naturalitat, fluïdesa i precisió, adequant el missatge a situacions complexes de l’àmbit públic, acadèmic i professional.

Per a què serveixen els certificats de llengua catalana?

Qüestiocat permet de practicar les proves per a obtenir els certificats de llengua catalana que expedeixen les administracions dels Països Catalans. Concretament, són el Govern de les Illes Balears, la Generalitat de Catalunya, el Govern d’Andorra, la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, les universitats valencianes i la Comissió Interuniversitària de Formació i Acreditació Lingüístiques de Catalunya (CIFALC). També pot ser útil per als estudiants d’ESO i de batxillerat, sobretot perquè l’aprenentatge s’hi presenta per nivells.

Si ens centrem en els treballadors públics, cada administració demana uns certificats determinats segons la feina que hagin d’exercir. Per exemple, fa uns quants mesos, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya va anunciar que a partir del 2024 exigiria el nivell C2 de català per a ser docent. Per una altra banda, el Govern de les Illes Balears, després de dubtar molt, va decidir d’establir el requisit lingüístic als treballadors del Departament de Salut. Al País Valencià, finalment, el requisit es va implantar en la funció pública –tot i que se’n van excloure els treballadors dependents de la Conselleria de Sanitat. I, encara més recentment, hi hagué un escàndol quan una infermera de l’Hospital Vall d’Hebron va maleir haver de fer proves del nivell C1.

Per a la gent nascuda fora, tenir coneixements de català és encara més important. Als estrangers residents ací que vulguin tramitar una autorització de residència temporal, hom els exigeix l’informe d’arrelament social. D’aquest document en parla, per exemple, la guia d’acollida de l’Ajuntament de Barcelona: “Per obtenir l’informe d’arrelament social és imprescindible el coneixement de les llengües oficials de Catalunya, tant català com castellà. També per accedir a determinats llocs de treball.”

Darrerament, s’ha palesat que l’interès per a aprendre català, sigui pel motiu que sigui, ha desbordat en alguns casos l’oferta pública.