Qüestió de confiança i dos més per al president Puigdemont

I la diputada Anna Gabriel s’ha alçat i ha dit que sí. I en paus. O treva. Però una cosa és clara i provada: el president Carles Puigdemont ha guanyat confiança i suport. Si el 10 de gener era investit president amb 70 vots favorables, avui ha obtingut la confiança de 72. La CUP no ha fet cap gest d’aquests crítics. Tanmateix, la resolució no ha estat fàcil ni el debat, planer. L’endemà del discurs de Puigdemont exposant la seva proposta per a enllestir la legislatura i el tram final del procés cap a la independència, avui ha estat el torn del debat amb les intervencions dels grups: Arrimadas, per Ciutadans; Iceta, pel PSC; Rabell, per CSQP; Albiol, pel PP; Gabriel, per la CUP; i Turull, per JxSí. Tots han comptat amb una rèplica del president i han pogut fer una contrarèplica (que Turull no ha aprofitat).

Setanta-dos vots a favor i seixanta-tres en contra d’atorgar confiança al president i al seu govern per a culminar la legislatura amb la convocatòria d’un referèndum d’independència que, a tot estirar i en cas de no ser acordat amb l’estat, es faria la segona quinzena de setembre de l’any que ve. ‘El referèndum o referèndum’ que va pronunciar ahir Puigdemont és la nova fórmula reforçada que surt d’aquesta qüestió de confiança nascuda de la caiguda del pressupost d’enguany el mes de juny.

Tres incògnites resoltes
S’han resolt les tres incògnites que suscitava aquest debat: què farien els comuns, si els comptes anirien vinculats al vot i si el full de ruta seria modificat per incloure-hi el referèndum. CSQP no ha fet confiança al president, però ha expressat i escenificat un acostament a les posicions de la majoria independentista amb l’adhesió al referèndum com a punt de trobada. El pressupost no ha quedat vinculat explícitament al vot favorable de la CUP avui. Puigdemont s’ha esforçat a remarcar que no tenia sentit de fer confiança a ell i a la seva proposta i fer-lo caure d’ací a dos o tres mesos tombant el pressupost. Gabriel ha deixat clar que la seva disposició a negociar el pressupost era absoluta, però que no aprovarien un pressupost com el que van tombar el mes de juny. I sí, com ja hem dit, el full de ruta ha estat modificat. Després de l’aprovació de les lleis de desconnexió –el juny o el juliol del 2017– es farà un referèndum vinculant sobre la independència amb la nova legalitat.

Tot això són conclusions que podem treure ara, després d’un dia intens al parlament amb combats dialèctics forts i gests nous. Si al matí explicàvem les diatribes dialèctiques d’Arrimadas, les formes florentines d’Iceta i la moderació de Rabell, a la tarda hem tingut les amenaces i els embolics d’Albiol, l’amor-odi de Gabriel i la llenya de Turull, que ha encès el parlament quan ja semblava que s’havia adormit.

Albiol estronca la digestió
La cambra s’ha omplert lentament havent dinat. La sessió de tarda començava a les tres i els diputats més fartaners tornaven amb la panxa plena i a plena digestió. Però Albiol no els ha deixat pas fer una becaina dissimulada. Ha pujat al faristol i ha engegat un reguitzell d’amenaces contra els independentistes que han arrencat l’aplaudiment ridiculitzador dels diputats assenyalats. Albiol també ha optat per la seva tàctica clàssica: presentar els socis de la CUP com el dimoni escuat. Ha acabat dient que Puigdemont era de la CUP sense saber-ho. Que pensava, sentia i actuava com els de la CUP. I que els seus amics eren els que cremaven banderes. I Arnaldo Otegi: ni més ni menys que el monstre abertzale.

Albiol ha anat teixint el seu discurs-espectacle inconscient (potser) que es parava el seu parany. Puigdemont apuntava idees sense aturar-se. No devia tenir temps d’apuntar tantes coses com li passaven pel cap. El cap de files del PP s’ha arribat a inventar un nou delicte penal. Ja veurem si acaba en projecte de llei el dia que els partits espanyols desfacin l’embolic actual. Albiol ha parlat d’apologia de la desobediència. I el seu parany ha estat a punt quan ha afirmat i repetit unes quantes vegades que a Catalunya hi ha cinc milions de contraris a la independència. Ha fet uns números ràpids i fàcils: si hi ha dos milions de votants independentistes i a Catalunya hi ha set milions d’habitants, set menys dos fan cinc. Per les cares d’alguns diputats del seu grup, diria que aquí Albiol s’ha superat i ha causat una certa preocupació entre els seus. Els aplaudiments i rialles dels diputats independentistes i alguns de l’oposició impedien pràcticament de poder sentir Albiol cada vegada que repetia ‘set menys dos són cinc’.

Amb tot, no ha abandonat el to d’amenaça fins al final: ‘Ni vostè ni ningú no convocarà un referèndum il·legal a Catalunya. M’ha entès bé?’ I és aquí on ha deixat la resposta presidencial en una safata a punt per ser servida. Puigdemont s’ha plantat al faristol com qui no ha dinat i ja és tard. I s’ha servit la teca. ‘No. Vostè té tota la raó. Ni jo ni ningú no convocarà un referèndum il·legal.’ Puigdemont ha ofegat Albiol en un bany de dades sobre l’espoliació fiscal. Sense pietat. I això ha posat molt nerviosos els diputats del grup popular, que no s’han pogut estar callats i han increpat el president més d’una vegada.

La paraula de la CUP
Després de l’actuació d’Albiol, ha estat el torn d’Anna Gabriel, que ha començat recordant les paraules de David Fernàndez al ple d’investidura d’Artur Mas el 2012. L’ex-diputat de la CUP havia recordat aquell dia que cada dia morien vuitanta mil persones de fam al món. I Gabriel ho ha volgut recordar per dir que les coses no han canviat gens. A continuació, Gabriel ha volgut marcar distància amb el govern deixant clar que votar la confiança no li donava carta blanca pel pressupost. ‘No aprovarem un pressupost sense haver-lo vist.’ La portaveu anticapitalista també s’ha queixat dels retrets que considerava que li havia fet ahir el president. ‘No som gent que faltem a la nostra paraula. Encara que vostès gastin molta energia a vendre aquest relat.’

Gabriel també ha deixat clar que ells esperarien la segona part de la proposta de Puigdemont. És a dir, que no dedicarien esforços a cercar el pacte amb l’estat espanyol per a fer un referèndum. ‘A la via del pacte i la subordinació, no ens hi trobarem’, ha dit. ‘La via del pacte amb Madrid no té recorregut.’ I ha volgut deixar clara una condició del referèndum. Avís per a navegants: es tractarà d’un referèndum per a dir sí o no a la independència. Un referèndum de resposta binària sobre la independència. Aquesta afirmació de Gabriel ha estat rebuda amb alguna arrufada de nas als escons de CSQP. A continuació, s’ha dirigit directament als comuns: ‘Us volem al costat de la democràcia i no al costat de l’estat espanyol. Feu honor als vostres valors fundacionals.’

El president no s’arronsa
Puigdemont no s’ha arronsat en la resposta. Ha retret a Gabriel que parlés dels estralls del capitalisme, perquè algunes coses s’haurien pogut millorar amb l’aprovació d’un pressupost que finançava un escurçament de les llistes o dotava les residències d’avis, per posar dos exemples. I ha dit: ‘Si vostès tinguessin paraula, avui no estaríem discutint això. Jo vaig sentir-me dir que els pactes mutaven. No ens enganyem. Avui som aquí perquè no es va complir el pacte de legislatura.’ I ha continuat: ‘O fem un esforç d’anar tan units com sigui possible o no podrem organitzar un referèndum.’ I ha demanat de deixar de fer politiqueta per fer ‘política nacional’.

Una Anna Gabriel visiblement molesta ha pujat al faristol per dir a Puigdemont que potser no s’havia entès prou bé la seva intervenció. Ha dit: ‘No us oblideu de la utopia si no voleu resignar-vos a ser mers gestors de la misèria.’ Gabriel ho ha aprofitat per respondre també les càrregues i amenaces que havien llençat prèviament els grups més bel·ligerants de l’oposició. ‘Mentalitat colonial és decidir què és bo i que convé als colonitzats.’ I ha assegurat que ‘el país té revolucionaris i contrarevolucionaris.’

Turull, el llenyataire
I, com és habitual en l’ordre d’aquests debats, l’últim ha estat el torn de Junts pel Sí. I ha estat Jordi Turull qui ha pres la paraula. El cap del grup majoritari ha anat clavant destralades a tort i a dret contra els grups de l’oposició. No n’ha deixat ni un de dret. La cridòria s’ha apoderat de la cambra. Braços alçats enviant el diputat independentista a regar. Peticions d’intervenció a la presidenta Forcadell. Protestes de diputats indignats per l’atreviment de Turull, el llenyataire. La reacció especialment encesa dels diputats de Ciutadans i del PP no ha frenat Turull, sinó que l’ha envalentit encara més. Al PP: ‘L’espanyol és un estat a qui fan més por les urnes que les armes. Amb els de les armes hi han volgut negociar; amb els de les urnes, no.’ A Ciutadans: ‘Vostès ens acusen de dividir els catalans. Si dividíssim els catalans, vostès estarien contents perquè van néixer per dividir els catalans.’

Turull tampoc no s’ha estalviat la clatellada a CSQP: ‘Vostès vénen un dia aquí amb uns cartellets amb la paraula “referèndum”. I quan el president els ofereix “referèndum o referèndum”, vostès voten que no. No els podrem creure mai més quan facin aquests numerets.’

La intervenció de Turull ha fet que Inés Arrimadas i Joan Coscubiela demanessin la paraula. Després de dubtar-ho, Forcadell els l’ha donada. Arrimadas, molt enfadada, ha retret a Turull que digués mentides sobre ells. Coscubiela ha dit a Turull que s’estimaven més la resposta que havien rebut de Puigdemont i que, pel bé de tots plegats, farien veure que no l’havien sentit.

Finalment, abans de la votació, Puigdemont ha pres la paraula en el torn de resposta a Turull. I ha demanat de no espatllar ‘des de dins’ tot el que s’ha avançat: ‘No tindrem gaires més oportunitats com aquesta.’ La votació, en veu alta i un per un, s’ha fet com era previst. Puigdemont té més suport com a president avui que el dia de la seva investidura. La incertesa és ara el pressupost. La setmana que ve veurem com es col·loquen les idees, les propostes i les estratègies al debat de política general. La jornada aquí l’hem tancada amb la sobtada notícia de la dimissió del secretari general del parlament. La nota de la cambra diu que és per raons personals. Però el cas és que el Tribunal Constitucional l’ha amenaçat per la votació i aprovació de les conclusions de la comissió del procés constituent el juliol. La solidesa que dóna al procés aquesta qüestió de confiança no estalviarà els embats de l’estat. Al contrari, probablement els intensificarà.