03.06.2018 - 22:00
|
Actualització: 04.06.2018 - 11:24
La querella per prevaricació contra el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena està gairebé enllestida. Impulsada pel grup Querellants per la República, la querella també inclou els tres magistrats de la sala segona del Suprem: Alberto Jorge Barreiro, Miguel Colmenero Menéndez de Luarca i Francisco Monterde Ferrer.
El text, al qual ha tingut accés VilaWeb, se centra en la vulneració del sufragi actiu dels electors catalans perquè el Suprem ha vetat i impedit l’exercici dels seus drets d’un dels diputats, Jordi Sànchez. És una querella criminal per delictes continuats contra drets cívics i drets fonamentals i que invoca el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, el Conveni Europeu dels Drets Humans, la Declaració Universal dels Drets Humans, la constitució espanyola i l’estatut. A banda, adjunta la resolució del Comitè de Drets Humans de l’ONU que instava Espanya a prendre totes les mesures necessàries per a garantir els drets polítics de Sànchez.
També denuncia que les actuacions del Suprem espanyol han ‘retallat i usurpat a posteriori i sense motiu legal’ allò que la ciutadania va decidir a les eleccions del 21 de desembre del 2017, així com el ‘principi d’oportunitat política’ d’aquest tribunal per a impedir la investidura de Sànchez amb les seves resolucions i la ingerència en el poder legislatiu. Concretament, n’assenyalen les resolucions del 9 de març, del 12 d’abril i del 17 d’abril, les quals denegaven la llibertat a Sànchez per a assistir al parlament al ple d’investidura. Les dues primeres corresponen a Llarena, i la segona a la sala segona.
Com s’ha gestat?
La intervenció del catedràtic de dret constitucional Javier Pérez-Royo al programa ‘Preguntes freqüents’ de TV3, en què argumentava per què la ciutadania podia querellar-se contra Llarena, va ser determinant. Tres nois van obrir un grup de Telegram que en poques hores va reunir prop de deu mil persones. D’aleshores ençà, una trentena d’advocats s’han encarregat de recollir documents i informació i de redactar la querella durant les hores lliures.
‘A la primera reunió, vam tenir la sensació de reviure l’1-O’, explica una de les juristes que ha escrit la querella. ‘Hem de construir la república des de baix, independentment dels partits i de les entitats, i aquesta és la nostra aportació’, afegeix un altre advocat. Els lletrats s’han reunit periòdicament cada divendres per posar en comú la redacció del text i discutir-lo.
Els equips jurídics de l’ANC i d’Òmnium Cultural també l’han revisat i han tingut un paper variable durant el procés d’elaboració, però finalment han donat suport a la iniciativa. Els representants de Querellants per la República han explicat a VilaWeb que la seva actitud ha estat prudent. Malgrat que l’han tolerada, han pressionat per evitar-ne la presentació almenys fins que no es resolguessin les euroordres contra els exiliats, un extrem que comparteixen les defenses. De fet, senten ‘certa decepció’ amb les entitats perquè en alguns moments han intentat frenar-los i desarticular la querella.
No obstant això, Querellants per la República es reserva l’autonomia de decidir el moment exacte que la presentaran al Tribunal Suprem. Ho farà un procurador habilitat a Madrid, que ja el tenen, i abans esperen reunir com més querellants sigui possible. Expliquen que cal atorgar poders a un notari amb un document que acrediti que la persona era censada per a votar el 21-D, i que ells mateixos enviaran tota la documentació perquè el notari signi.
El recorregut de la querella
Són conscients que el més probable és que el Suprem l’arxivi o que directament no l’admeti. En aquest cas, a continuació es presentarà al Tribunal Constitucional espanyol. També preveuen que no prosperi. Aleshores, s’obrirà la porta del Tribunal d’Estrasburg. Tot el procediment judicial pot prolongar-se entre dos i tres anys, segons que diuen.
Ara bé, asseguren que la querella no té marxa enrere i que no els importa quants l’acabin signant. Esperen que en siguin com més millor perquè el cost és reduït. Només s’han de pagar els honoraris del notari, perquè l’equip d’advocats de Querellants per la República assumeix els costs derivats, com ara el procurador.
El càstig que demanen contra Llarena i els tres magistrats
Assenyalen que la negativa de Llarena i dels tres magistrats de la sala segona d’alliberar Jordi Sànchez perquè defensés la investidura al parlament poden comportar-los penes de quatre anys d’inhabilitació, una multa i fins i tot la presó.
I és que la querella invoca l’article 542 del codi penal espanyol, que diu: ‘Incorrerà en la pena d’inhabilitació especial per a l’exercici o càrrec públic d’un a quatre anys l’autoritat o el funcionari públic qui, sabent-ho, impedeixi a una persona l’exercici de més drets cívics reconeguts per la constitució i les lleis’.
I també el 446, que recull penes de presó d’un a quatre anys si es tracta d’una sentència o resolució injusta contra un reu en causa criminal per delicte greu o menys greu si la sentència no s’ha executat i entre dos i quatre i una multa si s’ha executat, a més d’una pena d’inhabilitació d’entre deu i vint anys. També preveu més penes de multa i inhabilitació si es tracta d’una sentència injusta per un delicte lleu o per haver dictat sentències o resolucions injustes.
