La fiscalia demana d’arxivar la primera querella per tortures del franquisme a la Via Laietana

La fiscalia de Barcelona s’ha pronunciat a favor d’arxivar la querella de Carles Vallejo, interposada per Irídia i Òmnium Cultural, la primera per tortures en la Comissaria de Via Laietana a Barcelona l’any 1971. És el primer posicionament del ministeri públic d’ençà que ha entrat en vigor la llei de Memòria espanyola. Els motius que donen per a l’arxivament de la querella són el principi de legalitat, la llei d’amnistia i la prescripció dels delictes. A parer d’Irídia, aquest argumentari òbvia el contingut de la mateixa llei en el sentit d’aplicar el marc jurídic del dret internacional dels drets humans. “La fiscalia reitera els tres obstacles al fet que s’ha invocat fins ara per a no investigar, perpetuant la impunitat”, diu l’entitat de defensa de drets humans.

En paral·lel, Amnistia Internacional, CEAQUA i Irídia han enviat una carta a la nova fiscal espanyola de Memòria Democràtica, Dolores Delgado, nomenada el 7 de juny. Li demanen que concreti les seves funcions i l’abast de les seves competències per a investigar per la via penal les querelles per crims del franquisme.

Li demanen que impulsi totes les recerques, informi favorablement l’admissió a tràmit de les querelles —inclosa la de Carles Vallejo— i no s’oposi als recursos d’apel·lació que es puguin interposar per part dels querellants. Asseguren que, en cas contrari, aquestes querelles s’afegiran a les més de 100 inadmeses pels jutjats de l’estat espanyol des de 2010, deixant sense una finalitat real i efectiva la mateixa creació de la fiscalia de sala de Memòria Democràtica.

Les entitats critiquen la llei el dret a la recerca en l’article 29, però no fixa les mesures necessàries per a eliminar els obstacles a la recerca, enjudiciament i sanció dels crims comesos durant la Guerra del 1936-1939 i el franquisme. Les tres organitzacions manifesten que aquests obstacles legislatius demostren “poca voluntat i compromís polític per a assegurar i protegir el dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició”. Per això, demanen de modificar la Llei d’Amnistia, incloure el principi de legalitat en el Codi Penal i ratificar la imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat d’acord amb la legalitat internacional.