20.04.2016 - 15:54
Irídia – Centre per la defensa dels Drets Humans ha presentat una querella per coaccions contra dues persones que es van identificar com agents de ‘seguretat de l’estat’ per intentar aconseguir que un activista social encausat en el ‘cas Pandora’ es convertís en el seu informador. Segons va publicar La Directa, els dos homes van voler captar amb intimidació Quim Gimeno com a confident infiltrat en l’entorn d’ateneus i casals a canvi de recompenses econòmiques i d’influir en la causa oberta a l’Audiència espanyola. ‘Vaig veure clarament que estava en un carreró sense sortida’, ha expressat Quim Gimeno en una roda de premsa aquest dimecres. L’advocat Andrés García Berrio espera que s’identifiquin els dos homes i qui els va donar ordres i ha denunciat l’afectació greu’ als drets humans que significa aquest cas.
‘M’estaven oferint unes contraprestacions a canvi de certa informació i vaig entendre que, si no donava aquesta informació, la influencia em podia revertir contràriament. En aquell moment vaig decidir parlar amb el meu advocat perquè tingués constància del que estava passant i per denunciar els fets i amb la ‘Directa’ perquè pogués documentar-ho i fer públics aquests procediments policials’. Així és com Quim Gimeno va començar a sortir de l’atzucac en què sentia que l’havien posat. Aquest activista social encausat pel ‘cas Pandora’ ha fet una crida a altres persones dels moviments socials i polítics que s’hagin trobat en situacions semblants perquè ‘denunciïn i confiïn en els mitjans que hi ha’.
García Berrio, un dels advocats d’Irídia que representa Gimeno, creu que és inacceptable que s’hagi dut a terme ‘un procés d’intimidació a una persona amb una causa penal oberta i que li hagin dit que podien influir de manera positiva o negativa per acabar amb la llibertat individual i portar-lo a fer coses que potser no faria d’una altra manera’. Per a García Berrio, aquesta ‘intimidació’ per ‘doblegar la voluntat’ és el fonament de la querella que han presentat per un delicte de coaccions.
L’advocat denuncia que la ‘irrupció’ d’aquestes dues persones representa una ‘pertorbació’ en el procediment que Gimeno té pendent a l’Audiència espanyola, per presumpta pertinença a organització criminal amb finalitats terroristes arran del ‘cas Pandora’. García Berrio ha volgut deixar molt clar que els dos procediments -el del ‘cas Pandora’ i el de la coaccions que ara inicien-, han de ser totalment independents i que precisament amb aquest objectiu han presentat la querella. ´
Crida a les institucions a reaccionar per protegir els drets humans
El col·legiat d’Irídia espera que la querella serveixi per aclarir ‘sense cap mena de dubte’ qui són els dos homes que van intentar captar l’activista com a confident i ha demanat ‘la col·laboració de tots els cossos policials’. També espera que s’investigui qui els va donar ordres i ha instat les institucions a fer el que sigui ‘possible’ des de la seva posició per ‘arribar fins al final’ d’aquesta qüestió i ‘elevar els estàndards públics de protecció dels drets humans’. També ha alertat que, de la manera en què es van desenvolupar les converses amb aquests dos homes, ‘potser no es tracta d’una mala praxis puntual’.
El periodista i exdiputat de la CUP David Fernàndez ha carregat en la roda de premsa contra ‘el mediocre i pervers dret de l’estat a fer el que li plau amb les nostres vides’. ‘Ho fan en nom de la seguretat de l’estat’, ha criticat. El president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), David Bondia, ha afirmat que ‘l’estat de dret no pot ser coaccionat per una institució’ i espera que la Fiscalia ‘tingui en compte les gravacions i prengui les mesures oportunes’.
Alejandro Forero, de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona (OSPDH), ha assenyalat que aquesta pràctica no és ‘estat de dret’, sinó ‘raó d’estat’, i ha reivindicat ‘la seguretat en els drets’. ‘Les formes d’autoorganització, protesta i resistència són les que s’oposen a la vulneració dels drets que en fan viure insegurs’, ha afegit.
‘No es tracta de La Base’
La representant de l’ateneu La Base del Poble-sec, Mònica Galindo, ha afirmat que tot i ser aquest centre el que estava ‘en el punt de mira’ per obtenir informació, ‘som unes més que ens organitzem’. ‘No es tracta de La Base’, ha insistit. ‘El tipus de maniobres de vigilància i persecució que la ‘Directa’ ha destapat tampoc ens sorprenen i corroboren la versió que tenim dels cossos policials i la desconfiança en el sistema judicial’, ha denunciat. L’ateneu ha enviat un comunicat aquest dimecres en què es recullen aquestes idees i en què titllen aquest cas d”atac menyspreable’ contra aquells que despleguen ‘una altra manera de viure’.
La Directa va publicar aquest dimarts l’intent de captar Gimeno per obtenir informació dels ateneus del Poble-sec després d’aconseguir fotografies i gravacions de les trobades entre l’activista i els dos homes que es van presentar com a agents de ‘seguretat de l’Estat’. Segons publica aquest mitjà, vuit testimonis identifiquen un dels reclutadors com a ‘Jordi’, antic inspector del grup VI de la Brigada Provincial d’Informació de la policia espanyola. També ho ha apuntat Fernàndez en la roda de premsa d’aquest dimecres. La ‘Directa’ denuncia que aquestes actuacions per captar informadors se situen al límit o fora del que autoritza la Llei de Protecció de Dades i de fons reservats.
