Víctimes de l’1-O es querellen per un crim de lesa humanitat contra la cúpula policíaca i ministerial espanyola

Nou víctimes de la violència que la policia espanyola i la Guàrdia Civil van descarregar en un centenar de col·legis de l’1-O han presentat una querella per un crim de lesa humanitat contra els màxims responsables policíacs i ministerials espanyols del dispositiu que va voler impedir el referèndum a la força. A més d’aquests ferits de l’1-O, entre els querellants també hi ha l’Associació d’Afectats de l’1-O, l’Associació Advocacia per la Democràcia de Lleida i l’Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils, que han registrat la denúncia al jutjat d’instrucció de l’Audiència espanyola i ho han notificat a la fiscalia del Tribunal Penal Internacional de l’Haia.

Els querellants, a més de les associacions, són Jaume Comaposada (ferit a Barcelona), Josefa Aguilera (Barcelona); Ferran Soler (Dosrius), Magdalena Clarena (Fonollosa), Aleix Pérez (Bages), Jordi Pesarrodona (Sant Joan de Vilatorrada), Joan Badia (Callús), Sergi Albarral (Tarragona) i Enric Sirvent (Lleida). I presenten la denúncia contra l’ex-secretari d’estat de Seguretat José Antonio Nieto; el coordinador del dispositiu policíac de l’1-O, el coronel de la Guardia Civil Diego Pérez de los Cobos; l’ex-cap de zona de la Guardia Civil a Catalunya Ángel Gozalo; l’ex-cap de la policia espanyola a Catalunya Sebastián Trapote; l’ex-delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo; l’ex-sots-delegat del govern espanyol a Barcelona Emilio Ablanedo; l’ex-sots-delegat del govern espanyol a Tarragona Jordi Sierra; l’ex-sots-delegada del govern espanyol a Lleida Imma Manso; l’ex-sots-delegat del govern espanyol a Girona Juan Manuel Sánchez-Bustamante i els caps de sector i caps d’unitat de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola en cadascun del centenar de col·legis on hi va haver violència policíaca contra la població civil.

L’advocat Jordi Ferrés explica que la llei obliga a presentar en primera instància una denúncia per aquest delicte a l’Audiència espanyola, però si aquest tribunal la tombés no l’admetés, assumiria el cas el Tribunal Penal Internacional.

L’acusació

Els querellants els acusen d’haver participat en una pla d’actuació fet al marge de l’actuació policíaca emparada per una resolució judicial i per unes instruccions públiques; una planificació d’actuació contra la població civil feta en secret, sota un comandament estructurat, estable, estratègicament organitzat i fortament jerarquitzat pertanyent a les altes estructures de l’estat espanyol, per a dur a terme un atac sistemàtic contra una part de la població civil resident a Catalunya.

‘L’estat va voler aterrir la població civil utilitzant la violència de manera sistemàtica, i l’estat no ho ha investigat mai, malgrat la demanda que van fer l’Alt Comissionat de l’ONU i el Consell d’Europa’, ha explicat l’advocat de l’Associació Atenes Lluís Mestres.

Denuncien que aquest atac es va preparar durant els mesos previs a l’1-O, però que la policia espanyola i la Guàrdia Civil ja havia recollit informació en secret sobre activitats polítiques i socials a Catalunya durant els tres anys anteriors al referèndum, del 2014 al 2016. Els querellants consideren que aquestes tasques d’intel·ligència van ser impulsades des d’altes estructures ministerials i es van accentuar l’any 2017, quan ja s’havia anunciat l’organització d’un referèndum a Catalunya i quan la cúpula policíaca espanyola ja disposava de prou informació per a dissenyar un dispositiu d’intervenció contundent amb l’ús de la força i amb dispositius propis de formacions militaritzades, com els antiavalots.

El delicte de lesa humanitat, recollit a l’article 607 bis del codi penal espanyol, castiga els responsables d’haver ‘organitzat un atac generalitzat o sistemàtic contra la població civil per motiu de la pertinença de les víctimes a un grup o col·lectiu perseguit per motius polítics.’ L’objectiu d’aquesta acció judicial, segons que expliquen els querellants, és de ‘complir les apel·lacions de l’ONU i del Consell d’Europa per a acomplir una investigació global, lluitar contra la impunitat de les autoritats espanyoles i alhora descobrir veritats ocultades i recuperar el teixit social malmès per l’atac a la població civil’.

Una intervenció planificada

La querella denuncia que el dispositiu policíac, que fou batejat amb el nom d’operació Copèrnic, va comptar amb un equip polític i tècnic del Ministeri d’Interior espanyol encapçalat pels querellats, responsable de diverses accions: treballar i estudiar el territori del Principat; quantificar els efectius de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola i l’equipament d’antiavalots disponibles en les diferents províncies espanyoles; estudiar els col·legis electorals a Catalunya i dissenyar una intervenció policíaca deixant al marge els Mossos d’Esquadra, fins al punt de prescindir totalment del contacte i la col·laboració amb els comandaments de la policia catalana. L’objectiu del dispositiu, diuen, fou directament la població civil.

L’actuació violenta als col·legis va causar un miler de ferits, i la manera d’actuar d’alguns agents es pot qualificar de ‘tracte inhumà i degradant fins al nivell de la tortura’, diuen; no tan sols per les lesions físiques, sinó també per les psicològiques, amb casos d’ansietat i d’angoixa diagnosticats. Perquè un dels propòsits era de ‘generar un efecte de pànic i de terror generalitzat entre la població civil’.

Vegeu ací la querella: