11.02.2022 - 20:31
Aquest dijous, Queralt Castellet va aconseguir una medalla de plata als Jocs Olímpics d’Hivern de Pequín. La notícia va ser celebrada per molta gent, com és lògic i natural, i la majoria de mitjans catalans van explicar que era la primera medalla guanyada mai per una catalana en uns jocs d’hivern. Llàstima que això no era pas veritat!
No ho era perquè, anteriorment, Doriane Vidal ja havia guanyat una medalla de plata, als jocs de Sant Lake City, i Martin Fourcade, cinc ors i dues plates –cosa que, per cert, el converteix en l’esportista català amb més medalles olímpiques de la història.
Com s’explica, doncs, aquest error als titulars periodístics? És fàcil. Perquè Castellet és de Sabadell, mentre que Vidal és de Ribesaltes i Martin Foucarde és de Ceret. I perquè per a la gran majoria dels diaris del sud, només són catalans els catalans de les quatre províncies del Principat, o els catalans… d’Espanya.
Tanmateix, igual com us passa al País Basc, Martxelo, ací hi ha catalans a banda i banda de la frontera que ens intenta separar. I per això, atletes que es presenten i es defineixen públicament com a catalans competeixen, en aquest cas, amb l’equip de França, exactament igual com hi ha altres catalans que competeixen amb el d’Espanya i en porten la bandera, o amb el d’Andorra.
I aquesta no és pas una qüestió anecdòtica. Perquè la identificació equivocada que es vol fer sempre entre la comunitat autònoma espanyola i la nació és un problema greu que causa una enorme confusió mental en la gent. Galícia –oi, Maria?– no equival a la comunitat autònoma espanyola que porta el seu nom. Sense entrar en el debat sobre la relació entre Galícia i Portugal, l’anomenada Galícia estremeira, els territoris que parlen gallec fora de la comunitat autònoma, ha estat sempre objecte de reivindicació nacional, des de la generació Nós o el Partit Galleguista, ara fa cent anys. I el debat sobre la territorialitat dels set territoris bascs, a banda i banda de les fronteres i partits al sud en dues comunitats autònomes espanyoles, sempre ha estat central al País Basc. Per desgràcia, als Països Catalans hi ha massa poca consciència d’això, malgrat l’enorme importància que té, per al moviment democràtic català, l’existència en concret de Catalunya Nord.
El fet de tenir lectors a banda i banda de la ratlla hauria de ser un argument suficient perquè qualsevol diari no cometés errors d’aquesta dimensió. Però és que, a més, negar que som allò que els altres ens diuen que som és una obligació elemental per a diaris com els nostres.
