Les queixes per discriminacions lingüístiques es doblen en dos anys

La Plataforma per la Llengua ha fet públic l'”Informe de queixes 2020“, un estudi estatístic de les queixes per discriminacions lingüístiques tramitades per l’entitat i sobre les quals va assessorar l’any passat. De l’estudi es desprèn un augment considerable de les queixes els darrers anys. El 2020 va ser un rècord absolut: amb 1.303 queixes tramitades, un augment del 79,7% respecte del 2019, quan se’n van tramitar 725. El 2016 les queixes rebudes van ser 395, el 2017, 431, i el 2018, 570. A novembre de 2021, les queixes de l’any ja superen les 1.500 i, per tant, ja s’ha deixat enrere el rècord de 2020. Això representa un augment del 106,9% en relació amb el 2019 i del 15,25% si es compara amb el 2020.

Dues terceres parts de les queixes rebudes el 2020 fan referència a fets que vulneren l’ordre jurídic vigent: 865 de les 1.303 tramitades. “Aquestes dades en part es poden atribuir a les inèrcies que genera un marc legal que, malgrat els matisos i els espais de tolerància, és en essència supremacista i afavoreix un grup lingüístic (el castellanoparlant) mentre relega els altres”, diu la Plataforma per la Llengua. També ho atribueix a la “poca determinació del sector públic”, assenyalant específicament les institucions autonòmiques, per a garantir el compliment de les normes de normalització lingüística.

On hi ha més queixes és en l’esfera privada, i pràcticament dues de cada tres queixes del 2020 feien referència a l’intercanvi comercial. El sector que encapçala les queixes són les empreses de servei, que representen el 23,1% de les queixes de 2020 i el 25,2% de 2019. Les segueixen les grans superfícies i franquícies, a les quals fan referència el 17,4% de les queixes rebudes el 2020 i el 16,9% de les de 2019. “Indica que la supremacia legal del castellà i els privilegis oficials que rep aquest idioma no tenen efectes que se circumscriguin a l’àmbit públic, com podia passar en segles passats, sinó que han creat un terreny de joc favorable a la minorització del català en tots els aspectes de la vida”, diu la Plataforma.

Un terç de les queixes del 2020 tramitades per la Plataforma per la Llengua feien referència a l’atenció oral, i el 22,9% tenien relació amb els serveis web. En canvi, el 2019 l’atenció oral era el centre del 40% de les queixes i les webs el 15,9%. Segons la Plataforma, això pot ser perquè la pandèmia de la covid ha afavorit la interacció en línia.

Catalunya és on es registren més queixes

Malgrat que el servei de queixes de la Plataforma per la Llengua atén les reclamacions sobre situacions esdevingudes a tot el país, on més queixes es registren és, de lluny, Catalunya. Tant el 2019 com el 2020, nou queixes de cada deu vénen del Principat, tot i que té el 55,3% de la població del conjunt del domini lingüístic. Dins de Catalunya, la capital també està molt sobrerepresentada: Barcelona va generar quatre de cada deu queixes catalanes, tot i que només té el 21,6% de la població del país.

El 2020 es van registrar 1.142 queixes a Catalunya, 72 al País Valencià i 46 a les Illes. L’informe assenyala que n’hi ha cinc que van ser a altres territoris, que no concreta, i trenta-vuit en territori desconegut.