Pedrolo contra Sánchez: quedem-nos tots a casa

Des de fa anys i fins fa ben poc a Ejpaña i especialment desde Madriz s’han fet un fart d’acusar’ns als catalans de ser insolidàris amb els ejpañoles.
Ara estem veient la “solidaritat” dels madriles amb tots nosaltres escampant el puto virus per tot arreu.
Això no només es pot titllar de insolidaris, egoistes, xulos i curts, si no que fa bo allò de que Ejpaña només són ells i nosaltres simples indígenes de les seves colònies.
No valen ni disculpes ni ser tous amb ells, ells no ho han sigut mai amb nosaltres.
Ja no es tracte de que siguem complaents, ni de bona educació, es tracte de dignitat, DIGNITAT, com a persones, com a CIUTADANS amb tots els drets.
No ens respecten, i nosaltres ens respectem?
Doncs això, i ara que cadascú fassi el que trobi que ha de fer i sobre tot que pensi una mica, no fa gens de mal pensar una mica de tant en quan, ans el contrari.
Salut i que no et fassin fer més el xai / xot.
I sí, com ha dit la Sra Ponsatí de Madrid al cielo, maldament sigui políticament incorrecte, jo els enviava a l’infern, ells ens el varen enviar.

Impotència, ràbia i al mateix temps orgull.
Hem quedat en mans dels més inútils i perillosos. Com ha dit Alemanya, Espanya ja és un perill per Europa i estic convençut que França tancarà fronteres a Espanya.
I orgull de país. Començant pel MHP Torra, a qui han deixat sol, sí els bascos també, l’únic que defensa amb criteri i rigor la gravetat del moment i, com a en Vicent li agrada dir, el poble. Carrers deserts arreu del principat son la millor garantia de parar la pandèmia . Ni exercit ni forces armades ni hòsties, nosaltres quedem-nos a casa.

Començare pel final, comentant la segona posdata: en el món d’ahir unes elits controlaven la informació i uns pocs mitjans de comunicació la canalitzaven a les masses, facilitant molt la feina de control del discurs. Avui, però, és molt fàcil informar-se i contrastar informacions. Cert, també és molt fàcil desinformar-se, però aquí entra la responsabilitat individual de no creure’s el primer que ens arriba. Les societats més civilitzades i avançades son les millor informades.

Quant a l’actuació del govern central no sé ni si val la pena comentar-la. Que el goven central assumiria tot el control amb la idea d'”Aquí mando yo, y luego ya veremos” era tant previsible com que demà sortirà el sol per llevant. Però és la confirmació que Madrid-concepte no creu ni en les autonomies (i no diguem el federalisme) i que, en tot cas, això de l’autogovern és un joc al que podem jugar quan fa bon temps.

Espero que alguns independentistes s’adonen ja que la situació (política) del país és molt pitjor del que sembla.

Estic totalment d’acord amb el MHP Torra i amb l’editorial, però ho segueixio des de Navarra, per tant no m’hi jugo res, però em pregunto si els catalans que no aneu a treballar, físicament, sense que l’empresa tanqui o hi hagi una ordre directa, podeu ser acomiadats??
Es una injustícia total, però suposo que hi haurà gent que no es podrà quedar a casa, perquè no pot perdre el sou i menys la feina, i l’estat putrefacte español estic segura que castigarà almenys als seus assalariats, qualsevol funcionari o laboral fixe que no vagi a la feina…què li pot passar?
La gent que tenim sous baixos i incapacitat d’estalviar, tenim ara un problema afegit, i això és encara més greu.
Des de Navarra tot el suport als que us quedeu a casa, perquè és el què cal, i també tota la comprensió als que no ho puguin fer, per culpa d’un estat que treu tancs per a combatre virus

Ens quedarem a casa, Vicent. I ho farem no pas en silenci i esperant que els psicòpates que manen ens amenacin. El discurs del President Torra ha estat molt bé; l’editorial d’avui és molt clar. I no tinc cap dubte que, si opguessin, ens aniquilarien a tots i no ens enviarien al “cielo”, sinó a l’infern, que els pocavergonyes tenen la pell molt fina.
Però no val la pena raonar amb els poms d’escala.
Jo crec que no hem de fer ja mai més cap cas a ningú d'”ellos” (i això va per als bona fe i els negociadors “professionals”). Només podem demostrar la dignitat i la responsabilitat demostrant que som dignes i responsables. Sempre, és clar, sense oblidar, ben convençuts, l’objectiu principal: In-de-pen-dèn-ci-a.

Los catalufos siempre pensáis mal. Veis la realidad deformada.

A mi ya me gusta esto. Semos la joya de la corona !

Demuestra que España está bastante más por nosotros que tenemos unos 400 infectados y 5 muertes.

Es la demostración con hechos que los valencianos somos más importantes que Madrid que sólo tiene 3544 y 213 muertos para la Unidad de Destino en lo Universal que hay hoy mismo.

Semos la joya de España.

Ya el 23 de Febrero de 1981, nuestros tanques y ejército circuló a las órdenes de Milans del Bosch por nuestras calles.

En Madrid no.

Una vez más os morís de ganas de que en Barcelona os entren por la Diagonal.

Envidiosos !

Sánchez ni fa ni deixa fer. Aquesta frase de l’editorial d’avui és la descripció perfecta de l’artefacte estatal espanyol. Un artefacte creat per a la dominació dels súbdits i no pas per a millorar les condicions materials i intel·lectuals dels ciutadans.

Ni fer ni deixar fer. Un cop més, però, el nostre país ha estat lent i poruc. De què ha servit la prudència a l’hora de prendre decisions? De res, perquè davant la incompetència per a gestionar la crisi s’ha buscat el boc expiatori habitual: Les autonomies (17) disgregadores. Quan aprendrem que no es pot esperar res d’aquest artefacte? Si el nostre Govern sabia què calia fer, per què no ho ha fet?
En Vicent Partal ens demana als ciutadans que prenguem, un cop més, la iniciativa. La prendrem, restarem a casa, com demanava en Pedrolo, i ens en sortirem.
I donat que l’artefacte estatal espanyol és d’una incompetència esfereïdora, i que les institucions catalanes són porugues, quan la pandèmia hagi passat, la ciutadania haurà de prendre un cop més la iniciativa, aquest cop per a bastir estructures i lideratges que siguin útils i estiguin al nostre servei.

Ja triguen la ANC, Omnium, els sindicats, la cambra de comerç… a sumar-se a l’aturada de país convcada pel MHP Torra.

Sánchez es fotrà una patacada impresionant. En pocs dies veurem a Espanya centenars de miles d’infectats i milers de morts. Es pensa que infectant a tothom aconseguirà alló de “mal de muchos consuelo de tontos” però li esclatarà als morros. L’estat d’alarma passarà. La pandemia passarà. Però els familiars amics i coneguts dels milers i milers de morts que provocarà la incompetència del govern espanyol no li perdonaran mai.

Es pensa que amb propaganda podrà fer creure als xais que, si no fos per que l’exèrcit ha sortit al carrer, (potser es pensa que podran matar el virus a trets, canonades o bombes) o per les mesures equivocades que ha pres ell, encara huria mort motísima més gent. Però s’equivoca. Avui en dia la gent té accés a la informació i podrà veure i comparar les dades de països civilitzats que han actuat correctament i les dades de països salvatges com Espanya que s’han limitat a veure qui la té més llarga i no fotre res de bo.

El millor que podem fer els catalans a curt termini és participar massivament de l’aturada de país convocada pel MHP i fotre-li pels morros a Sánchez per que no ens pugui matar. A mitja termini. Quan la pandèmia hagi passat el que hem fer és alliberar-nos d’Espanya més depressa que corrents. Fins ara Espanya es limitava a robar-nos per tal que ells pugessin viure millor que nosaltres. Ara ja no en té prou. Ara vol matar-nos per tal de poder dir que els catalans hem mort igual que els espanyols.

Estic molt trista i no precisament pel corona-virus, tot i que soc gran, el que em dol, en aquest moment, és no ser independent, aplaudeixo el comportament del govern català, però des-de Madrid és volen fer el amos i no ens deixen aïllar Catalunya. O tenim fotut, no és política, és responsabilitat a Quim Torra no va tremolar-l’hi el pols a l’hora d’aïllar Igualada i el seu entorn, seguem conscients del problema que tenim. Només a tall d’informació. A Europa, Itàlia, Dinamarca, Xipre, Eslovàquia, Polònia i la República Txeca ja han tancat les fronteres, Portugal ho ha fet parcialment, Espanya que espera, si el brot de contagi fos a Catalunya com actuari-ant?. Tampoc veig clar que el comandament general sigui a Madrid, Jo crec que el millor seria que cada comunitat decidís el que més convé, als seus ciutadans i després d’acord amb l’estat central anar solucionant els diferents problemes.

El respecte a l’alteritat permet créixer a la vida natural i al desplegament de la vida social fora de la tirania no volguda i imposada a la força.

La societat catalana es va autodeterminar per alliberar-se i créixer, mentre ho impedia la força bruta de la tirania, a l’espai social del carrer.

La pandèmia del Covid 19 demana que ens autoconfinem, mentre la tirania ho dificulta i menteix irresponsablement, a casa.

Espanyols i catalans vivim universos mentals i socials molt diferents. Els espanyols súbdits a la seva tirania mentre els catalans recuperant llibertat i vida.

Com destaca l’editorial és un llarg camí d’opressió de la tirania espanyola que podem superar amb l’autodeterminació del carrer i l’autogestió de casa, recordant a Pedrolo.

Ambdós espais, social i personal, configuren, fora de la tirania, el reialme de la nostra experiència -física, mental i social- de llibertat i vida: El carrer i casa són nostres, sempre!

I els que ho impedeixen són, per experiència viscuda i ens recorda la nostra història, uns tirans a destemps, una anomalia històrica i un perill per a la nostra vida.

Teràpia de shock: el sistema capitalista aprofita una situació de crisi social, induïda pel mateix sistema o de forma natural, per a introduir canvis favorables als interessos del “status quo” mentre la societat està en estat de shock a causa de l’excepcionalitat dels esdeveniments. Mentre nosaltres sortim aplaudint als nostres herois, el sistema fa números sobre els beneficis proporcionats pel desastre. Les conseqüències d’aquesta crisi les patirà el poble: més pobres i menys rics més poderosos.

Aprofitant el shock del coronavirus, Pedró Sánchez acaba de fer un cop d’estat en tota regla passant-se l’estat autonòmic per l’arc del triomf amb el vist i plau de la majoria de la població confinada a les seues cases i atemorida per les conseqüències de la pandèmia sense que ningú s’atrevisca a protestar. Es en situacions com aquestes on es pot subvertir l’ordre social impunement.
L’excel•lent llibre de Naomi Klein ‘La doctrina del shock” s’aplica fil per randa al cop d’estat autonòmic perpetrat per Pedro Sánchez.
Era tan senzill com “coordinar” els distinta serveis nacionals de Salud de l’Estat amb els corresponents responsables sanitaris i polítics (distints Presidents de Comunitat autònoma o qui ells anomenen) que són els qui coneixen el territori i les diferents realitats territorials i humanes.
Això és una nova “espanyolada” de ‘aqui mando yo’ i la prova és que Abascal s’ha afanyat a felicitar Sánchez.
Es a més a més ridícul, perquè roda i volta tindran que anar a morir a les diferents realitats i estructures sanitàries (totes transferides) de l”Estat.
Una mostra d’autoritarisme que posa de manifest la inseguretat i la feblesa que hi ha al darrere.
A Espanya mai s’ha assumit de veritat l’Estat autonòmic.
La mesura té un flaire de cop polític que tomba de tos, que a mes deixa a Unidas Podemos “el Partit Espanyol sensible amb les reivindicacions plurinacionals d’Espanya” en una situació mooolt incòmoda.

Hem d´estar molt preparats gent. Els propers dies seran molt durs. La Xina que va actuar més depressa i amb molta més contundència, va viure moments d´horror i de molta por per l´increment exponencial de les morts, segons algún testimoni a les xarxes que sembla prou honest en les seves explicacions. Avisa que ens arribaran imatges molt perturbadores dels hospitals i al carrer. Però que no hem no perdem de vista que aquestes imatges conformen una realitat amplificada, i que ens hem de mantenir serens i no perdre de vista que això passarà, i que en un futur no llunyà de setmanes, ho veurem passat, i tornarem a mirar endavant i a lluitar per les mateixes coses que ens fèien llevar cada día abans de la crisi. Una vegada més ens trobem en una batalla molt psicològica, i és molt important la nostra actitut. S´estan posant en marxa iniciatives populars de tot tipus tant als pobles com a les ciutats de joves i gent disponible per la seva situació particular, que es posen a disposició tant de pares amb nens a qui no saben a qui deixar, com per atendre a gent gran o amb problemes de movilitat, discapacitat, etc., perquè ningú estigui desatès. Entreu a les pàgines web oficials dels ajuntaments o truqueu-hi , si teniu algún d´aquests problemes. Fins i tot si no els teniu, però necessiteu algun tipus de necessitat emocial o de la que sigui, no us tanqueu en vosaltres mateixos. Demaneu ajud. La societat catalana és molt solidària i organitzarà ràpidament qualsevol iniciativa que no hagi estat pensada o prevista. Feu ús de les xarxes veinals, del que sigui, però sobretot, que ningú es sobrepassi, perquè d´aquesta en sortirem.

Dit això (que era el que més m´amoinava dir, perquè personalment és pel que més pateixo, no tant pel virus en qüestió, així com la situació econòmica que quedarà i que tornarà a malmetre la vida dels més vulnerables, com sempre), no puc entendre ja a aquestes alçades, com hi ha gent que segueix recolzant el règim com si res. No entenc l´unionisme català que es mostra més comprensiu i més arrossegat amb ell, que els pròpis espanyols, (els demòcrates amb sentit comú, és clar), els quals començo a percebre més crítics amb el Madrid-centrisme i les seves conseqüències quan es porta a l´absurd, però també tímidament més comprensius amb les reclamacions dels independentistes que provénen d´aquest autoritarisme contra qui es rebela contra la supramacía mesetària.

Sánchez no és la cara amable del PP, sinó de VOX. És un psicòpata de manual, ho vaig veure clarament ahir en la seva comparaixença de la vergonya, que passarà a la història com el día que el govern espanyol, va abolir les autonomíes de la manera més traidora i roí, aprofitant una desgràcia mundial, i sense prendre una sola mesura eficaç i contundent per a frenar la crisi sanitària. I el lema “Unidos lo conseguiremos” és la metàfora esperpèntica del que significa Espanya i la seva manera de fer país, obligant a la perifèria a compartir les misèries de la capital perquè no sigui ella qui peti sola, sinó fer petar primer als demés, que sempre en podràn culpar els governs autonòmics per més inri. Aquest sistema que ténen muntat, és un win win per Madrid i èlits, i un perdre facis el que facis, si no en pertanys. Mentre et colen que essent espanyol ja estás prou pagat per l´orgull de ser-ne, vas passant, com Murcia o Andalusia, però ai del que amb aixó no ha viscut mai, perquè lluny de sentir-se´n orgullòs no se´n sent d´espanyol o espanyola, i per tant té més capacitat de ser-hi objectiu en les seves maquiavèliques maneres de mantenir l´entremat??

L´única esperanança és que aquesta desgràcia faci obrir els ulls definitivament, a aquells que encara es pensàven que eren coses nostres, que vèiem fantasmes i que en realitat Espanya és bona, ens estima i vol el nostre bé. Històricament han estat la nostra més gran amanaça i mai ho han deixat de ser. Només baixen marxes quan creuen que han d´afluixar pels seus pròpis interessos, com un maltractador qualsevol, no inventen res. Ara creuen que és bon moment per apretar-nos, han de tapar les misèries que no paren de sortir del seu borbó, la pota gruixuda de tot el muntatge corrupte i criminal, que morirà matant. I per Espanya, collar Catalunya sempre és l´eina més eficaç per mantenir entretinguts als seus fans. Quina pena. Quina pena.

Davant l’actuació del govern espanyol, no creieu que es podria intentar demanar ajuda directa a organismes con l’UE o l’ONU?
Hauríem de demanar ajuda per intentar, si hi som a temps, evitar una massacre de ciutadans espanyols, les dades de quan Wuhan i la Llombardia van fer efectiu el confinament i que a Madrid amb un seixanta per cent mes de infectats que a la Llombardia encara no hagin fet res. I l’excusa que posen de que aquí els territoris no son importants, el que importa son les persones, penso que es pot qualificar de criminal. Jo em pregunto, qui viu als territoris?
Crec que d’alguna manera hauríem d’intentar demanar ajuda, ara humanitària. No se si resultarà efectiu, però al menys penso que es podria intentar.

L’explicació és ben senzilla: “la cabra siempre tira al monte”! I l’estat espanyol és una cabra indomable i sempre ho ha sigut. Estic llegint el llibre de Paul Preston: “Un poble trait”; és escruixidor: el subtitol ja ho diu tot: “corrupció, incompetència politica i divisió social”. España es pot resumir en una frase: tot pel poder, al preu que sigui! És l’unic important per a les classes dirigents espanyoles: el poder pel poder. Tot el demés és secundari: l’economia, la justícia, la societat, els ciutadans, etc. Tot. Sempre ha sigut així i així segueixen: corruptes, ineptes, cecs i rucs. I amb el coronavirus fan honor a la seva història. La monarquia borbònica porta anys i panys fent el mateix: robar, incapaç de prendre cap decisió encertada, etc. I els partitns dinastics com sempre, imitant-los i fent el mateix: PP,PsoE, etc.

Per cert us recomano que llegiu el llibre anterior de Preston. “L’holocaust espanyol”, tan o més esborronador que el darrer. Entendreu moltes coses del present….

Dit tot això, quedem-nos a caasa tranquilament, i traiem dramatisme a la situació: per sort el coronavirus és una pandèmia relativament benigna, en comparació amb altrtes del passat més o menys recent.

Interessant editorial.
Ara tenim nosaltres també un repte colossal: demostrar que manem aquí i que ens captenim estratègicament.
Especialment en el camp sanitari, avui tan rellevant, i tan excusa per a l’espanyolització més descarnada, no s’hi val a parlar del dit i oblidar-nos de la lluna.
No s’hi val a queixar-nos sinó que hem de posar totes les nostres competències, reconegudes per la ciutadania i també internacionalment, per davant de cap imposició opressiva espanyola.
Posant tota la sanitat privada sota el mandat de la pública, cosa que, segons el ministre Illa, que estranyament ho ha manifestat explícitament, ha de ser comandat pel nostre Departament de Salut.

PS.- M’ha semblat molt més intel.ligent l’actitud d’Urkullu que la de Torra, a la “conferència de presidents”. El nostre ha aconseguit ara que la caverna i Robles parlin només del seu dit. Ens hi juguem la lluna.

La autoridad competente.
Militar “por supuesto” dijo el guardia civil golpista “tejero”.
Hoy el melifluo P.S. después de una semana de postureo y escándalo de omisión, se declara “autoridad competente”, sólo para joder y aplastar a los que llevan una semana tomando decisiones.
Dónde va a parar. Hay que “dejar de lado” territorios e ideologías. Nos dice con todo el morro, para justificar este 155 de diseño, que ata de pies y manos a los medios que están en el terreno, que conocen el terreno y que tienen “autoridad” en el terreno.
Con qué sabiduría, una nena de 13 años de Igualada, escribía esta mañana: tenemos que hacer caso a la “autoridad legítima”. Qué finura!
Si en esta fase de la “guerra contra el bicho” el objetivo pricipal es el “aislamiento”. Esto aquí y en Cincinatti es una cuestión del “territorio”, no de la “autoridad competente” que sólo es una “declaración de poder”.
Ante cualquier cuestión territorial lo efectivo, dejando al lado ideologías de “trilero”, es el despliegue efectivo “en el territorio” por quién ya está, lo sabe hacer, lo está haciendo y lo está haciendo bien, y además tiene las competencias plenas para hacerlo.
Lo más irritante será, encima, que el fracaso inevitable de esta forma de proceder, será imputado a los gobiernos de las CCAA, porque la sanidad es competencia suya!
Dónde ha aprendido este “listo”, que en un momento que un colectivo de trabajadores, está sometido a un estrés excepcional, que exige lo mejor de todos ellos y ellas, que sólo se consigue con reconocimiento y empoderamiento. Repito, dónde ha aprendido este “listo” que la primera medida es cambiarles su jefe o su jefa?
Los “unitinos” fascios y a veces los “bien pensantes” de izquierda, nos espetan que hay que ocuparse de los “problemas de la gente” y no de repúblicas ni independencias.
Pues sí, hoy es nuestra salud, nuestra vida, la que pone en juego la irracionalidad imperial de este burócrata incompetente.
Por eso, por sentido común, porque queremos ser nosotros y nosotras, vivos, vivas, soberanos y soberanas.
Objetivo Independencia.
Todos en Casa!!

Mañana hablaremos de la Solidaridad necesaria !!

Desgraciadament, avui dia el nacionalisme espanyol cec, fanàtic i irracional el tenim instal·lat a l’Ajuntament de Barcelona. Ha quedat ben clara la demència amb què la Colau ha adulat amb les seves inconscients declaracions al maniquí de corte inglès instal·lat a la moncloa (Abr. monos de cloaca). Cada dia més em moro de vergonya en veure la facilitat d’aquesta gent que s’anomenen comuns per a servir de saltimbanquis previs a les desfilades de decisions absurdes dels seus reis despullats. Quina manca de respecte pel que hauria de representar aquesta escaladora professional apoltronada al seu tron barceloní i defensada per tota la farda espanyolista entre la que darrerament abunden persones que creiem que s’estimaven Catalunya. Ella i tota la cavalcada de ximples i trilers que la defensen, no sé com justificaran més pròximament del que desitjarien el genocidi, quan les víctimes de les absurdes decisions madrilenyes estúpida i dictatorialment igualitàries superin a les de tota la resta del món.
Si algú pot contactar amb el senyor Illa, demanaria que li preguessin que deixi de fer el ridícul adoptant frases, postures i gestos de gran dictador, quan tothom sap que l’han fotut aquí com a tontet de la banda, perquè el fracàs que serà d’àmbit mundial el pagui només ell.

Passi el què passi, el govern de Catalunya hauría de prendre messures i confinar tothom. Ès el moment de provocar un xoc amb l’ineficàcia de l’estat espanyol per que les messures d’ells només són les indicades pels amos de l’Ibex. Els interessa com més jubilats morts, millor. I els interessa colapsar hospitals per fer-ne dos-cents de nous amb diners públics i més tard privatitzar-los.
És hora de fer política davant d’una emergència mundial i algú ens donarà la raó, i més quan vegin els morts i morts escampats per espanya. A veure si d’una p.. vegada anem junts ara que no s’ha de sortir de permís penitenciari per anar a donar classes a cap universitat.

Estic d’acord amb l’afirmació de Vicent Partal: El nacionalisme espanyol és una ideología cega, fanática, irracional.. En Pedro Sánchez està portant Espanya a la destrucció. Per comptes de demanar la col·laboració de Catalunya, imposa a la nostra nació una decisió d’estil franquista.. Espanya és un perill per a Catalunya. La independencia de Catalunya ja no és un acte nostàlgic de més de mil anys d’independència,, ja no és un càlcul Intel·lectual que aspira a un nivell europeu. La independencia de Catalunya és avui una necessitat vital per a la supervivencia de la nostra nació, la nació catalana, una de les naciones més antiga, més culta, més pacífica, i més industriosa d’Europa.

Hi ha dues crisi, la sanitària que només es pot afrontar amb criteris científics i la social, motivada per la caiguda de l’economia, que s’ha d’afrontar políticament. Ens hi juguem molt en les dues perquè, sí, hi haurà morts però també misèria. Seria interessant un front comú de científics i metges de renom que fessin un comunicat conjunt molt dur en contra de l’actitud del govern central i exigint les mesures, les úniques mesures, que científicament poden controlar la situació. Aquesta pandèmia no és un problema individual, no és igual ara un ciutadà de Mèrida que un de Madrid, és un problema de regions i ciutats que cal tancar. La crisi econòmica s’haurà d’abordar de la manera més clàssica que ho ha fet sempre la humanitat, la lluita de classes. Aquí veurem qui està a la dreta o a l’esquerra, veurem quin model de societat té el PSOE. La crisi bancària la vam pagar tots, ara no podem permetre que torni a passar. Estem a les portes d’un conflicte molt seriós.

No desesperem! Ben cert que són uns inútils, que es pensen que amb l’exèrcit i recentralitzant-ho tot ja ho tenen tot controlat. Però també són capaços de rectificar, de vegades. Per exemple, ahir diumenge ja van deixar de ser considerades essencials les perruqueries! Menys mal, perquè deu ser físicament impossible afaitar els clients o fer rínxols a les clientes des d’un metre de distància! I també els costa ben poc de rectificar els criticismes, especialment els aliens, com ara el tweet “De Madrid al Cielo” de la Dra. Ponsatí, amagant que les dades de “El Confidencial” que s’hi comentaven confirmen el descontrol total de la infecció a la Villa y Corte.

https://www.elconfidencial.com/espana/2020-03-15/ponsati-coronavirus-respuesta-aumento-fallecidos_2499180/

Un altre que també rectifica quan no li queda cap més remei és el rei fill. Ha estat molt oportú en renunciar als seixanta-cinc milions del compte suís de son pare a Panamà. Però que no haviem quedat que aquests diners eren cent milions? Aquest generós “regal d’estat” o comissió dels saudites, no havia estat regalat posteriorment a la Corinna? En què quedem? De qui són realment? Pot el fill renunciar al llegat de son pare, encara viu, si és legalment d’un tercer (una tercera, en aquest cas)? I d’altra banda, el fill s’ha afanyat a publicitar que renuncia a l’herència de son pare. Això, lògicament, inclou renunciar a la monarquia, oi? Ja tenim data, per l’abdicació, o és només postureig? De moment, el fill ha desheretat el pare (el món a l’inrevés!), en treure-li la assignació. Sembla, però, que tampoc no li vindrà gaire d’aquí. Oi?

https://www.youtube.com/watch?v=w1YgYR2i2jM

Les darreres hores hem vist també l’impactant videu d’Octuvre sobre la impunitat legal d’aquesta “Primera Família” i els seus lligams amb la llotja del Bernabeu, en què es descriu com l’any 2012, en plena crisi, varen planificar i portar a terme la confiscació dels fons públics i l’anul·lació de conquestes socials i laborals per tal de salvar la gran banca i augmentar els beneficis de l’Ibex, mitjançant un rescat a crèdit que hauran de pagar els empobrits contribuents durant molts anys.

Ah, m’oblidava que també cal parlar del coronavirus! Bé, altres ja ho fan, i no precisament per tapar aquests altres temes importants i convenientment simultanis. No deixem que ens monopolitzin l’atenció.

Al milió i mig de motius per voler l’independència, s’hi afegeix el de “En cas de risc per la població, l’única solució és l’independència “.
Comparteixo els comentaris dels companys i companyes respecte al estat d’alarma militar espanyol, al no fer res, ni deixar fer. No afegiré res, no cal. Opino que és denunciable. Però, tret del President Torra, no sento ningú més fer-ho. Ningú.
No deixo de criticar l’inacció de finals de setmana, quan es podia fer alguna cosa, esperant el permís estatal. Ara ja és tard. I surt el president a fer una crida als ciutadans, sol. Completament sol. I no demana res que no sigui de sentit comú, aïllem-nos. On és el govern? Els partits? Associacions? Batlles? On són els sindicats? Que no vetllen per la seguretat dels treballadors? Les patronals organitzan-se ràpidament per demanar ajuts i amenaçant amb acomiadaments, per manca de subministraments (doncs no compreu a Xina, que no aporteu cap benefici al país i només contribuiu a destrossar el planeta).
Batlles, “tots som Igualada”. Consells Comarcals, protegiu el vostre territori. No podem tancar el país, malauradament, i el president solitari ens apel.la a nosaltres. D’acord president, som l’únic que te. Ho entenc i lamento. Ara be, avui, com a ciutadà compromès, a les dues no vaig a treballar i continuo confinat. Dimecres em despatxen (i a la meva dona també). Amb la capacitat d’estalvi d’una família treballadora, en tres mesos no vull pensar la situació… I tenim fills que depenen de nosaltres, evidentment. Quina és la meva responsabilitat més bàsica?
Tan sols hi ha un motiu pel que faria aquest sacrifici sense dubtar-ho un segon: assolir l’independència. To aniria millor després. Ja ens en sortirem. Però no és el cas…
Ho sento, president. Estic amb vostè, simbòlicament, com les seves reclamacions. He d’anar a la feina (junt amb cent companys i companyes, vinguts d’altres deu municipis, a compartir espai, suor i virus?)

També hi ha les veus de la calma i la tranquil·litat però ara no toca sentir-les.
De ben segur que els més protegits són les persones amb un bon sistema immunitari i això s’aconsegueix treballant per la salut i no pas per la malaltia…entenc que no es fàcil d’entendre però hi ha molta gent i metges que ho estant fent i poc que se’ls dóna la veu.
Aleta a mirar només a la banda dels poderosos que necessiten el caos i el drama per guanyar la partida.
ALERTA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Gràcies Sr.Partal segui fent bona feina.
Avui he sabut que envien l’exèrcit a ciutats espanyoles (ja són a València, Saragossa etc. ) també en vindran a Barcelona, clar.
Els militars i les armes, tancs.. aturen un VIRUS? O propaguen més l’epidèmia? Despesa enorme que podria destinar-se a SANITAT, per exemple.
I a la Comunitat de Madrid és on més aumenta però no la confinen.
No es pot entendre-ho tanta inoperança. Frega la frivolitat o l’estupidesa.
Això sí ahir van gastar un dineral fent una campanya publicitària (lletres grosses però missatge buit).

M’hi afegeixo tard i ja ho heu dit tot. Ments tancades i espais oberts (todos unidos). Clar que sí…

A cada moment Espanya em deixa més estupefacte. Ara a mode de report diari del govern, hi ha una espècie de “junta militar” (exercit, policia i els picoletos) amb aquell posat tan fatxa, que donen el “parte” com un estat de guerra. El coronavirus són molins de vent a abatre….Deuen estar assajant una propera dictadura, constitucional, això sí…

Ès molt senzill: ens quedem a casa. Madrid augmenta un 30% d’afectats (1121) respecte d’ahir i ja en són 4665, al gabinet de crisi del Gobierno -polítics, jutges(ses) dirigint militars, policies i guàrdia-civils sota la direcció d’un titulat en filosofia- no hi ha cap metge, investigador o epidemiòleg però els opinadors ja semblen haver-hi trobat responsables en Torra, Puigdemont i Ponsatí, en tant que reis i sotes aprofiten per jugar les seues cartes i a Barcelona comença l’esperançador assaig clínic del doctor Oriol Mitjà per reduir infeccions. Santiagoycierraspaña o Pedro, cierra Madrid!

Us he acompanyat en el cami de la comprensio del perill. Ja no en parlaré més. Esteu a punt d’entrar en el tunel de l’horror però ara ja ho sabeu.

La impotencia per les mesures irresponsables del govern espanyol no es pot explicar.
Aqui teniu un link per comprendre el que está passant al nord d’Italia. Perdoneu si us sembla cru. Teniu en compte que parla del 11 i 12 de mars i ara és pitjor.

https://www.jaumegarcia.com/coronavirus-en-italia-video-en-espanol-piazza-pulita-la7-12-03-2020/

El govern català ha perdut també una gran oportunitat per desenmascarar el “gobierno” i tots els seus lacais catalans. Em sap greu. És tot molt trist.

Amb infinita tendresa, una abracada des de Italia.

Hi ha una corrent historiogràfica que defensa i documenta que el PSOE es va nodrir del falangisme sociològic, pròpi del franquisme, quan es configurà la restauració borbònica del 78. Aquest falangisme sociològic és el que Ciudadanos ha recuperat ara sense complexos. El discurs del 14 de març de Sànchez i les mesures adoptades pel govern del PSOE/Podemos recuperen també aquesta filiació i, d’alguna manera, reprenen l’esperit del discurs del rei espanyol del 3 d’octubre. El PSC, o més ben dit, el que queda de socialdemòcrata del PSC, si és que en queda alguna cosa, haurà de plantejar-se quin paper vol jugar a partir d’ara. I el mateix passa amb els Comuns i demés corrents que fan de crossa del PSOE. Crec que l’independentisme faria bé de començar a fornir estructures legals paral·leles a les d’aquí, si és que no les tenen ja, fora del Regne d’Espanya. La treva dita “del diàleg” està tocada i, tot i que formalment, encara segueixi en peu, no fa preveure cap avenç significatiu. Més aviat tot fa entreveure que podem anar a pitjor en quant a drets i llibertats democràtiques.

i vist que no ens deixen confinar tot Catalunya de cop, em pregunto si no fora possible anar fent confinaments parcials com el d’Igualada i rodalies que limiti la mobilitat de persones i vehicles en amplies zones del pais? Crec que els ajuntament, especialment en municipis petits i de mitjana mida hi poden fer molt. El que deia Vicens Partal d’autoorganitzar-nos. Pot ser la mateixa població la que barri el pas a camins i carreteres i eviti la mobilitat a traves seu, com en un setge però del reves.

Felicitats al Vicent per l’article. Vull recordar que sempre sap el que dir i que a sobre de tot, ho encerta gairebé sempre.
No repetiré el que molts opinants teniu mes clar que jo. Únicament fer la reflexió de que continuar amb Espanya es suïcidar-nos de forma irreversible.
Recordar que el President Torra va ser escollit després de tres intents, provocats pel boicot dels mes: “valents i patriotes de la classe”, amb la col·laboració de la Cup “mes ridícula de la historia”.
Aquest President Torra ens esta demostrant ser l’home mes sacrificat i mes entregat a la causa del país possible, el que avui he sentit dir a la presentadora de Cat.Radio de les 8 del matí, cercar sota les pedres, totes les diatribes possibles cap a ell, en benefici -es clar- del President del govern espanyol, Sr. Sànchez.
Realment no se si els catalans volem ser independents, o tant sols ser alguna cosa. Ho començo de dubtar sincerament, perquè en mig del sacrifici, entrega i competència dels medis hospitalaris que tenim (com el poble en general a cada tongada que se li ha demanat d’intervenir) al costat d’això, també ens emergeixen -la Terribas no es ella sola- traïdors en llocs clau. Els mateixos que fa quatre dies cantaven les excel·lències de la nostra marxa triomfal cap a la independència.
Que pensar i quina confiança cal posa-hi, amb patriotes com els de la “taula salvadora de tots els nostres pecats” promoguts pels d’ERC, els sociates de l’Iceta i d’aquesta colla de “comuns” que l’única cosa que tenen de comú , es que no son comuns amb res que s’aguanti per enlloc. En tots cas, potser aquella mena de “neutrals”, sempre a punt, per fer la vida impossible, als que verdaderament pensen en tirar endavant alguna cosa.

El principal problema no es el covid-19. El principal problema es mezclar en la coctelera, política, economía y covid-19.

Ayer en Francia, tuvieron lugar elecciones municipales. Macron (que no es para nada santo de mi devoción) planteó la posibilidad de aplazarlas pero la oposición política se le echó al cuello con argumentos del tipo (de muy política politiquera), que trataba de beneficiarse de la situación para sacar rédito político cuando la pandemia estuviese ya solucionada. Una vez más se anteponen los intereses políticos a los sanitarios. Una vergüenza. Resultado: ante la gran abstención en el país galo, ahora se plantean todos (los políticos) posponer la segunda vuelta de los comicios prevista en principio para el próximo domingo.

En España, la coctelera clama al cielo. Los intereses políticos priman sobre los sanitarios porque “no podemos dejar que los independentistas catalanes nos tomen la delantera”. La repetición de la gestión por parte de Catalunya, tal y como lo hizo el 17-A, nos finiquita y no podemos permitirlo. Sería nuestra ruina económica. Además, se aprovecha la ocasión para soltar lo que ya todos sabíamos, los Borbones no pagan a la Hacienda española porque el grueso de su fortuna la tienen “offshore”. En España no se trata de trata de salvar a la población de la epidemia. Como siempre, se trata de salvar a (su) España.

Desde el punto de vista económico (desplomes de las bolsas), nada nuevo bajo el sol. Los pezqueñines venden para que los tiburones se lo compren a precio de ganga. Y, entre los tiburones, lucha a muerte, porque de lo que se trata es de seguir concentrando el poder económico en cuantas menos manos, mejor.

Desde el punto de vista sanitario, tengo la sensación de que se ha optado por la vía de consensuar un acuerdo (sino no se explica tanto despropósito), un acuerdo que conlleva “que se mueran los viejos”, acuerdo que viene de perlas al sistema de pensiones (el caso del Reino Unido con su decisión de no hacer nada, es paradigmático).

En cualquier caso queda clara una cosa. La salud de los ciudadanos, a la política y a la economía, les importa un pimiento.

Pero bueno, eso ya lo sabíamos ¿no?

P.S. Sr. Torra, por favor, monte usted la marimorena y aprovechemos la ocasión para por lo menos largarnos de esta lacra denominada el españolismo español.

D’acord amb Roser Caminal, crec arribat el moment de treballar a fons per posar en marxa la República Digital Catalana. Veient la deplorable actuació del Gob-Ñ això no te volta enrrera. Aprofitem aquests temps de confinament per a fer-ho possible quan abans millor, siguem virtualment proactius (tal i com ho és Vilaweb), que quan acabi la quarentena la situació serà duríssima per a tots, i em temo que extrema per a molts. I necessitarem una via de sortida, una via d’esperança per la qual mereixi la pena lluitar fent els esforços que calgui, tots els esforços. Per nosaltres i pels que ens vénen al darrera.
Desaparescut el Tsunami amb el seu inmens poder de convocatòria, ho podrá bastir el Consell per la República amb el President Puigdemont (o algú que ens sàpiga il·lusionar i esperonar) al capdavant de la iniciativa?
Potser el “qui” no importa tan com el “com”, i ha de ser UNITS!!

“Malgrat les friccions, Merkel ha defensat el sistema federal i ha descartat canvis arran de l’emergència. “Però el federalisme no hi és per evadir responsabilitats”, ha advertit Merkel, que ha demanat als länder (Estats alemanys) que actuïn de manera coordinada a l’marge de la situació en cada Estat i que segueixin les recomanacions de l’Institut Robert Koch. Dijous tenen previst reunir-se els caps de Govern dels 16 Estats per coordinar posicions.”
Fragment tret del diari “El País” referint-se a la cancellera Merkel; exactament el mateix que Pedro Sanchez. I a més, l’unica recomanció que dona als Länders és que segueixin les recomanacions un institut cientific!!
La autoridad competente y mando unico, molt patètic!

(repeteixo el comentari d ahir)
Vinga, continuem a blasmar com de malament ho fan “ells”.

Però hi ha comentaris, que l’encerten, Xavier Utrilla, Joan F. Ruiz, i d’altres :
i nosaltres, què? què estem fent per arribar al punt disruptiu, a part de proclamar-ho que -alguna vegada- ho farem ?

Com quasi sempre ens per l’estètica, la prudència, la por, la covardia, la manca de sentit d’estat.

Si els nostres governants no es fien de nosaltres, de que els farem costat quan prenguin decisions sobiranes i anti-espanyoles, per què nosaltres els hem de fer confiança quan de nou ens demanin el nostre vot per “tornar-ho a intentar”?