Quedar bé o ser lliures

‘Els catalans han d’escollir entre quedar bé o ser lliures’ Quina gran frase de Miquel Bauçà. I com ens defineix! Som ben bé en aquesta cruïlla. De moment els catalans hem escollit quedar bé i, efectivament, no som lliures. Aquí cada cop que ens atrevim a quedar malament, som una mica més lliures. El referèndum unilateral i la DUI van inspirar rebuig a molta gent. I ens van servir per avançar. Fer president el senyor Pedro Sánchez i fer fora Rajoy ens va fer quedar la mar de bé. La pregunta és si ens feia lliures. I la resposta és que no.

Pot agradar o no, però el gran salt endavant de l’independentisme es fa quan mana el PP. Quan mana Aznar, quan mana Rajoy. Aquests ens fan créixer. El PSOE, en canvi, és un enemic molt més difícil de batre. Mireu els resultats, quan manen els uns o els altres. No hi ha color. (Ara, quan mana el PSOE, sempre apareix un Tribunal Constitucional, o Suprem, que accelera el procés. Si no, encara hi seríem.) La frase és incòmoda, és políticament incorrecta, és trista, és depriment fins i tot, però la frase és certa: com pitjor, millor. No és un desig. És una observació.

Poca gent com el professor Jorge Cagiao, de la Universitat de Tours, gallec de naixement i seguidor del procés independentista, ha expressat tan clarament aquesta idea: el com pitjor, millor, no és pas un desig, és una observació. El seu raonament és fred, calculador i honest. En l’entrevista que li publiquem avui a VilaWeb el senyor Cagiao explica tres coses: el com pitjor, millor, funciona; el com pitjor, millor, és lleig; el com pitjor, millor, amb un rival com l’actual, és l’única opció. Resumeixo la seva entrevista en un paràgraf. Poques vegades algú m’ho ha explicat tan bé:

‘Crec que el nacionalisme català, com dir-ho?, treballa amb un moralisme que no es pot permetre. “Hem de fer bé les coses, que no sigui dit.” Aquest moralisme és erroni, amb un actor polític que ha abaixat el llistó, i de quina manera (…) D’un punt de mira moral, és evident que el com pitjor, millor, és un raonament retorçat. Però alhora no és que el nacionalisme català independentista tingui cap més opció ni que pugui filar prim i tenir una posició moral impecable (…) Jo no dic que sigui una cosa estupenda, el com pitjor, millor, sinó que funciona. Un moviment independentista que vulgui ser conseqüent ha de fer sacrificis i en el com pitjor, millor, n’hi ha uns quants. D’alguna manera s’ha de tocar fons per a rebotar i tornar a la superfície.’

La classe política catalana no té un instint matador, o no en té pas prou. Si sabem, històricament, que amb el PP al govern, l’independentisme és més fort, i ho és, per què vam investir Pedro Sánchez? Doncs ara ho tornarem a fer. Voldrem investir Pedro Sánchez. Queda molt millor que no pas provar de fer repetir eleccions. O forçar que governi la dreta. Cap dubte. Tot i saber que ens fem forts amb el PP, ens estimem més quedar bé? Ens ho podem permetre? Tan forts som, que podem escollir? O ens manca instint matador? Hauríem de ser honestos i pràctics: el com pitjor, millor, ens fa avançar. I és lleig com una mala cosa. Totes dues coses alhora.

Pensa, tu, quants mesos fa que els presos estan sota el PSOE, i quants van estar sota el PP. Quants vots independentistes poden votar el PSOE, ni que sigui un dia, i quants el PP. Amb qui et costa avançar més, i amb qui creixies amb força. Qui té mala imatge a Europa, i qui no tanta. I si tens tantes opcions, forces i energies per a poder escollir. O no tens cap més opció, si és que vols avançar.

Potser, per a ser lliures, haurem de quedar malament. Fixa’t, tu, quina sorpresa. Potser, per a ser lliure, has d’acceptar que tampoc no tens gaires opcions. I que el que fas, no ho fas pas per gust.