La pregunta és: què vol Pedro Sánchez?

El PedroSánchez es pensa, i potser te raó, que en unes noves eleccions traurà millors resultats, sembla no tenir en compte que les eleccions com les armes les càrrega el diable. El problema potser es que farà el PSOE amb un govern amb PODEMOS quant tingui que fer retallades pressupostaries, o reformar el sistema de pensions, naturalment a la baixa. Suposo que veien el percal pensa, millor jugar a tot o res, i cercar noves eleccions, el que confirma la permanent crisi de la política espaÑola .

A mi em sembla que segueix el guió que li marca l’Ibex i el rei. Al final acabarà pactant amb Ciudadanos o PP la seva abstenció, gràcies a les pressions dels que han fet el guió. La resta no li importa una M, i si a sobre els d’ERC són tant burros d’abstenir-se, o votar a favor, dons tot això que tindrà. I potser fins i tot el 30% del votant de Podemos li donen el vot per allò de la por de la dreta.
Al país dels cecs, el guerxo és el rei, i em temo que a Espanya estan molt cegatos.

Suposar que Pedro Sánchez pensa, és molt suposar. Al cap i a la fi, els polítics espanyols són poc més que un rostre més o menys agraciat (o desagradable, això tant és) envoltats de molt soroll mediàtic. A l’hora de la veritat, són com ninots de guinyol en mans del poder de l’IBEX. Segurament, ell es pensa que és important, però no ho és. En pocs dies el poden enfonsar els mateixos que l’han deixat arribar on és ara mateix. De tota manera, no està gens malament, quatre eleccions en quatre anys. I amb sospites de terrorisme d’estat i de “perdre” míssils en males mans. Esquerra ja s’ho farà. Si vol ballar, que balle; tal vegada ho hi haurà orquestra, això sí.

ROSA GISPERT: Penso el mateix que tú. Una conxorxa blasfèma contra la democràcia i contra el poble ñol, atiada pels de sempre. Els mateixos babaus dirigits per “l’Ibex 35 , la zarzuela, la opereta, el rigodón de la alta alcúrnia y la baja cama”…., que han dissenyat projectes mefistoflèlics per salvar la pell, la butxaca i el mateix garrot de sempre, també destinat, com sempre, als mateixos de sempre. La història de sempre es repeteix més que la ceba. I els mateixos de sempre, sense prendre’n consciència. En certs aconteixements, la mateixa història demostra que voler estar sempre al costat de la raó i de la veritat pot posar en evidència un cert dèficit de valenta i d’autoconfiança.

La meva opinio és que sap molt bé que el que fins ara ha estat una orgia venjativa contra Catalunya, ara pot canviar, i vol rendibilitzar qualsevol moviment que el pugui perjudicar a ell i perdonar als feixistes del PP, voc i C’s. La seva pròpia ministra d’interior, sense esperar que ningú li demani res de l’atemptat de falsa bandera, diu cridant que ella només es fa responsable del que fa el seu govern i no els anteriors, donant a entendre que el paquet gros explotará ben aviat. El Sanchez sap molt bé que tot el que ha vingut d’Europa fins ara, pot canviar radicalment i te la il·lusio de que passi abans de ser president d’aquest desastre de país, així s’erigiria com a salvador de la patria, com sempre pretenen ser aquella colla de vividors. No volen ser presidents, volen ser “caudillos”.

L’ Ibex35 és qui posa les línees vermelles. Ja s’ encarregarà de carregar-se Rivera o amanaçar-lo amb difondre alguna informació, perquè pugui pactar amb Ciutadans. Per a mí no hi ha misteri en el que pensa Sánchez, perquè sap que no estaría ón és si no hagués deixat de pensar per convertir-se en un titella.
Ni tant sols té misteri ja perquè ER es planteja abstendre’ s a la investidura d’ un home que no vol entendre’ s amb el seu actual únic aliat perquè es nega a dir que a España no hi ha presos polítics, i que la situació de Catalunya no és un problema espanyol, si no entre catalans. Els de Podemos potser si que es deuen tornar bojos mirant d’ entendre ER, però jo ja no. Entra dins la lògica de la rendició absoluta.

L’ únic misteri que em treu el son, són els independentistes que segueixen recolzant a ER en el seu camí de tornada al pre-autonomisme. Em pregunto què volen per Catalunya, i no aconsegueixo conciliar el son, perquè per més voltes que hi dono, no en trec l’ entrellat.

Ja ho han dit molts comentaristes. L’Establishment espanyol i el Rei tenen dues bèstis negres l’independentisme català i alguns sectors de Podemos. Aniran repetint eleccions fins que no hi hagi un govern trifachito o de PSOE – Ciudadanos. Pensen que l’independentisme està en hores baixes i que si repeteixen eleccions al novembre, finalment els independentistes punxarem i Podemos s’enfonsarà. Aquesta és la seva jugada i no els importa estar 6 mesos sense govern si al final surt bé. La Junta Electoral els hi afinarà. Ens caldrà unitat en els objectius, joc net entre nosaltres i persistir per frustrar-los la jugada un cop més. Tot i que no estic d’acord amb moltes coses que fa ERC , no em sembla malament intentar que no es convoquin noves eleccions i pressionar amb la força que tenim ara perquè hi hagi un govern espanyol amb Podemos. De moment és el millor escenari que podem aconseguir. Ens convindria que revertissin la correlació de forces al CGPJ i que depuressin els jutges més franquistes i es comencés a passar comptes.

Potser assumim que al darrera de tots aquests moviments del PSOE ha d’haver-hi una estratègia molt treballada, quan de vegades l’explicació pot ser més senzilla: inconsciència o, fins i tot, frivolitat personal. A mi el Pedro Sànchez em recorda més un actor secundari fent el paper de President del Govern, que no un President del Govern. No sembla que tingui una opinió formada en tots els temes d’estat, més aviat fa l’efecte que es prepara les entrevistes i les declaracions al davant del mirall, igual que un estudiant es prepara un exàmen oral.

Potser algun corrent intern del PSOE, que és un niu de serps, ha decidit deixar-li el volant a ell tot sol per què, amb les seves erràtiques decisions, es cremi com un bonzo portant el país a noves eleccions, amb les crispetes preparades per veure com se’n surt amb els pactes i el “tema català”. I en cas que se’n surti (aquest home té la flor al cul), doncs això que s’emporten tots: uns anys més de menjadora.

A mi em sembla molt senzill. En la famosa entrevista amb l’Évole, Pedro Sanchez va explicar com funcionaven els fils del govern de la cort. Els caps dels grans partits són només figurants a les ordres del poder a l’ombra, i només mantenen el seu càrrec mentre facin allò que els que manen els diuen que facin. El que no va dir és que ell, després d’haver tastat el que li podien fer, va recuperar la posició NOMÉS perquè va acceptar les normes de la màfia.

Pedro Sánchez fa el que li diuen, i només pensa en fer exactament el que li diuen. I la cort li ha dit que ara toca un govern de PSOE amb C’s.

I és això el que fa. Intentar un govern del PSOE amb el partit que ha estat creat perquè sigui frontissa.

El poder castellà fa anys que vol un partit frontissa per buidar de poder el País Basc i Catalunya. Ho van intentar amb Roca, amb UPyD i ara amb C’s. Qui no segueixi aquest objectiu serà apartat, es digui Pedro Sánchez o Alberto Rivera.

És evident que costarà molt. Els crits de “Con Rivera NO” van fer molt mal. Tot el que estan fent des d’aquella nit és una obra de teatre per intentar fer empassar les rodes de molí als seus electors.

En tot cas, Pedro Sánchez ho té clar. Ell està allà perquè li ha posat l’amo i està a les ordres de l’amo. Si es porta bé, tant s’hi val si el PSOE guanya les properes eleccions o no. El promocionaran cap a Europa o cap allà on els sembli i li crearan una carrera plena d’èxits. Si planta cara, tornaran a rellevar-lo del càrrec, ara sense continuitat.

I és evident que els farà cas. A diferència del Rivera, Sánchez fa temps que no té cap mena d’ideologia. Farà el que li diguin que faci i punt. L’amo proveirà.

CATALUNYA ÉS EL CO2 D’ESPANYA

La teatralització de l’esbombament del pont amb Iglesias està dedicat a Cs de cara als poderosos. El rerefons sempre és l’independentisme, la reacció a la sentència del judici als presos catalans, la por que al final no els esclati la bombolla de la indiferència que paguen a alt preu a Europa i al món , etc.

La fermesa de cap indult, de cap gest pels condemnats, de continuar amb l’onada repressiva… Sánchez es podria presentar el novembre com al principal garant de la unitat de la pàtria. O sigui el campió de la repressió contra Catalunya. Cs ja no tindrien ja la possibilitat d’un comportament tan cabut i tancat per arribar a un acord. L’Ibex i la corona estrenyen.

… I la ceguesa dels indepes que postulen la teoria del mal menor.

A sanchez el vam donar poder apartant al pp del govern sense condicions pert part dels partits catalans. Moció de censura pensant-ne que la deriva politica podria ser més suau amb aquest carallot a la monkloaka.. ens vam equivocar donant confiança? Donades les circumstancies pot ser calia que rajoy acabès d’enfonssar-se tot sol… al menys ara tendriem clara la cara dels terroristes d’estat que amb aquest camvi l’unic que hem fet és possar a un altre de nou per a que continui el descabell del 155… quin lio.. Els mutants politics del regimen atao y bien atao ja en tenen caudillo. suposo que sanchez aspira a ser el maiordom de samajestá el caudillin d’ejpaña.Mirusté que el chiringuito ya tiene amo per la grasa de dior.. usté solo saque el polvo a su wuana

Ara mateix Espanya és difícilment gobernable. I crec que V. Partal intenta explicar un fet que és la constatació del fracàs del “proceso” que els poders a l’Estat profund han vingut portant a terme ben abans que comencés el nostre procés. Tots aquells passos que aprofitant el conflicte al País Basc, no buscaven res més que la recentralització i la concentració dels creixents poders d’un estat amb més recursos que mai, i en mans d’uns pocs.
El problema d’un acord entre PSOE i CS ve donat per com es controla a aquells que han fet un colp d’estat amb la major de les impunitats. El problema d’un acord entre el PSOE i UP resta en com es controla un estat contra aquells que han fet un colp d’estat i de veritat el controlen; encara que el portin fora de mare ( l’antic PP ). Mala peça al teler per un PSOE que té l’encàrrec de ser el De Gaulle Espanyol! Un clar moment de punt mort que cal deixar esclarir. El PSOE no té més que còrrer tots els riscos del món per tractar de guanyar les eleccions que evidentment també va perdre. És ben normal que algunes coses ens semblin ben estranyes. No pot ser d’altra manera.

La Rosa Gispert te un punt important que el PSOE acabarà amb suport PP, C’s i Vox. Per això tinc la idea que una part de JxCat i ERC han de votar a favor de Sánchez, o només JxCat sencer, però insuficient que pugui governar. Així els partits de dretes veuran el Sánchez ‘contaminat’ pels partits independentistes i no voldran votar mai més. És a dir Espanya estara blocquejat per a governar durant molt de temps. Cal que els partits Catalans ho expliquin molt be aquesta estrategia als seus votants per evitar frustració. A vegades la política és un joc d’escacs.

El que vulgui en P. Sánchez no té cap importància. El titella fa el que mana el titellaire. És l’IBEX-35 qui mourà els fils del que farà o deixarà de fer el puxinelli.
Agraeixo a V. Partal que fa poques setmanes ens va recordar el pensament de Sheldon Woli i la seva democràcia inversa.
Cap novetat pel que fa al PSOE-PP-PODEMOS-CIUDADANOS-VOX, els 5 son règim borbònic, pel que sabem en quines portes giratories els veurem enganxats… Però ERC? Quė hi treu de la traició? Veurem a Tardà i Rufian al Banc de Sabadell o La Caixa?

No desitjo noves eleccions a la tardor. Encara els indepes no hem construit una resposta consensuada entre tots nosaltres i contundent a la sentència… o acceptarem fer una Diada familiar i que després s’emportin els presos polítics a Madrid com si res?
Construir és la clau. Necessitem guanyar temps per bastir la resposta com a una baula més d’una estratègia compartida (passo de dir-li unitària), i ens convé fer-ho des del control de les nostres institucions, el Govern i el Parlament.
El que ha passat amb la Diputació de Barcelona ha de servir-nos d’avís.
Ens convé molt que els sucursalistes del guapu i els del Sistema perdin el terreny que han recuperat amb la nostra maldestra actitud.
Ens cal recuperar la iniciativa amb l’ajut impagable d’un Gobierno de España escapçat per la incompetència i la impotència. Un Gobierno que s’investeixi ara, es mengi tots els marrons que arribaran, els bandegi sense els suports necessaris (perquè ningú vol compartir responsabilitats i encara menys les d’algú tacat pel pecat originari d’un suport / abstenció catalans a la investidura)… i que acabi convocant eleccions generals d’aquí a un any en les condicions menys favorables.
Que potser les guanyarà la Dreta més patriòtica, aquestes eleccions del 2020? Haurem guanyat claredat. I espero que també múscul i cervell independentista

Gran error estratègic va ser donar suport a la moció de censura contra Rajoy, quan teníem aquell govern del regne d’Espanya, totalment frustrat i debilitat després del 1-d’octubre; donar aire ara a un cap de trons fatxenda i igualment anticatalà i partidari del 155 és un altre error estratègic que es veu a venir. El que hem de fer és virar la nau cap a una sortida de la Constitució Espanyola i de la seva arquitectura de Comunitats autònomes espanyoles i subordinades i els seus corresponents parlaments i estatuts. Hem d’enfocar l’exercici del dret d’autodeterminació fora ja d’aquestes estructures amb un cens de confecció pròpia ( i no pas un cens de ciutadans espanyols) i tirar jurídicament pel dret, segons els plantejaments seriosos del dret internacional i no del dret espanyol. Ens calen ja unes estructures polítiques paral·leles sostingudes i votades per la gent; només així ens prendran seriosament a la resta del món. La internacionalització ja ha començat i cal insistir-hi sense més dilació.