Si heu jugat al Què Sé Jo? de llengua que us ofereix VilaWeb (actiu fins el 19 de desembre), potser us heu encallat en la pregunta 3, que demana: “Què vol dir ‘Ninou’?”. Sense que serveixi de precedent, donarem un cop de mà als qui no hagin sentit ni llegit mai aquesta paraula.

Ninou és un mot avui dia poc usat que vol dir ‘Cap d’Any, primer dia de l’any’. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans diu que, amb aquest significat, és un mot antic (un arcaisme), però el cas és que l’Alcover-Moll ens informa que és viu (o ho era el segle passat, quan es va elaborar el diccionari) a tot un seguit de comarques i indrets: l’Empordà, la Garrotxa, la Selva, el Ripollès, el Gironès, les Guilleries, el Lluçanès, la plana de Vic i la vall d’Àneu.

D’on prové, el mot Ninou? L’etimòleg Joan Coromines ho explica clarament: ve de la construcció Dies Anni Novi (‘dia d’Any Nou’). Ell recorda també on es manté viu i on es va perdent: “Ninou és la forma que se sent ja pertot en català (avui antiquat en català central però encara viu en les comarques de tot el domini continental des de l’Empordà fins a Ribagorça i fins a València).” Ens informa que antigament es deia aninou, i que avui es diu encara aninò en aranès i aninovo en gallec.

El mot ninou, amb els anys, ha agafat més significats, sobretot el de ‘diners, llepolies, etc., que hom dóna als infants que van a les cases a felicitar per la diada de Ninou’. Així mateix, és el nom d’una planta, anomenada també nadala i –segons l’Alcover-Moll– flor de narcís.

Aquest mot el trobem en obres de tots els temps. Segons Coromines, el primer testimoni escrit és de la Crònica del Cerimoniós (1330), però n’hem trobat un exemple de mig segle abans (1280), en un text anònim aplegat a la Història de la cultura valenciana: “E aquestes coses promes tenir e conservar d’açi a la festa de ninou”. A l’Espill de Jaume Roig (1460), hi llegim: “un cas estrany / en lo món, nou, / jorn de ninou / se esdevench”. Més modernament, el trobem en Joan Amades i Salvador Espriu, per exemple. O bé en Maria Barbal (Càmfora, 1993): “Te’n recordes, quan acompanyaves el teu germà a recollir Ninou? Tu ja eres una mossarda”; i Jaume Cabré (Senyoria, 1991): “Dia de Cap d’Any i Cap de Segle. Dia de la Solemnitat de la Mare de Déu i dia del Ninou.”

El mot ninou també apareix en refranys, com ara aquest, que ens forneix Manuel Sanchis Guarner: “Per Ninou, / tracte nou / i paga el sou”; i aquest altre, aplegat a l’Alcover-Moll: “Per Ninou, un pas de bou”, que segueix la sèrie de refranys referits a l’allargament del dia: “Per Santa Llúcia, un pas de puça. Per Nadal, un pas de pardal. Per Sant Esteve, un pas de llebre…” Si voleu més refranys amb el mot ninou, recordeu que heu de consultar la Paremiologia catalana comparada digital, del gran Víctor Pàmies.