Què vol dir allargar la vida de les nuclears, com demana Carlos Mazón?

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha reobert, inesperadament, el debat sobre l’energia nuclear. Concretament, ha demanat que s’allargue, encara més, la vida de la central de Cofrents que té previst de tancar l’any 2030, quan en farà quaranta-sis que va entrar en funcionament. A més, en la intervenció en el Círculo Ecuestre va animar els catalans a alçar la mà per a demanar l’allargament de la vida de Vandellòs. D’aquesta manera, el president valencià entra en el debat energètic d’una manera anticíclica i desvia el focus de les renovables que tant al País Valencià com a Principat s’instal·len a un ritme molt lent.

La primera vegada que Mazón va fer proselitisme per l’energia nuclear feia pocs dies que havia eixit la sentència de presó contra Eduardo Zaplana i hom va pensar que el president havia desenterrat aquest tema per a desviar l’atenció i amagar rere una cortina de fum la seua relació amb l’ex-president sentenciat per corrupte. Amb el pas dels dies, Mazón hi ha insistit i ha emprat arguments que tenen a veure amb la sobirania energètica i amb un presumpte tomb, una altra vegada, cap a l’energia nuclear de la majoria dels països d’Europa. Mazón va esmentar els exemples d’Alemanya i de Finlàndia. VilaWeb ha parlat amb dos experts en energia que desmenteixen aquestes afirmacions. Sobretot, que Alemanya torne a l’energia nuclear.

Sobirania energètica

“Jo no sóc independentista, però en temes d’energia, sí. Jo vull la sobirania energètica de la Comunitat Valenciana perquè no haja de dependre de l’energia que ens vinga de fora.” Aquesta frase i més de relacionades o semblants, les va repetint amb molta vehemència Mazón aquests dies. Ho ha dit a les Corts, on va rebre el suport entusiasta de Vox, i en conferències de premsa. També a Barcelona.

El divulgador en qüestions d’energia Xavier Cugat ha explicat a VilaWeb que quan es depèn de les centrals nuclears no es pot parlar de sobirania energètica perquè aquestes instal·lacions funcionen amb urani, que és un material que s’importa al 100% de països com Rússia, Casaquistan i Níger. Pedro Fresco, que va ser director general de Transició Ecològica durant el govern del Botànic i ara és director de l’Associació Valenciana d’Empreses del Sector de l’Energia, matisa que hi ha una convenció internacional que sol considerar l’energia nuclear com una energia sobirana perquè no depèn d’un flux continu, com una central de gas, per exemple. L’urani es pot emmagatzemar per a usar-lo els anys següents. Fresco reconeix que això és filar molt prim i té dubtes que quan es parla de les nuclears es puga parlar d’energia sobirana.

El grup parlamentari Compromís ha respost a Mazón que l’Agència Internacional de l’Energia fa anys que avisa que l’any 2025 la producció d’urani ja serà inferior a la demanda. Per tant, diuen, parlar d’independència energètica quan es depèn d’aquest element és pura demagògia.

Dependència de les nuclears, encara

Segons les dades facilitades per Iberdrola, l’any 2023 la central nuclear de Cofrents va generar més del 40% de l’energia consumida al País Valencià. Al Principat, segons Xavier Cugat, Ascó I, Ascó II i Vandellòs en generen conjuntament el 60%. “Si tanquem les nuclears, o bé instal·lem renovables a dojo –cosa que ara no es fa–, o bé l’electricitat haurà de venir de fora de Catalunya.”

Precisament, el retard en la instal·lació de fotovoltaica i eòlica és un fet comú al País Valencià i al Principat. Fresco i Cugat coincideixen a dir que a l’estat espanyol hi ha governs molt més àgils a l’hora de concedir llicències. Segons Cugat, entre la solar i l’eòlica, cada any s’afegeix al sistema l’equivalent a la producció d’una central nuclear. Diu que, sense comptar les Illes, a l’estat espanyol ja es genera un 68% d’energia renovable i és probable que a final d’any s’arribe al 70%. L’aportació global de les nuclears és del 20%, una xifra prou més baixa que al nostre país.

Pedro Fresco, que va ser destituït del càrrec en el govern del Botànic per discrepàncies amb la implantació de les renovables, continua lamentant la lentitud amb què s’atorguen les llicències. “Ens trobem en una situació de molta dependència elèctrica i Catalunya té el mateix problema. No instal·lem renovables pels motius que tothom sap, i això és molt greu”, diu.

Aquests motius que creu que tothom sap són les respostes veïnals als intents d’instal·lar macroplantes en determinades comarques, com ara els Ports i el Maestrat o la Plana. El darrer exemple és el de l’anomenat projecte Magda, que preveia d’instal·lar 260.000 plaques fotovoltaiques sobre 500 hectàrees, algunes de terrenys productius. Aquest pla va provocar una gran resposta social i política que va fer que finalment les empreses Akuo i Premier, francesa i xinesa respectivament, desistissen d’instal·lar-la.

Xavier Cugat, que a més de divulgador energètic és director de producte d’una empresa de bateries, considera que l’administració autonòmica no ha fet la seua feina perquè ha escoltat les protestes de la gent que diu que vol renovables, però no al costat de casa. “Hi ha traves legislatives massa importants. La tramitació va molt lenta. Parlem de projectes que esperen anys a ser autoritzats”, diu.

El govern de Catalunya va presentar fa pocs dies un document per a començar a desencallar la situació, i va fixar l’horitzó del 2030 per a produir un 50% d’energies renovables. Segons l’Observatori de les Energies Renovables, l’any 2023 únicament el 13,6% de l’energia que es va consumir al Principat provenia de fonts renovables. A l’estat espanyol va ser del 51%.

Què vol dir allargar la vida útil de les centrals?

“Demane també als catalans que aixequen la mà i exigesquen al govern que allargue la vida de Vandellòs”, va dir Carlos Mazón a Barcelona. Segons que explica Pedro Fresco, les centrals nuclears es planifiquen pensant que podran funcionar durant quaranta anys. La de Cofrents, del 1984 i propietat d’Iberdrola, va rebre la darrera autorització per a perllongar-ne el funcionament fa dos anys i podrà estar oberta fins el 2030. Ascó I té previst de tancar el 2030; Ascó II, el 2032; i Vandellòs, el 2035. L’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs ha anunciat la voluntat de demanar una darrera pròrroga per anar més enllà del 2035.

“Aquest ‘allargar la vida’ va lligat a un seguit de condicions de seguretat i a unes inversions per a garantir que la central serà segura. L’extensió de la vida útil no ix gratis i es demanen inversions molt fortes per a continuar funcionant”, diu Fresco. Quant a si és una bona idea allargar la vida de Cofrents, Fresco afirma sens dubte que el futur de l’energia són les renovables. “Això serviria durant quatre o cinc anys, però no donarà una solució a llarg termini. Tenen els anys comptats.”

A banda les qüestions tècniques hi ha la voluntat dels propietaris de les centrals. Iberdrola en el cas de Cofrents i Endesa en el cas d’Ascó I, Ascó II i Vandellòs. Segons Fresco, cap de les dues empreses no ha demostrat interès a continuar funcionant més enllà de la data pactada per al tancament. “Avui hi ha un pacte entre els propietaris de les nuclears i el govern espanyol per a tancar en unes dates determinades de manera que hi haja temps de substituir-les. La primera central es tancarà el 2027, i s’aniran tancant escalonadament.”

Cofrents, una pròrroga polèmica

Quan el govern espanyol va atorgar la darrera pròrroga a Cofrents va haver-hi una campanya molt intensa en contra. Partits polítics i grups ecologistes van voler evitar-ho tot al·legant els problemes de seguretat que podria tenir una central tan vella. Fins i tot, Compromís va fer una acció a la porta del congrés per a demanar al ministeri que no s’autoritzàs la pròrroga de tres anys que finament sí que es va concedir.

És cert que Europa torna a l’energia nuclear?

Segons les dades que proporciona Xavier Cugat, és cert l’exemple de Finlàndia que fa poc que ha obert una central. A la resta, i en xifres globals, se’n tanquen més que no se n’obrin. Alemanya ha tancat tot el parc nuclear. Pedro Fresco diu que és el cas més clar de país que ha substituït la nuclear per renovables i ara genera molta més electricitat en renovables que no ha generat mai en nuclear. El Regne Unit ha tancat centrals, tot i que en té una en construcció. Hi ha molts països d’Europa que no en tenen ni en volen tenir.

“L’aportació de la nuclear al conjunt energètic del món baixa cada any. Potser algun país en connecta, com la Xina, però és ridícul comparant-ho amb la quantitat de renovables que connecta: 2.000 megawatts en nuclear i 296.000 en renovables”, diu Cugat.

La nuclear més antiga del món

La central nuclear més antiga del món en funcionament és la de Beznau, a Suïssa, que va començar a funcionar l’any 1969, és a dir, fa cinquanta-sis anys. El pla és que continue connectada fins el 2029; això seran seixanta anys, vint més dels que teòricament s’havien previst.