19.06.2023 - 14:41
Dissabte Xavier Trias, al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, va fer un discurs imprevist, sense llegir, molt desinhibit en alguns moments, com ara quan va dir: “Jo, amb els meus setanta-sis anys, deia: ‘Si no surto alcalde, que us bombin a tots!’ Em miren els meus i em diuen: ‘No ho diguis més.’ No ho dic més, però ho penso.”
Que us bombin! és una expressió popular, molt viva, directa, rotunda. És col·loquial sense arribar a ésser vulgar. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans la defineix, simplement, així: “Expressió emprada per a engegar algú.”
De l’origen d’aquesta exclamació, se’n sap ben poca cosa. El verb bombar té dos significats principals: en primer lloc, ‘extreure aigua amb una bomba’ (Per regar, han de bombar l’aigua de la bassa) i, en segon lloc, ‘fer que la superfície d’una cosa prengui, com inflant-se, una curvatura semblant a la d’una volta’ (Amb la humitat, la paret s’ha bombat).
Tanmateix, hi ha un tercer significat que podria tenir alguna relació amb aquesta expressió: ‘suspendre en un examen’. En tenim un exemple en el llibre Tu i l’hipòcrita, de Maria Aurèlia Capmany (1960): No n’havia dit res perquè estava segur d’aprovar-ho ara. Però aquella mòmia me la té jurada, i m’ha bombat. Aquest és el significat que s’hi acosta més. Per una altra banda, en les llengües de l’entorn, trobem l’italià bombare, un vulgarisme que vol dir ‘cardar’; i l’espanyol bombear, que en alguns parlars de l’Amèrica del Sud vol dir ‘perjudicar deliberadament’.
L’expressió que us bombin! és moderna, amb tota seguretat. No la trobem registrada al diccionari de Pompeu Fabra (1932) ni a l’Alcover-Moll. El primer diccionari on va aparèixer fou el Diccionari de la llengua catalana de la Gran Enciclopèdia Catalana (1982) i, més tard, al de l’Institut d’Estudis Catalans (1995). I la primera referència literària escrita que consta al Corpus textual informatitzat de la llengua catalana és també molt moderna: La cosa no ho mereix. Al Vidal, que el bombin. Amb aquests diners podrà trampejar la situació la mar de bé fins a trobar feina nova. És de l’obra de teatre Fantasia per a un auxiliar administratiu, de Josep Maria Benet i Jornet, publicada el 1970.
Al costat de que us bombin!, tenim moltes maneres d’engegar algú, és a dir, de treure’ns del davant algú d’una manera despectiva. La que s’hi assembla més –per significat i per registre– és ja us ho fareu, tot i que potser no és tan contundent. Però el repertori d’expressions d’aquesta mena és llarguíssim. N’hem seleccionat una vintena d’exemples, per a triar i remenar. N’hi ha que les podríem considerar col·loquials, però no vulgars: aneu a pastar fang, aneu a passeig, aneu a fer punyetes, aneu a la quinta forca, aneu a rodar, aneu a escampar la boira, aneu al botavant, aneu al diable, aneu a menjar cordes de llamp, aneu a fregar, aneu a la porra, aneu a fer andanes, aneu a malguany. I n’hi ha que són vulgars: aneu a fer la mà, aneu al carall, aneu a cagar, aneu a la merda, aneu a parir panteres, aneu a prendre pel sac, aneu a prendre pel cul.
Si en voleu saber més:
–Entrada de Rodamots dedicada a que us bombin!
–Paremiologia catalana comparada digital (Víctor Pàmies)
–Diccionari de sinònims de frases fetes (M. Teresa Espinal)
–“Renegueu, però en català” (bloc de Jaume Fàbrega)
–“Renecs valencians” (bloc de José Gargallo Gregori)
