06.07.2016 - 22:04
|
Actualització: 07.07.2016 - 01:56
L’ex-primer ministre britànic Tony Blair ha reaccionat a les conclusions de la comissió d’investigació sobre la guerra de l’Irac del 2003, l’anomenat Informe Chilcot, expressant ‘més dolor, pesar i disculpes dels que mai podríeu arribar a pensar’. La comissió va fer públiques ahir les seues conclusions, demostrat amb tota mena de documents oficials que Blair, amb Bush, van manipular dades per crear la imatge que l’Irac era una amenaça per a la pau mundial.
L’informe fet per Sir John Chilcot és demolidor a l’hora de demostrar que el primer ministre britànic no va exhaurir de cap manera altres opcions que no fossen la militar abans d’entrar en guerra. Però també demostra que Blair exagerà la capacitat militar de l’Irac, que el govern britànic va fer circular informació falsa, que no hi havia cap amenaça a la seguretat del Regne Unit provinent del règim iraquià i que el comportament del primer ministre envers el president dels Estats Units va ser completament inadequat. El dossier publicat per Chilcot demostra de manera fefaent que Blair va refusar i amagar dades que els serveis d’intel·ligència britànics li feien arribar i que palesaven que l’amenaça iraquiana no era de cap manera allò que els Estats Units explicaven. Una carta en què Tony Blair diu a George Bush ‘seré al teu costat, faces què faces’ és el millor resum de la lamentable i servil actuació del dirigent laborista, que en algun temps una certa esquerra europea posava de model.
Per si encara calia res més, el document demostra amb proves que els serveis d’intel·ligència britànics van avisar Blair que l’Irac no compartia armament ni coneixements amb grups que podien atemptar al Regne Unit. I els mateixos serveis d’intel·ligència ja van avisar al 2003 que, en canvi, un atac a l’Irac podia ser aprofitat per grups com al-Qaida per augmentar la seua actuació contra el Regne Unit. Com ha passat, efectivament.
L’informe, per tot plegat, és devastador. Podria tombar qualsevol persona i arruïna per sempre més la imatge i el valor històric del qui fou primer ministre britànic. Blair hi ha reaccionat dient que aquest document el perseguirà fins al dia de la seua mort. I jo només puc dir que, certament, espere que siga així, que no tinga ni un sol dia de descans, mai. Perquè la crua realitat és que les conseqüències de la seua injustificable actuació les rebrem tots, no ell només sinó tots nosaltres, durant dècades i dècades.
[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Com sempre us recomane de forma especial llegir els més crítics o que aporten dades interessants en contra del que jo he escrit. Avui Jordi Buil i Antoni Carol discrepen en part del to que faig servir. Sovint faig cas d’aquest tipus de comentaris, si crec que tenen raó, i per això he eliminat la frase més dura que em criticava Buil.
Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]
