Què són les qüestions prèvies? Així començarà el judici contra el procés

Després de mesos d’instrucció i més d’un any de presó preventiva d’alguns dels acusats, finalment avui comença el judici contra els presos polítics catalans. Això sí, avui, i segurament demà, no veurem la declaració de cap pres ni de cap dels més de cinc-cents testimonis. Els primers dies són reservats a això que s’anomena ‘qüestions prèvies’. Sense tecnicismes, és la fase en què –abans de valorar les proves– les defenses i les acusacions exposen davant el tribunal totes les vulneracions de què han estat objecte, demanen proves i testimonis que no els han admès i, fins i tot, sol·liciten la nul·litat de la causa.

Com a preàmbul, tal com estipula la llei d’enjudiciament criminal espanyola, el judici oral començarà amb la lectura dels escrits d’acusació i defensa. A continuació, és previsible que les defenses s’esplaïn, perquè durant tot el procés han denunciat vulneracions de drets com el de la defensa, d’un judici just o de tenir el jutge predeterminat per llei, fet que ja van posar de manifest davant Manuel Marchena en les qüestions de pronunciament previ i els va ser refusat.

Avui els advocats dels presos insistiran a dir que han tingut molt poc temps per a preparar la defensa. La pressa per a començar el judici perquè acabi abans del maig, quan començarà la campanya de les eleccions, ha precipitat les decisions principals del tribunal, fet que atempta contra el dret de preparar la defensa del judici en condicions òptimes. En una macrocausa com aquesta, amb dotze acusats, mig miler de testimonis acceptats i centenars i centenars de documents, els advocats només hauran tingut deu dies entre l’assenyalament del judici i el començament.

El refús de proves i de testimonis també pot centrar part de les consideracions de les defenses. De la fiscalia, de l’advocacia de l’estat espanyol i del partit d’extrema dreta Vox, els set magistrats presidits per Manuel Marchena n’han acceptat gairebé totes les peticions. En canvi, de les defenses, no.

La defensa de Cuixart, per exemple, ja va anunciar que tornaria a demanar tres proves que no li havien admès. Per exemple, un informe fet per Scotland Yard que analitzava vídeos del 20 de setembre i el primer d’octubre de 2017 des d’un punt de vista de l’existència de violència i els contrastava amb els informes de la policia espanyola. Les defenses també podrien afegir-hi la falta d’imparcialitat de la Guàrdia Civil, perquè en els seus informes hi inclouen valoracions i s’allunyen del deure d’imparcialitat, fet que podria atemptar contra el dret de presumpció d’innocència i el dret de defensa.

Un altre dels arguments fonamentals de les defenses dels presos serà la manca d’imparcialitat del jutge instructor, Pablo Llarena. Com ja havien fet constar en recursos desestimats anteriorment, els advocats recordaran que el jutge va vulnerar els drets polítics d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez perquè els va impedir d’assistir a sessions parlamentàries; que va trencar la seva imparcialitat després de dir en un acte públic que no eren presos polítics; i que la causa, de fet, és inconstitucional, perquè els consellers no es poden jutjar per rebel·lió si el seu president, Carles Puigdemont, no pot ser jutjat per aquest delicte després de la resolució del tribunal de Slesvig-Holstein.

Fonts de les defenses expliquen que és improbable que el tribunal accepti la nul·litat del judici, com també qualsevol de les consideracions que es facin. Així que hagin intervingut els advocats de les defenses –calculen que una hora i mitja cadascun– i la fiscalia, l’advocacia de l’estat i l’acusació popular, el tribunal podria resoldre en l’acte in voce o esperar a emetre una sentència, que és l’opció més probable.