Què són els incendis de sisena generació i per què són inapagables?

D’ençà que va començar l’incendi de Vilanova de la Reina, tant les autoritats d’Interior com els tècnics en extinció n’han parlat com d’un foc extremadament violent, d’un foc voraç, d’un foc explosiu… Totes aquestes coses defineixen això que també s’ha dit un incendi de sisena generació.

Què és i com actua

Però, què és un incendi de sisena generació i què implica? En aquesta entrevista feta l’estiu passat, quan al País Valencià cremava amb força l’incendi de Begís, el científic Martí Boada definia els incendis de sisena generació així: “És un fenomen nou que han estudiat molt bé els bombers catalans. Són uns focs d’una intensitat tan gran que fan una explosió semblant, perquè ens entenguem, a una d’atòmica. Són inapagables. No es poden apagar.”

I per això quan les autoritats parlen del pronòstic de l’incendi es refereixen constantment a la previsió de l’oratge. Per això una nit amb poc vent i una humitat molt alta és una bona notícia, però temen un pronòstic amb vent de ponent de cinquanta quilòmetres per hora, per exemple.

Quant a les característiques, Boada en destacava la intensitat i insistia en la dificultat, quasi impossibilitat, d’apagar-los. “Amb tecnologia humana no es poden apagar, a no ser que s’encercli i no s’expandeixi.” I aquesta és la tasca que fan els bombers i la resta d’efectius que treballen contra el foc de Vilanova de la Reina, intentar d’encerclar-lo, provocar focs per evitar que traspasse certs límits que ampliarien la catàstrofe.

La intensitat d’aquests incendis fa que s’hi cree una illa climàtica diferent de la que hi ha fora. Per exemple, origina pirocúmuls o tempestes amb llamps que poden agreujar-ne el pronòstic.

Per què es produeixen?

Segons que explicava Martí Boada, aquests incendis de sisena generació van lligats a unes masses forestals que fa anys no hi eren perquè es feia un ús intensiu dels boscs, fos fent llenya per a la construcció o per a les calefaccions. Això ara no passa i els boscs creixen d’una manera descontrolada. En el cas de l’incendi de l’Alt Millars, el bosc que crema és en una àrea d’una orografia molt complicada amb tot de barrancs i desnivells, a més, té una densitat de població molt baixa. Tot això fa que per aquell territori no s’hi facen tasques agrícoles, però tampoc de pasturatge de bestiar.

El canvi climàtic influeix en el canvi de règim dels incendis?

Segons Boada, quan hi ha un augment d’un grau i mig o dos de temperatura de mitjana anual als boscs mediterranis, hi ha canvis metabòlics en la vegetació. Això afecta la pol·linització o la brotada, o la biodiversitat. “Metafòricament, la ignibilitat seria la quantitat de llumins que tens a la cuina. La capacitat d’encendre. I la combustibilitat seria la quantitat de butà que tens a la bombona.”