Tot allò que no sabíeu sobre els anys de traspàs

Enguany és any de traspàs i avui és 29 de febrer. Això només passa cada quatre anys, quan el calendari presenta un canvi: té un dia més. Són els anys bixests o de traspàs, que tenen un origen molt antic.

El primer contacte amb l’any de 366 dies ens va arribar pels romans, en època de Juli Cèsar. Ells ho havien copiat dels egipcis, que ja tenien un any amb un dia més al calendari. L’origen d’aquest dia és el fet que la Terra no triga 365 dies a fer la volta al sol, sinó que la fa en 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46 segons. Aquestes sis hores de més s’acumulen i, cada quatre anys, s’afegeix un nou dia de 24 hores. De fet, si no tinguéssim aquest dia de més, amb el pas dels anys les estacions s’anirien movent en el calendari, perquè l’any seria més curt que no pas l’any astronòmic.

El nou calendari promogut per Juli Cèsar es va anomenar calendari julià, però no era perfecte. Com que les sis hores no són exactes, calia treure un dia cada 128 anys i, per tant, alguna vegada s’havien de fer anys de 364 dies.

Per uniformitzar-ho, el papa Gregori XIII va convertir el calendari julià en l’actual calendari gregorià, que funciona un xic diferent. Cada quatre anys hi ha un any de traspàs, però hi ha excepcions: els anys múltiples de 100 no són de traspàs. Així i tot, per acabar de quadrar les xifres, els anys múltiples de 400 sí que tenen un dia més. És a dir: l’any 1900 (múltiple de 100), no va tenir un dia més, però el 2000 (múltiple de 400), sí.

Un fet curiós dels anys de traspàs té a veure amb el dia intercalar o epactal, que és el dia que s’afegeix al calendari. Normalment, es creu que és el 29 de febrer, però no és ben bé així. El dia que es va afegir inicialment va ser el 24 de febrer, per això l’any s’anomena bixest, que vol dir que s’afegeix el bix sextus dies ante calendas martii (‘repetició del sisè dia abans del primer de març’). Aquest dia de més feia que les festes celebrades entre el 24 i el 28 de febrer passessin a celebrar-se entre el 25 i el 29 de febrer. A més, és interessant de remarcar que el dia s’afegeix al mes de febrer perquè en l’antic calendari romà el febrer era el darrer mes de l’any. No va ser fins a la reforma gregoriana del 1582 que el dia afegit va passar a ser el darrer del mes (el 29 de febrer).

Això porta a un joc de dates prou curiós. Segons quin calendari es consulti, els qui celebren el sant entre el 24 i el 29 de febrer hi troben un ball de dates. Hi ha calendaris que hi afegeixen el 29 de febrer i, per tant, només hi posen els sants que van morir aquest dia, com ara sant Hilari i sant Romà. En canvi, hi ha calendaris que entenen que el dia afegit és el 24 de febrer i aquell dia no hi apareix cap sant. Per tant, els qui habitualment celebren el sant el dia 24, enguany el tenen marcat el dia 25. I així successivament.