Què significa l’ordre de detenció contra Clara Ponsatí?

El magistrat instructor de la causa contra el procés, Pablo Llarena, ha dictat una ordre de detenció dins el territori espanyol contra l’eurodiputada Clara Ponsatí, que el 24 d’abril no es va presentar al Tribunal Suprem, on havia estat citada a declarar sota una acusació de desobediència pel seu paper en el govern del Primer d’Octubre. Cal recordar que el jutge no pot emetre una euroordre perquè aquest delicte només comporta penes d’inhabilitació i no pas de presó. L’advocat de Ponsatí, Gonzalo Boye, ha anunciat que presentarà un recurs en contra de l’ordre de detenció.

El pas de Llarena era previsible d’ençà que la setmana passada la sala d’apel·lacions del Suprem va declarar ferm el processament —adaptat a la reforma del codi penal espanyol— dels exiliats: Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, per malversació agreujada i desobediència, i Clara Ponsatí, per desobediència i prou.

Ponsatí no tenia cap ordre de detenció vigent d’ençà del 28 de març –les euroordres es van retirar el 12 de gener–, quan va tornar per primera volta a Barcelona i va ser arrestada per agents dels Mossos d’Esquadra, tot i tenir immunitat garantida per unes mesures cautelars del TJUE. Aquell mateix vespre, el jutjat de guàrdia la va alliberar amb una citació per a comparèixer davant el Suprem.

De llavors ençà, l’eurodiputada ha tingut llibertat de moviment dins l’estat espanyol i ha tornat unes quantes vegades al Principat. D’altra banda, el 29 de març, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va confirmar que havia tramitat la seva petició d’empara de la immunitat i que l’havia enviada al comitè d’Afers Jurídics de la cambra, que encara no s’hi ha pronunciat.

Després del 24 d’abril, quan Ponsatí va plantar Llarena, el jutge va decidir de no reactivar l’ordre de detenció i va demanar a les parts presents a la causa –fiscalia, advocacia de l’estat, Vox i la defensa– que es posicionessin. Les acusacions van demanar que es perseguís de manera immediata l’eurodiputada, mentre que l’advocat Gonzalo Boye va al·legar que la petició d’empara la protegia de qualsevol detenció.

La defensa argumentava que, en aplicació de la sentència Marra del TJUE, Llarena estava obligat a congelar el procediment fins que el Parlament Europeu no es pronunciés sobre la immunitat. Ara bé, el jutge no comparteix aquesta interpretació i ha decidit de reactivar l’ordre de detenció després que la sala d’apel·lacions del Suprem ratifiqués el processament dels exiliats.

“En el cas que ens ocupa no preveiem aquesta immunitat absoluta. Analitzem la immunitat que poden tenir els membres del Parlament Europeu per qualsevol delicte aliè a la seva funció i en el territori de l’estat pel qual van ser designats […] En conseqüència, és una immunitat el contingut material de la qual és notablement diferent entre els estats membres o que, fins i tot, pot no existir en alguns països”, assegura Llarena en la interlocutòria que fonamenta l’ordre de detenció.

La celeritat en el cas de Ponsatí, després de la decisió de la sala d’apel·lacions, contrasta amb la parsimònia de Llarena mateix amb les euroordres contra la resta d’exiliats. A la motxilla, el magistrat acumula la sentència del 31 de gener del TJUE sobre l’euroordre de Lluís Puig i el 5 de juliol s’hi pot afegir el posicionament Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre les irregularitats en els suplicatoris.

Què passarà amb Ponsatí?

Tenint en compte la interpretació de la immunitat que fan les autoritats espanyoles –tret que el Parlament Europeu o la justícia europea forcin un gir copernicà–, l’ordre de detenció implica que Ponsatí pot ser arrestada en qualsevol moment per la policia si trepitja territori espanyol. Boye ha anunciat que presentarà un recurs en contra de l’ordre, però és previsible que el tribunal el refusi.

Meritxell Serret i Anna Gabriel han passat per situacions processals similars a Ponsatí –són encausades per desobediència–, però elles es van presentar al Suprem quan el seu advocat, Iñigo Iruín, n’acordà la compareixença. Per la seva banda, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, també es troba en una situació similar, però difícilment tornarà de Ginebra abans no s’aclareixi la causa contra el Tsunami Democràtic.

En el cas de l’eurodiputada, costa de creure que la seva defensa, després d’haver plantat Pablo Llarena, acordi ara una data perquè comparegui. Sense euroordre ni ordre d’extradició, Ponsatí és lliure de moure’s per tot arreu. Ara bé, a diferència del 28 de març, si torna a Barcelona, la policia la pot detenir i traslladar-la a Madrid per posar-la a disposició del magistrat instructor.