11.04.2022 - 21:30
|
Actualització: 11.04.2022 - 23:00
El govern de Menorca, el consell insular, viu aquests dies les hores més insòlites i tenses d’aquests darrers anys. La no-aprovació del projecte estrella de la legislatura, la llei Menorca reserva de biosfera, ha fet miques el pacte de govern. La decisió de la presidenta del consell, Susana Mora, de suspendre el ple que l’havia d’aprovar, i els motius que ha adduït, ha causat una crisi d’un abast que encara està per veure.
De bon començament, el govern que presideix Mora ha quedat en minoria perquè els socis de Més per Menorca han dimitit les carteres que gestionaven. “Som a l’oposició, no farem una oposició destralera, però som oposició”, va dir a VilaWeb Miquel Àngel Maria, coordinador de la formació i fins ahir vice-president del consell. L’única consellera d’Unides Podem, Cristina Gómez, manté el suport.
Una llei acordada i negociada
No fa ni un mes que els tres partits que formaven una majoria progressista, PSOE, Més per Menorca i Unides Podem, van presentar l’articulat de la llei. Deixaven enrere més de dos anys de feina, de reunions, de negociacions, de cessions. La llei és un llençol que havia de tapar les tres sensibilitats governants. Uns estiraven cap a una banda, i uns altres cap a una altra. El text va ser exposat públicament en dues fases diferents de l’elaboració, el Consell Social de la Reserva de la Biosfera i més entitats hi van dir la seva i moltes aportacions van ser recollides. A la mateixa conferència de premsa de presentació de mitjan març, totes tres formacions van remarcar, estufades, la gran capacitat de diàleg i d’acord que havien tingut.
Finalment, semblava que Menorca podria celebrar el trentè aniversari de la declaració de la Unesco amb la tramitació al Parlament de les Illes Balears d’una llei que hauria d’ajudar a protegir-la. Cal recordar que el consell insular no té capacitat legislativa i que tota l’estona es parla d’una proposició de llei que la institució envia al Parlament de les Illes Balears perquè segueixi el tràmit habitual.
Però no ha pogut ser. Un goig sense alegria. O ara, que és Setmana Santa, fum de formatjada. Poques hores abans de la celebració del ple extraordinari que havia d’aprovar el text, la presidenta Susana Mora va decidir de suspendre’l. Va posar damunt la taula un informe tècnic del Ministeri de Transició Ecològica espanyol i unes notes jurídiques, que més endavant també havien d’esdevenir un informe, del Consell Jurídic Consultiu de les Illes.
Així no ho podem aprovar, va dir Mora. No podem trametre al parlament una proposició de llei que no entra dins els marcs jurídics. Amb això n’hi va haver prou per a fer embarrancar el pacte de governabilitat signat l’any 2019, i que incloïa l’elaboració d’aquesta llei.
La reacció de Més per MENorca
Més per Menorca va botar com una molla i va denunciar ingerències i pressions. El Diumenge de Rams va ser un diumenge de passió per a uns i altres. Fa tres setmanes que les perceben, les pressions, van dir, i vénen tant de part del govern espanyol com de part de Mallorca. “Mallorca”, en aquest cas, i dit des de Menorca, s’ha de llegir com el Govern de les Illes Balears. És la manera dels menorquins de denunciar el centralisme que tendeix a exercir, a vegades per inèrcia, Mallorca sobre les illes més petites. És la doble insularitat que surt tan cara.
Aquesta qüestió de qui mana i des d’on és la pilota que bota aquestes darreres hores i va de teulada en teulada. Acusacions bescanviades i declaracions públiques per a justificar les posicions. Més per Menorca i PSOE es van mesurar ahir en dues conferències de premsa consecutives per veure qui era més menorquinista, qui se sotmetia menys a aquesta Mallorca mare madrastra que copia els tics centralistes de l’estat, i qui n’és més responsable.
Els primers de comparèixer van ser els tres consellers i els directors insulars de Més per Menorca. Van fer un relat de tot allò que ha passat aquests darrers dies, i que Miquel Àngel Maria ja havia explicat en aquesta entrevista a VilaWeb. La seva tesi és que tots aquests arguments jurídics i tècnics presentats a darrera hora en un ultimàtum es poden resoldre a la tramitació parlamentària de la llei. Que de cap manera Menorca no s’ha de sotmetre a allò que digui el govern. Diuen que darrere tot això hi ha les presses i corregudes, els deures no fets perquè veuen que la llei és sòlida, que va molt enfora, i que dota el consell insular d’instruments molt potents. Per tant, ni “Madrid” ni “Mallorca” no ho poden permetre. I com que a Espanya governa el PSOE i a les Illes també, fan front comú per a evitar-ho i demanen a Susana Mora que trenqui l’obediència menorquina.
Que el consell passi el ribot
La presidenta Mora va comparèixer un poc més tard acompanyada de la consellera de Podem, Cristina Gómez, que li va oferir suport absolut i va lamentar el capteniment dels menorquinistes, a qui va acusar de voler apropiar-se una llei que era de tots.
La intenció de la presidenta, ho va dir ahir, és que sigui el consell mateix que perpetri les estisorades, que passi el ribot que Alfonso Guerra es va vantar l’any 2006 de passar a l’estatut d’autonomia que Zapatero havia d’aprovar tal com sortís del Parlament de Catalunya. Així, el text hi arribarà net, al parlament. I va llançar la pregunta enverinada a Més: de veritat volem que la llei es modifiqui a Mallorca en comptes de fer-ho nosaltres des de Menorca?
Aquestes estisorades, disfressades de retocs jurídics, anaven, segons Més per Menorca, a la línia de flotació de la llei. De la llei i de l’autogovern, perquè aigualir-la volia dir que el consell es doblegava a les peticions de l’estat espanyol i del govern. La proposta dels menorquinistes era enviar el text, tal com és acordat, al parlament i allà, com qualsevol altra llei que es tramita, haurà de passar pels filtres de seguretat jurídica, el Consell Jurídic Consultiu n’haurà d’informar, els partits polítics hauran de debatre, discutir i acordar. Com totes les lleis que surten del parlament.
El calendari i la calculadora electoral
El resum de tot això és que no hi ha proposició de llei Menorca de biosfera, que el govern insular s’ha trencat, que la legislatura s’acaba, que els partits tenen la calculadora engegada i que cada acció que fan l’avaluen segons els vots que els sumarà o els restarà.
Per Més per Menorca és una qüestió vital presentar-se davant l’electorat l’any 2023 amb els deures fets. Amb aquests deures, concretament. Amb la llei, si més no, encaminada. Als socialistes de Susana Mora i Francina Armengol ja els van bé els gests i xutar la pilotada cap endavant. “Ho hem intentat, però la legislatura s’ha acabat, si ens feu confiança, la legislatura vinent aprovarem la llei que Menorca es mereix”, podrien dir. La presidenta Armengol també va sortir ahir a demanar diàleg i seny, a donar suport a Mora i a demanar que el govern insular no es rompi.
El model en joc
En el fons de tot això, a banda la imatge de les anades i vingudes d’uns i altres ahir a la sala de premsa, hi ha el model del futur desenvolupament territorial i social de l’illa. Hi ha la permeabilitat dels socialistes a les pressions dels empresaris. Hi ha l’excusa que tenim una crisi i que si en volem sortir no ens convé gens posar bastons a les rodes del desenvolupament.
Passa que la proposició de llei de reserva de biosfera que s’havia elaborat era un text avançat, que preveia i preservava l’illa dels embats futurs i donava eines al consell insular per a frenar envestides. És una llei que vol regular, per exemple, com i on es permeten els fondejaments de barques recreatives a la costa. A l’empara de la reserva de la marca que atorga la Unesco, Menorca podia decidir quants cotxes caben damunt l’illa. Això va molt enllà del que poden decidir les altres illes. Això volia dir tenir una autonomia de veritat, assumir unes competències que ara té la comunitat autònoma. Volia dir poder decidir el ritme de creixement d’un territori que és finit en un escenari de canvi climàtic. Hi havia la manera de trobar respostes al canvi del perfil dels turistes que visiten l’illa en un entorn encara marcat per la covid.
I volia dir, és clar, que no hi ha barra lliure per a l’especulació del territori, amb l’excusa, per exemple, que no es pot tancar cap porta ni cap oportunitat de negoci, cap ni una, ara que s’ha de sortir de la crisi.
