05.02.2022 - 21:50
Aquest divendres explicàvem a VilaWeb el naixement del Gremi de Vinyataires Lliures, una entitat que va sorgir d’una manera espontània per donar suport a un petit celler que havia rebut una sanció que consideraven injusta. Van ser un centenar de viticultors, que a través del WhatsApp es van començar a coordinar. Poc més d’un any després, perquè això va passar pels volts de Nadal del 2020, una part d’aquells viticultors s’han organitzat i han constituït el gremi. El Gremi de Vinyataires Lliures va aprovar els estatuts el 18 de novembre del 2021 i s’ha donat a conèixer aquesta setmana.
Els estatuts d’aquesta entitat jurídica defineixen la figura del “vinyataire lliure”. El document especifica que la primera finalitat del gremi és la defensa dels drets dels vinyataires, bo i considerant que un “vinyataire” és aquell que “preserva el territori; treballa la vinya pròpia o arrendada de manera orgànica i sostenible; cull el raïm a mà; vinifica el vi amb els llevats propis del raïm i amb la mínima intervenció química; embotella el vi en celler propi o d’altri; comercialitza els seus productes; és un bon ambaixador del seu treball i la seva cultura”. Segons els estatuts, podran formar part del gremi totes les persones que puguin ser considerades vinyataires segons aquests criteris.
Aquests estatuts tenen un caràcter combatiu, molt social i ecoambiental, i també de suport als agremiats amb pocs recursos, de fer difusió i pedagogia de la viticultura i el treball del vinyataire. Com a mostra, una de les finalitats descrites diu: “Defensar-nos dels abusos de les institucions, administracions públiques, empreses, monopolis, grans companyes, i del sector financer, fomentar els sistemes econòmics que proposin igualtat d’oportunitats, i promoure tot allò que incentivi la implantació i el coneixement de les vinyes netes, lliures i saludables.”
Entre més finalitats: “Fomentar una investigació jurídica, tècnica, natural i científica respecte dels drets i obligacions dels vinyataires, així com tot allò que pugui afectar a la seva activitat, salut i medi ambient, en especial de les actuacions de les empreses alimentàries, energètiques i administracions públiques, així com qualsevol altre tipus d’actuacions que actualment o en el futur es vulguin implantar massivament o majoritàriament en la societat, de manera que, des d’una perspectiva social, tingui en compte de forma especial els drets i les necessitats universals del vinyataire, entenent-los sempre per sobre dels interessos econòmics de les grans empreses i de l’administració.”
I també: “Emprendre una acció informativa i pedagògica sobre la regulació tècnica, jurídica, natural i de sanitat, així com la seva aplicació pràctica, en àmbits i assumptes relacionats amb la vinya i el vi i, en especial, el de la feina ben feta, dirigida a col·lectius que no disposen d’aquest coneixement i que requereixen una formació pràctica i una informació detallada per exercir i defensar de forma efectiva els seus drets, i poder dur a terme aquesta defensa en condicions mínimes de dret a la salut, el medi ambient i la justícia, davant de l’administració i les grans empreses alimentàries i energètiques, i fins i tot qualsevol entitat o persona que vulgui sotmetre aquells drets universals per sobre d’interessos econòmics.”
I encara, entre més qüestions: “Fomentar, instar i treballar per canviar les lleis contràries a la salut, la natura i el medi ambient que afavoreixin les grans alimentàries i energètiques en contra dels vinyataires, així com, si fos el cas, actuar per qualsevol mitjà jurídic o social pacífic envers qualsevol administració pública, i els seus membres, que obstaculitzin el canvi de les lleis supeditant-les a la voluntat de les grans empreses, o que obstaculitzin les sancions a aquestes empreses per qualsevol atac que facin a la salut, la natura i el medi ambient.”
La quarantena de cellers i vinyataires que han constituït el gremi són de tot Catalunya. De manera que s’han organitzat en diferents grups territorials, també recollits en els estatuts: Girona-Alella, Tarragona Nord-Lleida, Tarragona Sud i Barcelona. Cada grup territorial tindrà un màxim de dos membres que formaran part del directori, l’òrgan de direcció del gremi. I el directori en el seu conjunt exerceix la presidència del gremi.
