Què proposen sobre habitatge els partits que es presenten a les eleccions a Catalunya?

L’habitatge ha anat agafant força com una de les qüestions centrals de la política catalana. El preu del lloguer no ha deixat de pujar de manera generalitzada. Arreu del Principat, la mitjana és de 854 euros el mes, i la situació és més greu a l’àrea metropolitana i, sobretot, a Barcelona, on la mitjana dels lloguers és de 1.178 euros el mes i no ha deixat de pujar en tota la legislatura del parlament –a final del 2021, era de 903 euros el mes. Les xifres ofeguen els veïns –el salari mínim és de 1.134 euros en catorze pagues– i va creixent el malestar, tal volta per això l’habitatge és un dels punts més extensos dels programes dels partits que es presenten a les eleccions a Catalunya.

Fa poques setmanes, va entrar en vigor la llei que regula parcialment el preu dels lloguers a l’estat espanyol. La norma obliga els grans tenidors a abaixar el lloguer si superen l’índex estipulat per l’administració i, a tots els propietaris, els impedeix d’apujar el lloguer respecte del contracte anterior. Fa uns dies, el govern de la Generalitat, d’Esquerra, va impulsar un decret llei per a regular també el lloguer de temporada i per habitacions, que era exclòs de la regulació estatal, però és pendent d’aprovar-se i necessita el suport del PSC o de Junts.

Heus ací un resum de les propostes dels partits en matèria d’habitatge –en podeu consultar la resta directament als programes de cadascú. Els principals debats són sobre l’aplicació i l’eficàcia de la regulació, sobre com fer habitatge de protecció oficial o recuperar-ne, i sobre com cobrir les necessitats d’habitatge, especialment per als joves i les persones vulnerables.

PSC: 4.000 nous habitatges públics cada any i estratègia contra les ocupacions

El PSC de Salvador Illa proposa d’ampliar el parc públic d’habitatges amb 4.000 de nous cada any, bo i construint-ne de lloguer assequible, col·laborant amb els ajuntaments i incentivant les cooperatives en cessió d’ús. En global, diuen que volen incorporar entre 140.000 i 200.000 habitatges al parc protegit en set anys, tot i que no concreten gaire com. Malgrat que encara no s’han pronunciat sobre si votaran a favor de la regulació del lloguer de temporada que ha impulsat el govern, al programa proposen la modificació d’un decret llei anterior perquè siguin els ajuntaments els qui els regulin. Els socialistes proposen una nova llei d’urbanisme amb l’objectiu de “reduir el consum de sòl, racionalitzar el creixement” i, entre més, fer més “habitatge al servei de la cohesió territorial, ambient i social”, però reduint “els temps de tramitació i aprovació” de les llicències. També volen un pla per a reformar habitatges i fer-los més sostenibles.

A més a més, el PSC proposa un pacte nacional per l’habitatge, “promoure la col·laboració amb el sector privat i el tercer sector”, “establir un marc jurídic estable que ajudi les inversions en habitatge assequible” i més ajuts públics per a finançar-lo. Dels nous parcs d’habitatge assequible, una quota, diu, hauria d’anar reservada per als joves. A banda, es compromet a “lluitar contra l’habitatge buit, especialment de grans tenidors”, amb un reglament del qual no descriu el contingut. Una de les mesures previstes, en aquest sentit, és d’establir convenis amb els grans tenidors, especialment la SAREB, per a posar habitatges del seu parc a disposició d’ajuntaments. També prometen “una estratègia integral davant les ocupacions d’habitatges que generen conflictes veïnals”, aplicant el model de Santa Coloma de Gramenet, prioritzant “la celeritat judicial” i fent que els desallotjaments “es puguin acordar com a mesura cautelar i, per tant, fer tan ràpidament com sigui possible”.

ERC: més poder per a l’Incasòl i 1.000 milions d’euros d’inversió

Esquerra, amb Pere Aragonès de candidat, reivindica la feina que ha fet al govern i es compromet a desenvolupar i mantenir la regulació dels lloguers. Insisteixen que cal regular els habitatges d’ús turístic segons el decret que va promoure el govern. Com a mesura primera, proposen un pla de grans inversions, amb un mínim de 1.000 milions d’euros anuals per a polítiques d’habitatge. Volen que l’augment del parc de lloguer assequible sigui de 10.000 habitatges nous cada any i fan esment del dret de tanteig i retracte i de l’adquisició directa per part de les institucions públiques, a més a més de la construcció i la promoció delegada. En aquest sentit, volen canviar la llei perquè l’Incasòl tingui 80 milions anuals més a disposició, amb l’objectiu a llarg termini que esdevingui “la principal eina de país”. Fan un esment específic de Barcelona, on proposen de construir 1.700 habitatges públics nous.

El programa diu que faran promoció de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, i que faran un nou programa d’habitatge per a joves al món rural i un nou pla nacional per la regeneració urbana i energètica, amb una dotació de 2.600 milions d’euros per a fer reformes energètiques i de sostenibilitat i l’extensió de l’IVA superreduït a qualsevol obra per a rehabilitació. També proposen una nova llei d’arrendaments urbans per a “evitar el frau de llei i l’elusió de la limitació dels preus”; i exigir a l’estat espanyol “la cessió gratuïta i immediata de tots els immobles de què disposa a Catalunya”. Quant als desnonaments, diuen que volen que s’acabin, i es remeten a una modificació de la llei d’enjudiciament civil, tot i que en aquest punt també concreten que ha de ser per a “garantir una protecció més alta del llogater o del propietari davant de situacions de llançament per impagament”.

Junts: incentius per a la compra i agilitzar els desallotjaments per ocupació

Junts, amb Carles Puigdemont al capdavant, també fa èmfasi en la necessitat d’agilitzar els tràmits, tant per a construir com per a rehabilitar, i volen impulsar la col·laboració público-privada per a ampliar el parc de lloguer assequible amb línies de finançament de préstecs bonificats per als promotors privats que apostin per construir habitatge protegit de lloguer. L’increment d’aquesta mena d’habitatges, per a Junts, ha de ser de 1.500 cada any, amb els afegits que reclamarien els 3.000 habitatges que té la SAREB per a incloure’ls al parc i que, de cada nova promoció, en reservarien un 30% per a joves de menys de 35 anys i un 10% per a persones de més de 65. Per als joves, volen fer que l’administració els faci d’avaladora per a l’entrada de la compra d’un habitatge, negociant crèdits favorables amb els bancs, sumant-hi bonificacions gairebé integrals per a la compra del primer habitatge dels joves de menys de 35 anys i més incentius fiscals als propietaris que els lloguin per a col·lectius vulnerables.

Això a banda, Junts remarca que cal combatre “les màfies d’ocupació il·legal d’habitatges, impulsant les reformes legislatives que siguin pertinents per a posar fi a aquestes pràctiques il·lícites”, i a més a més volen adaptar la legislació perquè “doni una resposta ràpida a les demandes ciutadanes davant les ocupacions il·legals”, “asseguri l’actuació policial immediata”, i “garanteixi la seguretat jurídica dels membres dels cossos de seguretat en llurs actuacions professionals” en aquest sentit. Per afavorir aquesta agilització, impulsen canvis perquè es puguin fer desallotjaments cautelars en 48 hores “en els supòsits d’ocupacions que pertorbin la convivència o que tinguin caràcter delinqüencial i en les quals els ocupants no acreditin el títol de possessió corresponent”, sense concretar si hi hauria diferències en casos de grans tenidors o de petits propietaris. Per acabar, entre més mesures, volen una taula de treball per a la regulació dels habitatges d’ús turístic –tot i que tampoc no han dit si votaran a favor del decret que regula el lloguer de temporada.

CUP: expropiar 35.000 pisos de grans tenidors i més sancions econòmiques

La CUP, amb Laia Estrada de candidata, proposa la creació d’una conselleria exclusivament d’habitatge que tingui un 1,5% del PIB de pressupost i d’un observatori català de l’habitatge que faci radiografies de la situació i exigeixi censos periòdics per a saber la situació dels més vulnerables. L’èmfasi principal el posen en l’exigència de suspendre immediatament els desnonaments quan no hi hagi alternativa residencial per als afectats, reclamen que no intervinguin ni antiavalots ni l’ARRO en aquestes operacions, i que l’administració defensi l’ocupació d’habitatges buits en mans de bancs, fons voltor i grans tenidors. A banda, per als col·lectius vulnerables, proposen tota una sèrie de mesures adscrites a les d’habitatge per a la pobresa energètica, com l’ampliació de la suspensió del deute dels qui no poden pagar la llum, l’aigua o el gas.

Per una altra banda, els cupaires proposen d’expropiar els 35.000 pisos de grans tenidors “perquè són els mateixos que es van rescatar amb els imposts de tothom l’any 2012” i “mobilitzar” 400.000 pisos buits –que diuen que calculen que hi ha– per destinar-los a la gent jove. I, a llarg termini, crear una banca pública que financi la promoció i rehabilitació d’habitatge públic, així com aturar-ne la pèrdua exercint el dret de tanteig i retracte. També volen sancions econòmiques a tots els grans tenidors que no compleixin les quotes de lloguer social, i volen que calgui tenir tres habitatges per a ser considerat un gran tenidor, i no pas cinc com fins ara. A més a més, volen una llei catalana de lloguer que prevegi, entre més mesures, “la creació d’un contracte únic, estandarditzat i fiscalitzat per l’administració” a fi de protegir els llogaters de clàusules abusives. Volen prohibir la concessió de més llicències d’habitatges d’ús turístic i dissoldre les cambres de propietat.

Comuns: una llei contra l’especulació i un cos amb més de cent inspectors

Els Comuns, amb Jéssica Albiach al capdavant, també volen que l’1,5% del PIB es destini al pressupost per a les polítiques d’habitatge i volen un pla pressupostari que definieixi les inversions per als vint anys vinents. La seva intenció és que el parc públic creixi amb 15.000 habitatges nous de lloguer social cada any. D’aquests, d’entrada, 5.000 esperarien obtenir-los recorrent al tanteig i retracte i 10.000 amb la construcció, a través de promocions de l’Incasòl. També preveuen la cessió d’ús per a cooperatives d’habitatge, d’una banda, i per a entitats i fundacions de caràcter social, d’una altra. Voldrien aplicar a tot Catalunya la reserva del 30% d’habitatge públic obligatori en totes les noves promocions, una de les mesures principals i més controvertides d’Ada Colau a Barcelona. La preferència de l’administració en la compra d’habitatges, diuen, s’hauria de generalitzar per aturar la pèrdua d’habitatge públic, i volen cooperar amb els ajuntaments per planificar-ho i impulsar una llei per a aturar l’especulació immobiliària amb un cos d’assessors, mediadors i inspectors.

A més a més, aposten perquè l’Incasòl esdevingui “el principal operador públic català de construcció d’habitatge públic de lloguer”, però també per a crear una banca pública de finançament de l’habitatge de lloguer, sostingut per l’Institut Català de Finances. Evidentment, també reivindiquen la regulació dels lloguers i proposen d’ampliar-la, per exemple, amb l’aprovació d’un règim sancionador més exigent i amb la creació d’un cos amb més d’un centenar d’inspectors. A banda, també proposen convenis de cessió d’ús d’habitatges buits d’entitats financeres i fons d’inversió, i un pla de xoc amb un reguitzell de mesures molt específiques per als sense-llar, gent jove, gent gran, famílies monoparentals, víctimes de violència masclista i immigrants, entre més. Quant a la rehabilitació d’edificis, volen que els ajuts se centrin, en primer lloc, en els edificis on viuen persones vulnerables. I quant a la fiscalitat, el seu objectiu és incentivar especialment la construcció de l’habitatge de lloguer social i la rehabilitació.

Ciutadans: un pacte pel dret de l’habitatge i reduir imposts per incentivar la compra

Ciutadans, la candidatura de Carlos Carrizosa, té un programa molt concís sobre habitatge. Vol impulsar un pacte pel dret de l’habitatge amb partits, administracions, agents socials, promotors i cooperatives “que garanteixi la seguretat jurídica i que atragui inversors socials”, volen invertir 1.000 milions d’euros anuals per a construcció d’habitatge social i que un 15% del parc sigui públic. Però, sobretot, volen impulsar la compra per mitjà de la reducció de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, i implementar una deducció autonòmica de l’IRPF als propietaris d’habitatges per als ingressos derivats del lloguer si els llogaters tenen menys de trenta-cinc anys.

PP: avalar els joves perquè comprin i perseguir les ocupacions

El PP d’Alejandro Fernández no té ben bé programa sinó un argumentari, i sobre l’habitatge, consideren que cal ampliar potentment l’oferta de pisos de compra i de lloguer i defensen la construcció de 50.000 pisos de lloguer social sobre sòl públic. També volen “avalar els joves i facilitar-los l’accés al lloguer i la hipoteca” i donar incentius fiscals per a l’aflorament d’habitatges buits. A més, proposen canvis legals per a endurir les penes per ocupació i poder fer fora els qui ocupin, sense distinció ni concreció, en un sol dia.

Alhora: penalitzacions per a la compravenda als no-residents i simplificació administrativa

Alhora, el partit de Clara Ponsatí i Jordi Graupera, proposa un pla nacional d’habitatge amb l’objectiu central d’ampliar el parc d’habitatge social de lloguer i endegar una “simplificació i endreça normativa i administrativa”. En aquest sentit, volen revisar “processos, terminis i actors per accelerar i donar transparència als processos d’autorització urbanístics, de construcció i de rehabilitació” i reformar la llei del 30% d’habitatge de protecció oficial “per garantir suport financer als promotors” i “convertir aquests habitatges en propietat pública una vegada finalitzats”, donar suport als propietaris que vulguin rehabilitar edificis antics i aprovar penalitzacions en l’impost de l’impost de transmissions patrimonials a les operacions de compravenda de no-residents inferiors a dos anys, a les zones d’alta pressió especulativa.