09.09.2019 - 21:50
|
Actualització: 19.12.2019 - 11:33
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fixat la data del judici contra el president de la Generalitat, Quim Torra. Serà el 25 i 26 de setembre, justament els dies en què s’ha de fer el debat de política general al parlament. Torra ja ha obert la porta a no assistir al judici per complir les obligacions parlamentàries i ha instat el TSJC a canviar la data i a respectar la separació de poders.
A més, la defensa de Torra ha presentat un escrit per a recusar dos membres del tribunal que el jutjarà: el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i la ponent del tribunal, Mercedes Armas. A Barrientos li retreuen que s’hagi pronunciat nombroses vegades contra la presència de llaços grocs als edificis públics. Sobre Armas, diuen que ja hi ha pres posició perquè va participar en l’admissió a tràmit de la querella. El magistrat Joaquín Elías completa el tribunal de tres jutges que dictarà sentència. Torra també va demanar la recusació del jutge instructor, però el TSJC la va refusar.
El president s’encara a una petició de la fiscalia d’un any i vuit mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per desobediència. El motiu, haver-se negat a obeir la Junta Electoral espanyola i retirar el llaç groc i la pancarta de suport als presoners polítics de la façana del Palau de la Generalitat. Vox s’ha afegit al procediment com a acusació popular i demana dos anys d’inhabilitació i 72.000 euros de multa.
Què pot passar si Torra no es presenta al judici?
Si el parlament confirma les dates del debat de política general, Torra pot optar per no assistir a la vista i anar al parlament. En aquest cas, el TSJC pot decidir de fer el judici en absència del president. La declaració de Torra –que renunciaria al seu dret de defensar-se al judici– se substituiria per la declaració del 15 de maig davant el jutge instructor, Carlos Ramos, segons que recull l’article 730 de la llei d’enjudiciament criminal.
Aquell dia, el president va reivindicar que havia desobeït perquè es devia als ciutadans i perquè calia reivindicar la llibertat d’expressió. Va dir al jutge: ‘Per entendre’ns: sí, vaig desobeir. Perquè jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans. I, per tant, aquest canvi en el fons no va tenir gens de rellevància. Vam mantenir el mateix missatge.’
El tribunal ja sap que hi ha coincidència de dates, i seria lògic que canviés l’assenyalament del judici. També podria fer-ho el mateix dia, una volta vegi que Torra no hi assisteix, i notificar-li una nova data, tot i que és una opció poc lògica, perquè això ja ho pot fer ara. L’altre extrem seria que s’ordenés la detenció de Torra, molt poc probable segons la jurisprudència i la llei, perquè no li demanen pas penes de presó i la d’inhabilitació és inferior a sis anys. Ara, la compareixença a un judici és obligatòria, i tampoc no es pot descartar que es forci la llei per ordenar de detenir-lo. Tanmateix, l’estatut –articles 57 i 70– atorga immunitat als diputats i membres del govern respecte de les detencions, excepte en el cas de delicte flagrant.
Sigui com sigui, si el TSJC manté les dates fixades i Torra no s’hi presenta, és ben probable que el tribunal ja hagi decidit de fer-lo sense la presència del president. Teòricament, serà un judici ràpid perquè hi ha poca prova a analitzar. En acabat, el jutge deliberarà i dictarà sentència.
Però què pot passar si el TSJC condemna Torra per desobediència i és inhabilitat en l’exercici de la presidència?
Recurs al Suprem
Torra pot presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem espanyol. Si el Suprem tampoc no li donés la raó, la sentència ja seria ferma.
Amb aquest recorregut judicial, pot ser que la inhabilitació de Torra no es faci efectiva, si més no, fins l’any vinent. Si fos el cas que abans hi hagués eleccions avançades al Parlament de Catalunya o que Torra decideixi de no continuar al càrrec, la sentència d’inhabilitació probablement seria ferma quan ja no exercís cap càrrec públic.
Què passaria si l’inhabilitessin mentre és president?
Si la inhabilitació arribés quan Torra exerceix el càrrec de presidència, tant si és perquè la legislatura s’allarga com perquè és reelegit president després d’unes hipotètiques eleccions, el substituiria el vice-president. Així doncs, si això passés ara Pere Aragonès assumiria les funcions de la presidència de la Generalitat interinament.
La llei de la presidència de la Generalitat i del govern, a l’article 7.3, estableix que quan el president cessa les funcions per incapacitat permanent, física o mental, per defunció o per condemna penal ferma que impliqui inhabilitació, comença el procediment d’elecció habitual. És a dir, el president del parlament hauria d’obrir una ronda de consultes entre els partits i proposar un candidat al ple.
El parlament hauria d’elegir el nou president per majoria absoluta a la primera volta o per majoria simple a la segona. Si la investidura fos fallida, s’engegaria el rellotge: durant dos mesos, diversos candidats es podrien sotmetre a la investidura i, si no en sortís elegit cap, es dissoldria la cambra i es convocarien eleccions.
En tot cas, pot ser que una sentència per desobediència contra Torra que l’inhabilités no fos ferma durant aquesta legislatura, perquè podria haver-hi eleccions avançades al parlament, bé com a resposta a la sentència del Suprem espanyol sobre el judici contra el procés, bé perquè la relació entre JxCat i ERC es deteriorés encara més, bé perquè el govern fos incapaç d’aprovar el pressupost de l’any vinent.
