26.12.2019 - 21:50
El Tribunal Suprem espanyol fa sis dies que havia de deixar en llibertat Oriol Junqueras i no ho ha fet. La sentència del Tribunal de Justícia de la UE de dijous passat deixava clar que tenia la condició d’eurodiputat i la immunitat associada d’ençà del 13 de juny, quan es van proclamar els resultats de les eleccions europees. I que fou condemnat a tretze anys de presó tot i disposar-ne. El Suprem no va esperar a la resposta del TJUE a la pregunta sobre la immunitat de Junqueras i el va condemnar.
Ara la justícia espanyola l’ha de deixar en llibertat perquè pugui prendre possessió del càrrec d’eurodiputat, i si el volgués mantenir empresonat hauria de demanar el suplicatori corresponent al Parlament Europeu. Però és ben possible que no passi si fem cas de les filtracions a la premsa espanyola segons les quals, pel tribunal presidit per Manuel Marchena, la sentència de Luxemburg no canvia pas res; és a dir, que Junqueras ha de continuar a la presó. D’una altra banda el jutge Pablo Llarena ha de retirar les euroordres i les ordres de detenció dins l’estat espanyol contra Puigdemont i Comín i tramitar el suplicatori a l’Eurocambra per a poder-les reactivar. Però què passarà si fa cas de la fiscalia i les manté les euroordres malgrat la immunitat del president i els consellers a l’exili com a eurodiputats acreditats? Què passarà si l’estat espanyol incompleix la sentència?
Del punt de vista de la defensa d’Oriol Junqueras, l’advocat Andreu Van den Eynde, que ha demanat la nul·litat de la sentència i l’alliberament del seu client, només tindrà l’opció de recórrer-hi; de presentar recursos al Tribunal Constitucional per vulneració de drets i d’acudir posteriorment al TDEH. La sentència de Luxemburg és munició per a Junqueras a l’hora de denunciar la vulneració flagrant si més no dels drets fonamentals de participació política i de llibertat personal. Però també hauria de demanar al Suprem que li pagui en concepte de responsabilitat els diners equivalents al sou de mig any d’eurodiputat que no va poder cobrar.
La capacitat executiva del TJUE
Quan el TJUE publica una sentència, el compliment de la doctrina és obligatori i ha de ser immediat. Però en cas d’incompliment, el TJUE mateix pot actuar. Té capacitat executiva, segons que recull el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, que defineix la composició i les funcions que tenen totes les institucions de la Unió. Segons l’article 263 d’aquest Tractat, la defensa de Junqueras pot recórrer-hi directament si el Suprem no l’allibera, és a dir, si no compleix la sentència del 19 de desembre.
El TJUE pot actuar per incompliment a instància d’alguna de les parts en litigi, entre les quals la Comissió Europea, que és qui acabarà executant les sancions (econòmiques) si ho considera el tribunal. Però fins i tot el tribunal també pot declarar nul·la, si ho considera pertinent, la decisió que prengui el Suprem sobre la situació de Junqueras un cop sigui impugnada.
Aquest és el procediment habitual de denúncia i sanció per incompliments de sentència. Però si hi hagués una negativa clara de complir la sentència, si la justícia espanyola hi persistís, si continués vulnerant els drets de Junqueras, Puigdemont i Comín com a eurodiputats, Espanya acabaria vulnerant principis recollits en el Tractat de la Unió, començant per l’article 14, que defineix les funcions i la composició del Parlament Europeu. Si Junqueras roman empresonat, el Suprem espanyol continuarà alterant la composició de l’Eurocambra fins i tot després d’haver sabut la sentència del Tribunal de Luxemburg. Pot incórrer en la violació de l’article 2 del Tractat, relatiu als valors de respecte per la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, l’estat de dret i els drets humans.
I l’article 7?
Si les institucions de la Unió consideressin que l’actitud de la justícia espanyola vulnera aquests principis i valors, pot arribar a invocar l’article 7, que permet de suspendre els drets d’un estat membre. Per a activar-lo, cal que ho demani una tercera part dels estats integrants, bé del Parlament Europeu o bé de la Comissió. El text afirma rotundament que si els drets democràtics perillessin en una àrea de jurisdicció estrictament estatal, la Unió Europea tindria l’obligació d’intervenir-hi. També expressa clarament que ni tan sols cal una actuació de l’estat concernit, sinó que la Unió hi pot actuar fins i tot si considera que hi ha una amenaça important.
Però per a activar aquest procediment extraordinari de sanció contra un estat membre cal una àmplia majoria política i dels altres estats. Caldria que quatre cinquenes parts dels membres del Consell Europeu s’hi avinguessin o bé una majoria qualificada del Parlament Europeu o la Comissió Europea. Es tracta d’una via complicada que requereix molt consens polític.
