21.03.2018 - 22:00
El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha citat demà a les 10.30 Jordi Turull, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Raül Romeva, Marta Rovira i Josep Rull per comunicar-los el seu processament i revisar la seva situació de llibertat provisional. Malgrat haver declarat la causa complexa i haver allargat la instrucció un any, Llarena va sorprendre tothom ahir citant els sis diputats encausats per rebel·lió, sedició, malversació, desobediència i prevaricació.
Quan Llarena comunicava aquesta decisió, feia poc que Junts per Catalunya i ERC havien posat damunt la taula el nom de Jordi Turull com a candidat a la investidura.
El magistrat els comunicarà quins delictes els imputa, que poden ser diferents en cada cas, i podria decretar-los l’empresonament provisional fins al judici. De fet, Llarena va emplaçar-los a assistir-hi amb sengles advocats, perquè si alguna de les parts ho demana, podria enviar-los a la presó. Encara no se saben les intencions de la fiscalia, però és probable que l’acusació popular de l’organització ultradretana Vox demani que els empresonin. També pot comunicar els delictes que imputa a la resta d’encausats, malgrat que no hagin estat citats al Suprem. A més, el jutge va invocar l’article 505 de la llei d’enjudiciament criminal, pel qual cita a declarar els sis encausats que continuen essent diputats per a revisar la situació de llibertat condicional.
En canvi, no hi haurà una revisió de la situació dels encausats que han abandonat la vida política (Carles Mundó, Meritxell Borràs, Anna Simó, Lluís Corominas i Santi Vila). Llarena, arran de la possible investidura de Turull, fa una diferència de tracte evident entre els encausats que són diputats i els que s’han enretirat.
Els requisits de la inhabilitació preventiva
Tanmateix, el processament que dicti Llarena demà no serà ferm. Els investigats podran recórrer-hi en contra a la sala d’apel·lacions del Suprem. I només quan la sala validi la decisió de Llarena serà ferm, condició necessària per a la inhabilitació preventiva de càrrecs públics. A començament de febrer, el ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, ja va vaticinar que els dirigents independentistes encausats podien ser inhabilitats a final de març, unes paraules que van causar una gran polèmica i una allau de crítiques contra l’escassa separació de poders a l’estat espanyol.
La inhabilitació pot arribar per la via de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, que estableix que l’encausat queda automàticament inhabilitat quan es troba en presó provisional i el processament és ferm. A més, recull tres delictes pels quals s’inhabilita un càrrec públic: integració o relació amb bandes armades, terrorisme i rebel·lió. Per tant, la inhabilitació necessita tres condicions: que Llarena els processi per rebel·lió, que la sala d’apel·lacions confirmi el processament i que el jutge decreti presó provisional fins al judici.
Cal recordar que el delicte de rebel·lió exigeix que hi hagi hagut un alçament violent contra l’ordre constitucional, cosa que no ha passat a Catalunya. Ho han confirmat una bona colla de juristes i professors de dret penal i constitucional, malgrat que les interlocutòries que ha dictat fins ara Llarena han volgut construir un relat incriminatori segons el qual els dirigents independentistes van provocar la violència dels cossos policíacs espanyols impulsant el referèndum del primer d’octubre i, suposadament, eren conscients de la violència que hi hauria si s’organitzaven mobilitzacions i s’intentava fer efectiva la declaració d’independència.
