16.11.2017 - 22:00
El president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig declararan avui a migdia davant la justícia belga en relació amb l’ordre de detenció europea emesa per la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela. És el primer pas d’un procediment que molt probablement s’allargarà unes quantes setmanes, perquè en cas que els jutges belgues decidissin d’extradir el president i els consellers a l’estat espanyol, hi hauria l’opció de presentar-hi un recurs. De moment, ja és ben significatiu el contrast entre les mesures preventives imposades per Lamela als consellers empresonats i la decisió de la justícia belga de deixar en llibertat Puigdemont, Comín, Serret, Ponsatí i Puig.
El jutge haurà de decidir si els lliura a la justícia espanyola, basant-se en l’acusació que fa l’Audiència espanyola d’uns delictes que en el codi penal belga o bé no existeixen –el cas de la sedició– o tenen una definició diferent –el cas de la rebel·lió. En parlava l’ex-jutge Elpidio José Silva en aquesta entrevista a VilaWeb: ‘La rebel·lió, tal com es regula a Bèlgica, és un delicte que més aviat va adreçat a la protecció de determinats càrrecs perquè es puguin exercir vàlidament i se superposa una mica amb el delicte d’atemptat. I, de fet, el codi penal belga especifica tots i cadascun dels càrrecs que poden ser objecte d’aquesta rebel·lió. Però no és pensat per a altes institucions ni per a l’enderrocament d’un govern. No es preveu això que aquí s’anomena ‘alçament públic’. Alçar-se públicament és alçar-se violentament, de manera tumultuària i amb uns mètodes que són idonis per a entendre que pots arribar a emparar-te del govern d’un país.’
De fet, la jutgessa Lamela va fer un intent de forçar l’extradició d’urgència acusant el president i els consellers, en l’ordre de detenció europea, de corrupció.
Les condicions d’un empresonament a Espanya
El jutge belga ha de decidir si el president i els consellers tindrien un judici just a Espanya, cosa que ells neguen, amb el precedent ben present de les declaracions dels altres membres del govern, del poc temps que van tenir per a preparar la defensa de les greus acusacions que els feien, de la duresa de les mesures preventives que els han imposat, de les condicions del trasllat i de l’empresonament.
Per això la fiscalia belga ha demanat informació penitenciària i judicial a l’Audiència espanyola. Per exemple, demana qüestions relacionades amb el sistema penitenciari espanyol, com ara el règim intern de les presons o en quins centres ingressarien els processats si fossin lliurats a les autoritats espanyoles. Hi ha petició d’informació tan detallada com ara quin jutge portaria el cas, quant de temps duraria la presó provisional, a quin centre anirien, quina mida tindrien les cel·les, si tindrien assistència mèdica, dutxes…
També se sol·liciten detalls sobre fets continguts en l’ordre de detenció europea emesa. Les fites del procés independentista, quines resolucions aprovades pel govern vulneren la llei espanyola i de quins delictes són acusats, per exemple, són alguns dels detalls que es reclamen a la justícia espanyola.
També es requereix informació sobre el procediment judicial espanyol: quin jutge instrueix la causa, si els prendria declaració quan arribessin i si l’Audiència espanyola és un tribunal ordinari.
Els terminis
La durada de la vista d’avui, que comença a les dues, dependrà del temps que necessitin les parts per a exposar tota la informació i tots els arguments. Però quan ja s’hagi acabat la vista, la decisió no s’haurà pas pres, encara. El jutge pot trigar vuit o deu dies, pel cap baix, a decidir sobre la petició d’extradició.
Segons què resolgui el jutge del Tribunal d’Apel·lacions, hi ha possibilitat de recórrer al Tribunal Suprem i encara de presentar un recurs de cassació, que podria implicar un procés de dues setmanes més, que acabaria amb una vista en una sala del Tribunal de Cassació integrada per cinc jutges. En aquest cas, la resolució es prendria el mateix dia. Tot plegat podria acabar ben bé el mes de gener, passades ja les eleccions del 21-D.
