Què pot passar ara amb la denúncia per assetjament sexual i laboral contra Toni Comín?

La denúncia d’assetjament sexual i laboral contra Toni Comín per part d’un ex-col·laborador seu comença ara un doble recorregut per a determinar quines responsabilitats se’n poden desprendre per a l’eurodiputat electe de Junts per Catalunya: al comitè consultiu per a queixes d’assetjament que afecten membres del Parlament Europeu, d’una banda, i a la comissió de garanties del partit, d’una altra. En el primer cas, perquè el denunciant ha portat el cas a aquest òrgan de l’eurocambra previst per investigar possibles casos d’assetjament, i, en el segon, perquè Junts per Catalunya ha anunciat l’obertura d’una investigació interna per a decidir si s’ha de sancionar Comín i si, fins i tot, s’ha de prendre cap mesura cautelar abans. En ambdós casos, tant al Parlament Europeu com a Junts, la investigació podria ser el pas previ per a emprendre accions legals a la justícia ordinària si es conclogués que hi ha indicis d’algun tipus delictiu. 

El procediment intern al Parlament Europeu que ha decidit d’emprendre l’ex-col·laborador de Comín comença amb el trasllat de la denúncia a la direcció general de la cambra, que passa el cas al comitè consultiu sobre denúncies d’assetjament, format per tres eurodiputats, un funcionari i dos representants dels assistents dels europarlamentaris. El comitè haurà d’avaluar si hi ha prou proves en la denúncia per a considerar que hi ha un possible cas d’assetjament i, en aquest cas, començarà una investigació, en què haurà d’escoltar tant el denunciant com el denunciat i recollirà també els testimonis que la persona que denuncia l’assetjament presenti per fonamentar la seva denúncia i els testimonis de descàrrec que pogués presentar Comín.

Durant la investigació, el comitè pot prendre mesures cautelars si ho considera necessari, com ara, concedir al denunciant una excedència o la possibilitat de fer teletreball, tot i que en aquest cas no tindria sentit perquè el denunciant ja no treballa per a Comín i l’eurodiputat de Junts té en suspens la seva condició de parlamentari perquè les autoritats espanyoles s’han negat a confirmar-l’hi. Per aquest motiu, de les conclusions del comitè, no en podran resultar pas sancions internes contra Comín, que a tot estirar equivalen a uns 20.000 euros en concepte de dietes no percebudes i seixanta dies de suspensió d’activitat parlamentària, entre més mesures, perquè només es poden aplicar a diputats en actiu.

Aquesta legislatura, els membres que el componen són el socialdemòcrata luxemburguès Marc Angel (president), la liberal francesa Fabienne Keller i el popular búlgar Andrey Kovàtxev, a més del funcionari que presideix el comitè de prevenció d’assetjament en el treball i dos assistents que formen part del comitè d’assistents parlamentaris acreditats.

El procés intern a Junts i les possibles mesures cautelars

El procediment a l’eurocambra avançarà de manera simultània al procediment intern a Junts, que recau en la comissió de garanties del partit. Aquest òrgan, que presideix el diputat al congrés espanyol Josep Pagès, haurà de fer la investigació interna del cas, que es recollirà en un expedient i del qual pot sortir una proposta de mesures disciplinàries i, en cas que els fets poguessin arribar a tenir transcendència penal, es definiria l’estratègia processal a seguir. Si aquest fos el cas, segons el codi ètic del partit, l’afectat hauria de posar el càrrec a disposició de l’executiva. La investigació tindrà en compte el protocol contra l’assetjament del partit, que defineix les conductes pròpies dels casos d’assetjament i de violència sexual, algunes de les quals (recollides en l’article 4 del protocol) han estat detallades pel denunciant contra Toni Comín, com ara, fer comentaris grollers, fer mirades lascives al cos i imposar contacte físic deliberat i no sol·licitat. Comín ha negat les acusacions, que la comissió haurà de corroborar o desmentir durant el procés d’investigació.

La investigació comença amb la designació d’un instructor entre els membres de la comissió de garanties, que són, a més de Pagès com a president, Annabel Marcos, Mercè Alegre, Carme Sayós, Sergi Blàzquez i Ruth Ufano.

Però el partit ja ha dit que, mentre no resol la investigació interna, estudiaria també l’aplicació de mesures cautelars. En efecte, és una altra funció de la comissió de garanties, que pot proposar a l’executiva que les apliqui si ho considera convenient. Les mesures cautelars poden consistir en la suspensió temporal, parcial o total dels drets com a afiliat, i, en cas que se’n prenguessin, Comín hi podria presentar un recurs que s’hauria de resoldre en un termini de vint dies hàbils.