Què pot passar ara a Catalunya, segons mitjans de prestigi internacional

  • Recollim l'anàlisi d'Iñaki Gabilondo, Financial Times i Politico

VilaWeb

Text

Josep Casulleras Nualart

28.09.2015 - 16:08
Actualització: 28.09.2015 - 18:20

Què pot passar ara a Catalunya? Aquesta pregunta se la fa molta gent, i també molts mitjans de comunicació de tot el món. Hem seleccionat tres anàlisis interessants de mitjans o periodistes de prestigi sobre la situació política que es pot obrir ara al Principat; són tres anàlisis amb enfocaments diferents: la del periodista Iñaki Gabilondo al seu videobloc; la que fa el britànic Financial Times i la del nord-americà Politico.

Gabilondo: ‘La CUP accelerarà el procés’

El periodista Iñaki Gabilondo, des del videobloc que té a El País (que, per cert, no l’ha destacat ni a la portada de l’edició digital), fa un pronòstic sobre què es pot derivar d’aquests resultats. Considera que el procés cap a la independència anirà endavant.

Captura de pantalla 2015-09-28 a les 16.01.19

Diu Gabilondo: ‘La majoria independentista continuarà duent endavant el procés i el full de ruta. Per què? Perquè ja han dit insistentment a la campanya electoral que jugarien amb aquestes regles. Tampoc no poden fer res més; o fan això o no fan res. I la necessitat de la CUP converteix el partit en l’accelerador del procés. Potser sense Mas, però sens dubte accelerant el procés.’

Afegeix: ‘Si això és així, quan es constitueixi el parlament passarem de les paraules als fets. Probablement amb una primera declaració de sobirania al parlament començarà el xoc frontal.’

‘L’actual Catalunya –diu– no cap en l’actual Espanya. S’ha de treballar molt perquè Catalunya càpiga a Espanya. Hi ha un full de ruta perquè Catalunya se’n vagi, però no hi ha cap full de ruta perquè Catalunya es quedi a Espanya.’

I rebla: ‘El PP no pot liderar el procés polític per mirar de fer que Catalunya continuï a Espanya.’

Financial Times: ‘Un missatge clar a Madrid’

El Financial Times analitza les possibles sortides al conflicte. Considera que l’independentisme va arribant a un sostre electoral. ‘Després d’anys d’una intensa campanya, hi havia dubtes sobre quant podria créixer l’independentimse. Els resultats mostren que l’independentisme continua creixent, però a un ritme molt més lent.’

Afegeix: ‘Per això les perspectives per a l’independentisme haurien de ser preocupants: encara ha de demostrar que té de la meitat de l’electorat.’ Ara, també diu: ‘El resultat de diumenge conté un avís molt clar a Madrid: el govern espanyol s’ha passat anys menyspreant el moviment independentista, qualificant-lo de suflé que s’enfonsaria en qualsevol moment. I això no ha passat, i no hi ha indicis que passi. Tots dos bàndols hauran de picar pedra en una batalla llarga i difícil, en què els guanys territorials seran mesurats en mil·límetres i no en quilòmetres.’

El Financial Times posa l’accent en el paper de la CUP. ‘Els deu diputats de la CUP compten en el bloc independentista, però tenen una idea molt diferent de com ha de ser un estat català independent. El seu programa proposa de deixar Catalunya fora de la UE, de l’eurozona i de l’OTAN. Dóna suport a la nacionalització d’indústries clau i de més intervenció de l’estat en el sector bancari. I ha deixat clar que no donaria suport a Artur Mas per a continuar de president.’ El periodista Tobias Buck diu que no hi ha indicis reals que el programa de la CUP es pugui conciliar amb la base conservadora que dóna suport a Mas’.

Diu Buck que el parlament aprovarà una declaració d’intenció de començar el procés cap a la independència. ‘El govern català haurà de decidir de bastir estructures d’estat, per exemple un ministre d’Afers Estrangers català i una agència tributària.’ Però afegeix que la dependència de la CUP pot ser un obstacle. I hi insisteix: ‘Els catalans esperaven que les eleccions de diumenge enviessin un missatge clar a la resta d’Europa, per a motivar la mediació externa.’ Però aquesta expectativa –creu– es pot trobar frustrada. ‘Fins a les eleccions espanyoles del desembre, que poden, o potser no poden, implicar un canvi d’actitud envers Catalunya, no hi haurà cap canvi fonamental en la dinàmica del conflicte’, acaba dient.

Politico: ‘Mas podrà portar els catalans a la independència’

El Politico, el prestigiós diari nord-americà d’anàlisi política, fa una lectura diferent de les opcions de futur que pot tenir Catalunya. Diu que l’endemà de les eleccions ‘queda clar que hi ha la sensació d’un tremolor de canvi tectònic’.

Captura de pantalla 2015-09-28 a les 16.01.26

‘Els catalans han pres una decisió clara en les eleccions’, diu el diari. ‘Hi ha hagut una gran estratègia del president Artur Mas, que ara podrà portar els catalans a la independència. […] Un nou estatus autonòmic serà insuficient.’

També diu que no hi ha hagut eufòria ni en l’independentisme ni en l’unionisme, i que cal mediació. En aquest sentit recorda que membres del parlament suís havien proposat que el seu govern fes de mitjancer neutral entre Barcelona i Madrid. ‘Brussel·les, de la mateixa manera que els estats membres de la Unió, hauran de posar la independència a l’agenda.’

Recorda que l’estratègia de la por de Rajoy no ha funcionat i que ‘Madrid s’ha quedat sense opcions’. Per això, diu, ‘hauria de permetre un referèndum formal a Catalunya, deixant que els catalans decidissin en aquesta qüestió’. I afegeix: ‘La ruptura no hauria de ser necessàriament la sortida final. […] El diàleg real és decisiu, més enllà del populisme.’ Però no considera que Rajoy estigui qualificat per a encarregar-se’n.

Sobre el paper de la UE, diu: ‘Veient la fortalesa econòmica de Catalunya, a més de la seva societat democràtica i altament pro-europea, ni Brussel·les ni molts dels estats membres no voldran castigar una república catalana.’ A més, recorda la qüestió de la nacionalitat (sobre la qual va patinar Rajoy), que diu que els catalans no perdrien si no volguessin la ciutadania espanyola ni, per tant, l’europea.

En definitiva, el periodista Jan Marot no veu que la via del Tribunal Constitucional per a anar responent al procés català pugui donar cap resultat. Per això apunta que caldria una tercera via, ‘una reforma de l’estat espanyol en una nació federal amb regions enormement autònomes, amb drets i obligacions iguals per a totes’.

 

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor