Què poden fer els afectats per les clàusules terra arran de la sentència contra els bancs?

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha fet pública avui la sentència que obliga els bancs espanyols a retornar íntegrament els diners cobrats per les taxes d’interès mínim, conegudes per ‘clàusules terra’. La decisió és un cop fort a la banca espanyola, que haurà de pagar entre 5.000 i 7.000 milions d’euros, i també a l’estat espanyol, perquè la sentència europea contradiu la justícia espanyola, que pretenia limitar en el temps la devolució dels diners als consumidors.

Què han de fer els afectats per les clàusules terra?
Els principals beneficiats de la decisió de la justícia europea seran els afectats per les clàusules terra. Aquestes clàusules fixaven un límit mínim d’interessos que els clients dels contractes hipotecaris havien de pagar. Els impedia de beneficiar-se de la caiguda de l’euríbor, el principal índex de referència per a la majoria de les hipoteques. Amb aquesta sentència, els bancs hauran de retornar els diners als clients afectats, que són aproximadament uns tres milions (uns 400.000 a Catalunya). La web de finances HelpMyCash permet de calcular quants diners ha de retornar el banc a cada afectat.

Tanmateix, els bancs no tornaran el capital directament. L’Aicec-Adicae, l’associació d’usuaris que ha encapçalat la reivindicació per les clàusules terra, recomana als consumidors que vagin al banc i demanin la cessió de vigència de la clàusula terra. Després, cal calcular els diners pagats de més per l’aplicació de la clàusula i reclamar-los, afegits a l’interès derivat d’aquesta quantitat. Si per aquesta via no es resol el problema, hom pot acudir a una associació de consumidors i presentar una demanda agrupada.

Els consumidors que ja han arribat a un acord amb el banc i que, després de la sentència TJUE, consideren que és insuficient, poden revisar-lo. Jordi Tarruella, vice-president de l’Aicec-Adicae, apel·la al dret establer per la Unió Europea, que considera que els consumidors es mereixen la màxima protecció.

Quant als casos de cancel·lacions i execucions hipotecàries, Tarruella explica que caldria examinar-los d’un en un, perquè hi ha consumidors que no han pogut pagar la hipoteca de resultes d’aquestes clàusules i poden reclamar. També creu que no tindran cap problema els clients que tinguin un contracte d’una entitat bancària que hagi estat absorbida per una altra, car en els processos de fusió es traspassen els actius i passius.

Un cop dur al sistema bancari espanyol
La decisió de la justícia europea és una batzegada forta a la banca espanyola, que haurà de pagar entre 5.000 milions i 7.000 milions d’euros. El Banc d’Espanya calcula que la banca n’haurà de tornar 4.000 milions i Goldman Sachs diu que el cost addicional serà de 3.000 milions.

La sentència del tribunal europeu s’ha encomanat ràpidament a la borsa: tan bon punt s’ha sabut, el valor de les accions de les entitats més exposades (el BBVA, el Banc Popular, Bankia, el Banc de Sabadell i Caixabank) ha caigut en picat. El BBVA ha informat que l’impacte d’aquesta sentència pot tenir un cost màxim per a l’entitat de 1.200 milions d’euros, Caixabank calcula que serà de 750 milions i Bankia, de 101 milions.

El TJUE contradiu la justícia espanyola
Un dels arguments del Tribunal Suprem espanyol per a limitar la retroactivitat del retorn dels diners als afectats era el perill que podia implicar per al sistema bancari. És per això que va limitar el principi de retroactivitat a les clàusules terra signades a partir del 9 de maig de 2013. Però amb la decisió del TJUE, les entitats bancàries hauran de retornar els diners a aquells afectats que van signar hipoteques des del 2009.

Segons la justícia europea, la limitació de la justícia espanyola era contrària a la normativa comunitària. Si bé el Tribunal Suprem va reconèixer que les clàusules terra eren abusives, el límit en la retroactivitat de la sentència privava els afectats del dret d’obtenir les quantitats que havien pagat indegudament als bancs. Per això ara la justícia europea retreu al tribunal espanyol que la protecció que oferia era ‘incompleta i insuficient’ i no era el mitjà ‘adequat i eficaç’ per garantir el cessament de l’ús d’aquestes taxes.