Què podem fer quan veiem algú que dorm al carrer?

Tal com explicava Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels, en aquesta entrevista, nou-centes persones dormen cada nit al carrer només a Barcelona. Busquets recordava que és un problema social molt greu que ens afecta tots i que per resoldre’l, en primer lloc, no podem aclucar-nos-hi d’ulls. Però què podem fer quan veiem algú que dorm al carrer? Un de les línies de treball més intenses d’Arrels és precisament aquesta: explicar a tota la societat què s’ha de fer quan observem, ben de prop, el problema. Heus-ne ací una petita guia, sintetitzada en dos passos:

1. Entendre-ho com un problema greu i complex i no com una molèstia
Com explica Busquets, el primer pas que cal fer és molt senzill: prendre consciència que la gent que dorm al carrer és un problema de tots, no només de qui hi ha de dormir. ‘El ciutadà té dues maneres de reaccionar: entendre que aquella persona que dorm al carrer és una molèstia per a ell i per als altres veïns o entendre que aquella persona té un problema molt greu i que aquest problema ens afecta a tots; amagar-ho o fer veure que no existeix no ajuda. El primer pas és, doncs, prendre’n plena consciència.’

2. Avisar i informar-ne, també a través de la nova aplicació d’Arrels
‘El segon pas que cal fer sovint ja no és tan senzill, però hi ha una manera molt gràfica d’explicar-ho: quan algú veu un accident de trànsit, què fa? Com a ciutadà trucarà als serveis d’urgència, oi? Per a una persona que dorm al carrer caldria fer el mateix pas.’ Busquets admet que l’acció d’avisar i d’informar-ne ja no és tan elemental perquè sovint el ciutadà, igualment conscienciat, no sap com actuar, com fer-ho ni a qui s’ha d’adreçar. Posar el cas en coneixement dels serveis socials municipals és una de les opcions que té. També pot informar-ne per telèfon entitats socials o de barri que comptin amb programes d’atenció als sense-sostre, com Arrels mateix. Però, sigui com sigui, aquestes vies de comunicació tradicionals s’han demostrat generalment poc eficaces.

Per això Arrels ha posat en funcionament aquesta aplicació  de mòbil (disponible tant per a iPhone com per a Android), perquè tothom qui vegi algú dormint al carrer pugui avisar l’entitat marcant la localització. La fundació recull la informació i hi envia un equip de carrer que farà seguiment del cas i atendrà la persona. El resultat és revelador: en poc més de dues setmanes ja s’han rebut quasi vuit-centes localitzacions de sense-sostre a Barcelona. En tot l’any passat, quan aquest mateix servei era disponible a la web de la fundació, se’n van rebre dues-centes vint-i-quatre localitzacions. ‘La informació que ens facilita aquesta aplicació és molt important perquè d’una banda ens permet d’actuar i de l’altra ens ofereix unes dades que podem creuar amb altres estudis per a poder descriure i estudiar millor el fenomen, l’evolució, cada cas, cada zona, cada situació, etc.’

Assessorament i formació per a qui visqui el problema de prop
Formar tothom que visqui de prop aquesta realitat o que tingui al seu entorn algú que es troba en situació de risc i que potencialment podria acabar havent de dormir al carrer és un dels objectius d’Arrels per a enguany. ‘De fa temps treballem en un projecte que esperem engegar ben aviat, per a assessorar i formar els ciutadans que ho demanin amb l’objectiu d’ajudar els sense-sostre o de prevenir casos de risc’, explica Busquets, que reitera que qui dorm al carrer té unes necessitats determinades que no sempre són elementals: ‘És gent que ho ha perdut tot, sobretot la confiança, i això cal tenir-ho molt present perquè la primera cosa que necessita és recuperar aquesta confiança, i això no és gens fàcil; per això una simple conversa pot ser molt productiva. Però cal saber-la gestionar, i per això cal assessorar-se.’

Llegiu ací l’entrevista completa a Ferran Busquets: ‘El problema no és solament Adif, sinó que tots podem acabar al carrer’ (11-2-2016)