Què podem dir per no dir ‘spoiler’?

Ja fa uns quants anys que es va posar de moda l’anglicisme spoiler. La major part dels anglicismes que s’adopten popularment en català passen pel castellà, és a dir, els diem tan sols si els diu el castellà. D’alguna manera, sembla com si el català necessités el permís del castellà per a deixar entrar estrangerismes no espanyols. Això ho podem comprovar manta vegada. Tanmateix, en aquest cas és més difícil de demostrar perquè aquest anglicisme, spoiler, també s’ha escampat a les altres llengües de l’entorn, com ara i l’italià i fins i tot el francès.

El mot anglès spoiler és un nom amb uns quants significats. Prové del verb spoil, que originàriament vol dir ‘fer malbé, espatllar’. Específicament, to spoil someone’s fun és ‘esguerrar la festa a algú’ i de segur que el modern spoiler prové d’ací.

En català, el Termcat ja s’ha afanyat a adoptar l’anglicisme i a adaptar-lo en la forma espòiler, que defineix així: “Revelació anticipada d’una part decisiva de la trama argumental d’una obra literària o audiovisual, que trenca l’efecte sorpresa o el plaer de la descoberta i pot fer minvar l’interès per la resta de l’obra.” Ara com ara, no ha entrat en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, però em fa l’efecte que és tan sols qüestió de temps. Al costat del Termcat, molts mitjans de comunicació públics i privats han difós el terme com si fos totalment imprescindible.

Però la qüestió –seguint els criteris de Fabra per a admetre estrangerismes– és aquesta: ho és, d’imprescindible? Primer de tot, ens hem de demanar si realment és un concepte nou o no. I la resposta és que no: revelar inoportunament una informació –d’un llibre, d’un film o, simplement, d’un esdeveniment– no és pas una pràctica nova. Per tant, si ja existia, bé la devíem anomenar d’alguna manera. Parlem, doncs, de les maneres de dir que havíem emprat fins ara per a referir-nos-hi.

En aquest article mirarem de donar alternatives a spoiler (o espòiler), que seran diferents segons el context.

No m’aixafis la guitarra!

Per començar, tot sovint sentim exclamar No em facis espòiler! per dir que no volem que ens expliquin una cosa interessant o intrigant, perquè ens ve de grat descobrir-la nosaltres, o bé esperar que arribi i ens sorprengui. En aquest cas, podem dir No m’aixafis la guitarra. Aquesta expressió, aixafar la guitarra, d’origen popular, és més genèrica i significa ‘desbaratar els plans o els propòsits’. En un context com aquest també servirien expressions simples –més expressives o menys–, com ara No m’ho diguis, No m’ho xerris, No m’ho descobreixis. Encara hi podem afegir No siguis bocamoll, en què qualifiquem el delator amb un mot compost ben genuí –també en perill de desaparèixer–, o bé, simplement, No ho vull saber.

M’ha esguerrat el final del llibre

El fet de descobrir el final d’una novel·la, o d’un film, o d’un capítol d’una sèrie… és anomenat, modernament, un espòiler. Sentim dir, per exemple, M’ha fet un espòiler del final del llibre. Per a evitar-ho, ací podem recórrer al verb esguerrar, a què ens hem referit abans, a propòsit de la frase feta anglesa to spoil someone’s fun. Podem dir, per tant, M’ha esguerrat el final. I, juntament amb esguerrar, podem fer servir sinònims que encaixen perfectament en aquest context i dir, per exemple, M’ha fet malbé el final o M’ha espatllat el final. I encara podríem fer ús de verbs ben expressius i dir M’ha aixafat el final, M’ha rebentat el final…

T’ho explico?

De vegades, l’espòiler surt en una pregunta. Imaginem-nos que algú mira un film que nosaltres ja hem vist i, tot d’una, li demanem: Et faig un espòiler? Potser en aquest context és quan es fa més palès que spoiler és un mot innecessari. N’hi ha prou de pensar una mica com ho hauríem dit això, abans de posar-se de moda aquest mot? I ens sortiran, totes soles, frases com ara T’ho explico? (o T’explico què passa?).

Finalment, una construcció com ara sense fer cap espòiler la podem canviar per sense revelar cap secret, o bé sense dir res que no es pugui dir, sense explicar res que s’hagi d’amagar, etc.

El cas de spoiler és un exemple perfecte d’estrangerisme innecessari i empobridor. L’ús i abús de mots com aquest fan que els parlants bandegin tot de paraules i expressions que s’havien emprat tradicionalment.