Laura Borràs condemnada: i ara què passarà amb la presidència del parlament?

Laura Borràs ha estat condemnada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a quatre anys i mig de presó i nou anys d’inhabilitació, però la partida judicial no s’ha acabat. Comença una nova etapa que es durà a terme al Tribunal Suprem espanyol i en què també intervindrà la Junta Electoral espanyol (JEC). La disputa se centrarà en la presidència del parlament, de què Borràs ja va ser suspesa en funcions a l’estiu i substituïda per Alba Vergés.

Amb la sentència a la mà, Borràs és més a prop de perdre l’escó i, de retruc, qualsevol possibilitat de recuperar les funcions de presidenta del parlament. El reglament de la cambra estipula que un diputat perd la condició de membre del parlament en cas de ser condemnat a una pena d’inhabilitació imposada per una sentència ferma. Això no serà fins que el Tribunal Suprem no es pronunciï, una vegada l’equip legal de Borràs hi hagi presentat recurs, si decideix de presentar-l’hi.

Però en aquesta partida hi ha d’intervenir també la Junta Electoral espanyola, que expedeix les actes de diputat a partir dels resultats electorals. Hi ha dos precedents que indiquen com pot culminar el cas. El primer és el del president Quim Torra. La JEC va demanar-ne la retirada de l’acta quan el TSJC va dictar la sentència del llaç groc al Palau de la Generalitat. El parlament va proclamar inicialment que batallaria per protegir l’escó de Torra, perquè la sentència no era ferma, però finalment, quan el Suprem va refusar el recurs que havia presentat la defensa del president contra la decisió de la JEC, la mesa presidida per Roger Torrent va retirar-li la condició de diputat.

Els protagonistes del segon precedent són la presidenta suspesa en funcions, Laura Borràs, i l’ex-diputat de la CUP Pau Juvillà, condemnat a mig any d’inhabilitació per no haver retirat els llaços grocs de la Paeria de Lleida. Un mes després de la sentència, l’òrgan electoral va ordenar a la cambra, encapçalada per Borràs, que retirés de l’escó de Juvillà. Les promeses de desobediència van ser estèrils i Borràs va acabar acatant la retirada de l’escó de Juvillà, que havia decidit d’executar la secretària general de la cambra, Esther Andreu.

D’acord amb els precedents, la JEC, abans d’enviar l’ordre de retirada de l’escó, demanarà a la presidència, exercida ara per Alba Vergés, que expliqui què pensa fer amb Borràs. L’òrgan electoral considera que els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, són inelegibles quan els acusen de delictes contra l’administració pública. Amb tots aquests elements, és molt probable que Borràs perdi la condició de diputada aquestes setmanes vinents.

Qui es quedarà la presidència?

És la pregunta que analitzaran els partits implicats a partir d’avui. El reglament del parlament entra ara en una dimensió desconeguda perquè no preveu quins passos s’han de seguir en aquests casos. El text que regula el funcionament de la cambra tan sols especifica com s’elegeixen els membres de la mesa i la presidenta, però no com s’han de substituir. Quan s’ha hagut de substituir algun membre de la mesa, els partits, per cortesia parlamentària, han respectat la composició de majories i han permès que fos el partit mateix que en nomenés el relleu. Va passar a principi de legislatura, quan Junts va rellevar Jaume Alonso-Cuevillas i ERC va acceptar que el partit nomenés Aurora Madaula com a substituta.

Però abans la dinàmica no havia estat aquesta. ERC va situar Vergés al capdavant de la cambra, però demanant a Junts que nomenés un substitut, tot apel·lant a l’acord de govern que tenien. Junts, en canvi, ho refusava, perquè hauria significat admetre una suspensió a Borràs amb què no estaven d’acord. La situació va canviar quan Aragonès va donar per trencat l’acord d’investidura. Això va obrir una batalla per la presidència que ha estat silenciada per l’espera de la sentència que ha arribat avui.

Junts nega que, de moment, hagin pensat en cap altre nom i diuen que no tenen decidit si volen lliurar aquesta batalla, oimés tenint en compte que la legislatura ja encara el tram final. ERC, en canvi, ho veu com una oportunitat per a reconstruir sinergies amb el partit de Borràs: “Sempre treballarem per refer els acords que sigui possible i, en aquest cas, i tot esperant la sentència a la presidenta Borràs, hem de parlar amb Junts. La presidència ha de recaure en la majoria independentista i això és evident que descarta el PSC”, va dir fa poques setmanes la portaveu d’ERC, Marta Vilalta. El PSC, que va aprovar el pressupost del govern, ha dit i repetit que aconseguir la presidència no és cap prioritat, però no la refusen pas. Les peces tot just s’acaben de situar sobre el tauler.