Què passarà amb la presidència del parlament si inhabiliten Borràs?

La sentència imminent a Laura Borràs podria reobrir una disputa dins l’independentisme i, més concretament, entre ERC i Junts. De fet, a la pràctica, ja s’ha obert la batalla per a ocupar el lloc de Borràs si finalment és inhabilitada, amb filtracions i pronunciaments tímids sobre possibles relleus al capdavant de la segona institució del país. El judici és vist per a sentència i en el termini d’un mes el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dictarà resolució. A partir d’aleshores, s’obrirà un camí inhòspit, atès que mai fins ara no s’ha inhabilitat cap president del parlament.

D’ençà que els membres de la mesa del parlament del PSC, ERC i la CUP van decidir de suspendre Laura Borràs com a presidenta de la cambra d’acord amb l’article 25.4 del reglament a final del juliol passat, ERC havia dit que corresponia a Junts de proposar un nou nom per a substituir la presidenta. Ho deien emparant-se en l’acord a què van arribar tots dos partits i que també incloïa la presidència de la Generalitat per a Pere Aragonès. Per la seva banda, Junts rebutjava de designar un substitut perquè significava admetre una suspensió amb què no estaven d’acord.

Però tot això va fer un tomb ahir, quan Aragonès mateix va donar per trencat aquest acord d’investidura, i així possibilitava noves especulacions: “Junts va decidir de trencar l’acord sortint del govern. Si volen refer propostes conjuntes, estic molt disposat a escoltar-les”, va dir. Les paraules d’Aragonès disten força de les que pronunciava ara fa tot just uns dies el portaveu adjunt d’ERC al parlament, Jordi Orobitg. Quan li van demanar per una hipotètica inhabilitació de Borràs, va dir que les circumstàncies havien canviat arran de la sortida de Junts de l’executiu, però que creia que no havia de comportar una alteració d’allò que es va pactar en el seu moment: “L’interès és preservar la unitat de l’independentisme i obrir un procés de diàleg per a trobar la fórmula que faci evident que tots ens hi sentim còmodes.” De moment, la presidència la continuarà exercint en funcions l’ex-consellera de Salut, Alba Vergés.

Fonts de Junts diuen que tenen assumit que hi ha un pacte entre ERC i PSC per a nomenar un nou president i que ara per ara hi ha poc “entusiasme” sobre aquesta batalla. Diuen que ara el partit ha de sospesar si ha de deixar que la presidència se la disputin ERC i el PSC, i fer més visible encara el tripartit, o bé tenir una presidència amb poc recorregut.

Aquests darrers dies, alguns mitjans han especulat amb el nom de l’actual batllessa de Vic, Anna Erra, com a possible substituta de Borràs. De fet, ja va sonar el mes de juliol, abans que Borràs no fos apartada. Un membre destacat del consell nacional sosté que no s’ha proposat de manera formal, ni informal, tot i que és una persona de gran consens. En la votació de l’executiva durant el congrés de Junts, Erra va obtenir més vots que no pas Borràs i tan sols va ser superada per Jordi Turull, el secretari general del partit. Però diverses fonts del partit consultades per VilaWeb neguen que s’hagi proposat el nom d’Erra, ni cap altre, sobre la taula per a substituir Laura Borràs en el cas que acabi essent inhabilitada.

El tercer actor en joc, el PSC, reforçat i rehabilitat d’ençà que va donar suport al pressupost del govern, no descarta d’optar a la presidència del parlament. Ho ha reconegut la portaveu del partit, Alícia Romero, després de les paraules d’Aragonès. Si bé diuen que no és cap prioritat del partit, insisteixen que cal recuperar “la normalitat i el prestigi” del parlament i que, per aconseguir-ho, oferiran la mà a qui sigui.

La sentència del cas de Laura Borràs pot trigar unes quantes setmanes, algun mes, a tot estirar, però es dóna per fet que sortirà abans de les eleccions municipals. Si finalment és inhabilitada, el reglament del parlament entrarà en una dimensió desconeguda, perquè no preveu quins passos s’han de seguir en aquests casos. El text que regula el funcionament de la cambra tan sols especifica com s’escullen els membres de la mesa i la presidenta, però no com s’han de substituir. Quan s’ha hagut de substituir algun membre de la mesa, els partits, per cortesia parlamentària, han respectat la composició de majories i han permès que fos el partit mateix que nomenés el relleu. Va passar a principi de legislatura, quan Junts va decidir de rellevar Jaume Alonso-Cuevillas i ERC va acceptar que el partit nomenés Aurora Madaula com a substituta.