Què passarà d’ara endavant amb els crítics d’ERC?

Els resultats de les votacions del congrés d’ERC a Martorell dibuixaven un partit que havia superat les divisions: les tres ponències aprovades van obtenir un suport del 90%. Els sectors crítics amb la direcció d’Oriol Junqueras no van tenir prou força interna per a defensar fins al plenari els seus postulats, però el fet cert és que mantenen discrepàncies polítiques amb la direcció malgrat les dificultats d’articular-se internament i de mantenir-se mobilitzats. Quin recorregut tenen d’ara endavant? S’ha acabat l’acció dels crítics a ERC? Entraran en hibernació tot esperant que el partit torni a examinar el seu suport a les urnes en unes eleccions?

Que les ferides continuen obertes ho va fer evident la imatge d’una absència: l’ex-president de la Generalitat Pere Aragonès no va assistir diumenge al tancament del congrés després de l’informe que va explicar Joan Tardà sobre la Comissió de la Veritat i l’existència d’estructures B. El sector aplegat entorn del grup que va integrar la candidatura Nova Esquerra Nacional, que partia d’una afinitat compartida amb l’ex-secretària general Marta Rovira, va rebre el relat de Tardà com un escarn públic que tornava a obrir les ferides i originava més divisió. Justament, aquest sector havia retirat les esmenes que qüestionaven el lideratge de Junqueras per pactar-ne unes altres, a fi de fer pinya amb la nova cúpula en el debat polític i estratègic. Tardà va esmentar Aragonès com un dels dirigents que no va voler declarar a la comissió. Un altre que també va ser citat per no haver comparegut va ser el president del grup parlamentari, Josep Maria Jové.

La convivència entre afins a NEN, com Jové, i dirigents junqueristes és una realitat a les principals institucions, tant al Parlament de Catalunya com al congrés espanyol. Fonts d’aquest sector apunten que aquestes setmanes vinents valoraran si el futur de l’antiga candidatura ha de ser constituir-se com a corrent intern o no. Aquesta possibilitat de constituir-se formalment en corrent també la sospesarà Foc Nou. De fet, aquests dos sectors, a més del col·lectiu encapçalat per Tardà, Àgora Republicana, van pactar una esmena que es va incorporar als estatuts per a regular la constitució d’aquests corrents. El procés, tanmateix, no serà ràpid. La direcció té un marge de sis mesos per a redactar el reglament que ha de concretar el marc general fixat als estatuts. Parteix del requisit que els integri un mínim d’un 3% dels militants provinent de territoris diferents i també l’haurà de validar el consell nacional, on Junqueras compta igualment amb majoria.

Després de les eleccions de l’executiva, al desembre, Foc Nou ja va formar una gestora amb els principals noms de l’antiga candidatura, com ara Helena Solà, Alfred Bosch i Gabriel Fernàndez. Fonts del sector diuen que faran una reunió les setmanes vinents per debatre internament el seu futur i posar en comú la diversitat de visions que poden conviure entre les seves bases.

D’una altra banda, el Col·lectiu Primer d’Octubre preveu de continuar actuant com aquests darrers cinc anys. Quan el reglament sobre els corrents interns sigui aprovat, decidiran si els convé d’aixoplugar-s’hi o no, segons fonts del col·lectiu.

Els sectors més independentistes del partit, de fet, mantenen viva la discrepància amb la línia estratègica de la direcció i adverteixen que els pactes amb els socialistes i l’allunyament de Junts no solament dificulta les possibilitats de bastir una entesa que porti a recuperar la majoria independentista al parlament, sinó que desmobilitza els seus militants i podria causar noves baixes. A l’altre extrem d’aquest debat hi ha el sector de Tardà, que continuarà defensant l’obertura del partit a sobiranistes no independentistes, com ja ho va fer al plenari de Martorell. No se’n va sortir, amb les esmenes, però Àgora considera que la diferència de vots no va ser tan gran, que els resultats obtinguts avalen que ja és una realitat del partit i que, els anys vinents, acabarà reconeixent-se en les ponències.

Fa setmanes que la direcció de Junqueras recorda que el temps de les candidatures s’ha acabat i malda per obrir una nova etapa en què les disputes internes deixin de capitalitzar titulars als mitjans de comunicació. D’ací ve la determinació d’acordar la constitució de corrents interns. Els veuen com una via per a delimitar les discussions portes endins, contràriament a això que ha passat fins ara, en què els draps s’han rentat fora de casa i s’han estès davant els electors.

L’articulació dels sectors crítics conviurà d’ara endavant amb els congressos territorials, amb què es renovaran les executives. Caldrà veure si els discrepants es posen d’acord per formar alguna candidatura alternativa a les afins amb la direcció. La federació de Barcelona és la joia de la corona. No solament per la visibilitat d’allò que hi pugui passar, per la particularitat de la capitalitat i l’alt nombre de militants que concentra, sinó perquè és on alguns veuen més possibilitats que hi pugui reeixir una alternativa.

Ho podria indicar la contestació que va tenir, amb una gran mobilització, la convocatòria de l’assemblea on s’havia de votar l’acord per a entrar al govern de Jaume Collboni, que després fou ajornat. També els resultats de l’esmena a la totalitat a la ponència estratègica que va defensar Alfred Bosch. No va prosperar, però els resultats (amb 41 vots en contra i 25 a favor) semblen assenyalar la possibilitat de cercar el suport de més veus discrepants. La dificultat dels crítics ve de la connexió directa entre la federació de Barcelona i el carrer de Calàbria. D’una banda, per la gestió de la cap de files a la ciutat i secretària general del partit, Elisenda Alamany. D’una altra, per l’entesa forjada aquests últims temps per Junqueras amb la portaveu d’Esquerra al parlament, l’ex-consellera Ester Capella, i Patrícia Gomà, una altra dirigent barcelonina, que en el congrés anterior es va batre a les urnes amb l’actual presidenta de la federació, Eva Baró, arrenglerada amb Junqueras.