Què passarà ara que Junts ha tombat la llei d’amnistia?

Junts ha tombat aquesta tarda al ple del congrés espanyol la llei d’amnistia, que no satisfeia les formacions independentistes per les mencions directes als delictes de terrorisme i traïció. Uns forats jurídics que miren d’explotar els jutges García-Castellón i Aguirre, responsable de les investigacions al Tsunami Democràtic i la suposada intervenció russa en el procés, i que els partits miren de tapar amb unes esmenes vives que es votaran avui. El PSOE, tanmateix, s’ha negat a votar-hi a favor, i les esmenes no han reeixit tot i l’ultimàtum de Junts, que ja havia avançat que no permetria que s’aprovés l’amnistia si no en canvia el text. Això no envia l’amnistia a les escombraries, però n’alenteix la tramitació i mena a un nou estira-i-arronsa amb el PSOE.

En el procés de tramitació d’una proposició de llei els diferents grups parlamentaris poden presentar-hi esmenes a la totalitat –que ja s’han votat i descartat– i esmenes parcials, per a fer canvis puntuals en el redactat. La hiperactivitat del jutge García-Castellón des que la llei d’amnistia es va començar a tramitar, maniobrant l’operació judicial per excloure’n Carles Puigdemont, Marta Rovira i els altres investigats basant-se justament en les exclusions definides a la llei, va fer posar en alerta els grups independentistes, que van intentar d’eliminar les referències explícites al delicte de terrorisme, cap a on ha redirigit la investigació García-Castellón. A més, Junts demanava d’eliminar també la referència al delicte de traïció, que és l’esquerda que mira d’explotar des de Barcelona el jutge Aguirre amb l’operació Vólkhov.

El PSOE va acceptar de delimitar l’exclusió de l’amnistia dels delictes del terrorisme sempre que, “de manera manifesta i amb una intenció directa, hagin causat violacions greus dels drets humans” definits en els articles 2 i 3 del Conveni Europeu dels Drets Humans, però García-Castellón no va trigar a definir la investigació justament d’acord amb aquesta nova exclusió. El PSOE no va voler negociar cap més canvi i en la votació d’avui arribava viva una esmena d’ERC i Junts que elimina la menció al terrorisme en l’article que fa referència a les exclusions, i una altra de Junts i el PNB que esborra el terrorisme però també la referència als delictes de traïció i contra la pau o la independència de l’estat.

El vot negatiu de Junts obre ara un nou període de modificacions a la comissió de Justícia, que haurà de redactar un nou dictamen abans de quinze dies. Aquesta, de fet, és la raó per la qual la formació sí que ha votat a favor del dictamen de la llei, tot i oposar-se’n al redactat final.

Les dues votacions al ple del congrés

Concretament, avui a la tarda al ple del congrés hi ha hagut dues votacions. Una primera sobre el dictamen de la llei aprovat en la comissió de Justícia de la cambra, i una segona votació sobre el rang de llei orgànica. Junts ha permès l’aprovació de la primera votació, per majoria simple, perquè en cas contrari el text hauria anat a les escombraries i caldria registrar una nova proposició de llei. Però Junts ha emès un vot negatiu en la segona votació, per a la qual es requereix majoria absoluta, de manera que la votació no ha tirat endavant i la llei d’amnistia no ha pogut passar a la fase de tramitació en el senat i ha tornat a la comissió de Justícia.

Això obre la possibilitat que els grups independentistes negociïn amb el PSOE les modificacions que fins ara no ha admès. En aquest període nou de modificacions ja no hi ha marge perquè els grups polítics mantinguin esmenes al marge del dictamen pactat per la majoria de la comissió, i es resoldrà amb una votació única en un nou ple del congrés. Aquesta vegada la votació sí que serà definitiva: si s’aprovava la llei amb la redacció pactada pels grups polítics, continuarà la tramitació. Si no, la llei d’amnistia serà refusada.

Quinze dies d’espera més per a aprovar la llei d’amnistia

Si avui s’hagués aprovat la llei d’amnistia i hagués continuat el procés legislatiu, era previst que s’hagués pogut aprovar definitivament el text i que entrar en vigor la primera quinzena d’abril. Si torna a la comissió, caldrà esperar al maig.

Quan la proposta de llei s’aprova inicialment al congrés espanyol passa al senat, controlat pel PP. Arran d’una modificació del reglament, la mesa del senat pot redefinir ara el caràcter d’urgència de la tramitació i adormir-la durant dos mesos. Malgrat tot, només pot posar-hi traves, però no aturar-la, i finalment s’haurà de fer una votació en què el PP hi votarà en contra.

Això no la descartaria, però forçaria el congrés espanyol a haver d’aixecar-ne el vet. En aquest cas, cal convocar un nou ple en què es voti per darrera vegada. Si aleshores aconsegueix una majoria absoluta, la llei d’amnistia serà aprovada i entrarà en vigor el dia que es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol.