Què se n’ha fet, dels tests en massa que va anunciar la Generalitat?

  • Després de deu mil morts, encara no ha arribat l’hora de prendre decisions pròpies i actuar de manera sensata i racional? 

VilaWeb

Entre el 19 i el 21 d’abril la Generalitat de Catalunya va fer públic unes recomanacions d’un grup d’experts en què va fonamentar el pla de desconfinament presentat el 25 d’abril. El document dels experts incloïa un decàleg que el president Torra i el govern van fer seus. El cor del pla era fer proves en massa, en tres nivells diferents, per a poder identificar la població malalta de la manera més segura possible i afavorir un retorn a la normalitat de la resta de la població sense perill, o amb el perill molt més controlat.

La situació, ara mateix, és la que és i no ens podem enganyar. No hi ha cap remei que els experts sanitaris recomanen de manera unànime. No s’ha aconseguit l’anomenada immunitat de ramat ni sembla que s’hi puga arribar, atès l’estat avançat de la pandèmia en què ens trobem. I no hi ha cap vaccí a la vista ni n’hi haurà fins l’any vinent, anant bé. No hi ha miracles, doncs, ni solucions màgiques i, per tant, el fre de la mortalitat que veiem, però també la represa de l’activitat econòmica, depenen totalment de si s’estableix un sistema prou efectiu de proves, multitudinari, per a milions de persones, de si hom té la capacitat d’identificar novament, com abans de l’explosió, les cadenes de transmissió i de si som capaços de confinar ràpidament i amb completa seguretat de rebre l’atenció deguda els afectats i els territoris on s’ha perdut el control.

No hi ha cap més opció assenyada que aquesta i per això no era estrany que fos aquest el pla anunciat per la Generalitat de Catalunya, ara fa deu dies. A banda el necessari control de la capacitat assistencial i de la mobilitat, sobretot convenia de començar immediatament les proves en massa als ciutadans en tres fases. Cinquanta mil estudis de seroprevalença de manera immediata. I tan aviat com fos possible un milió i mig de proves d’infecció aguda (PCR) amb una duració mínima de setze setmanes i sis milions addicionals de proves serològiques prioritzant les poblacions de risc, proves pensades per a determinar qui té immunitat i, per tant, qui pot fer vida normal sense necessitat de cap seguiment dels símptomes d’infecció aguda i sense restriccions de mobilitat. Aquest nivell tan acurat de gestió de la pandèmia asseguraria el retorn a una certa normalitat del país i el control i l’atenció decent dels malalts. I sobretot, evitaria un segon brot d’infeccions mortals.

Dies després de fer-se públic aquest pla català, el govern espanyol ha anunciat un pla de desconfinament propi. A diferència del català, l’espanyol és un pla confús que, en relació amb aquest aspecte que ens ocupa, no preveu, ara com ara, de manera clara i detallada, mesures concretes adreçades a fer proves en massa com les que proposa la Generalitat. Només s’ha començat un estudi voluntari de seroprevalença en 36.000 cases de tot l’estat espanyol, de les quals 3.400 al Principat –cinc vegades menys de les que preveia de fer la Generalitat.

Tot i amb això, sorprenentment, el govern de la Generalitat no sembla disposat a anar tampoc més enllà de les ordres del govern espanyol. I,  malgrat la insistència en les preguntes que els han formulat i els aclariments que, per exemple, VilaWeb ha demanat, encara és l’hora que sapiguem quan es faran i ni tan sols si es faran aquests set milions de proves que la Generalitat de Catalunya va anunciar i que els ciutadans esperem i volem també per rebaixar la nostra angoixa personal. I ja ha passat una setmana.

Fa la sensació que la Generalitat s’ha acostumat a ser una mena de reserva de responsabilitat de l’estat espanyol, sempre esgrimint la raó contra l’arbitrarietat de Madrid, però sempre assumint el paper de fer reflexionar els altres sense exercir cap poder ella mateixa. D’ençà de la primera i famosa reunió de presidents, hem vist una vegada i una altra el mateix fenomen: el president Torra proposa una mesura (confinar la població de manera estricta, establir franges horàries per a les passejades…), a la qual proposta el govern espanyol o bé diu que no sense donar-hi cap explicació o bé diu que no de primer i al cap d’uns quants dies la incorpora als seus plans. Tard i malament sempre i amb un preu en vides humanes altíssim.

La pregunta és fins quan passarà això? Les competències de sanitat i seguretat han estat robades a la Generalitat però no veig per què això ha d’impedir que es facen els set milions de proves a la població. No sé imaginar-me de quina manera el govern de Madrid o el Tribunal Suprem espanyol poden prohibir una acció que no va contra allò que el govern espanyol diu en el seu pla, sinó que, en tot cas, es pot interpretar com un suplement addicional a les accions que ordena. Fer les proves a la població no és cap acte de desobediència que puga dur un conseller a la presó ni un funcionari qualsevol a rebre un whatsapp amenaçador. En canvi, sabem, perquè ho han dit els experts i perquè és una mesura que funciona internacionalment, que les proves en massa són la cosa més important i determinant que es pot fer ara en benefici de la salut de tothom i per a reactivar en condicions raonables l’economia de la gent. Gent que ja està més que cansada de reclamar que li facen el test.

En aquestes condicions, quina explicació té, doncs, que no es facen les proves, una setmana després, o que el govern de Catalunya no ens diga clarament, quan i com es faran? O és que després de deu mil morts encara no ha arribat l’hora de prendre decisions pròpies i actuar d’una manera sensata i racional?

 

PS. Aquesta vesprada a les sis us esperem en un nou debat en confinament, avui amb l’arqueòleg Eudald Carbonell, que fa pocs dies deia, entrevistat per Andreu Barnils, que ‘tenir líders és el pitjor que ens pot passar, i ara es veu‘. El debat, en vídeo, el podeu seguir a VilaWeb, YouTube i Facebook. I els subscriptors de VilaWeb podeu enviar preguntes per al convidat en text o en vídeo.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor