Què passa amb els nou dels Lledoners?

TEMA DEL DIA
Citació. A la presó dels Lledoners hi ha, de moment, set dels nou presos polítics catalans que són en presó provisional de fa dos anys. Fora de la presó, de moment, hi ha nou activistes que el primer de febrer passat van protestar contra el trasllat dels presos independentistes a Madrid. Aquell dia centenars de persones van acudir al votant del centre penitenciari per rebutjar aquest trasllat, sense provar d’impedir-lo, com es va demostrar. Hi va haver alguna barricada, però no pas cap aldarull remarcable. Nou d’aquests manifestants van ser identificats pels Mossos d’Esquadra, sense cap més incidència. Mesos després, han rebut citacions del jutjat número vuit de Manresa comunicant-los que són investigats pels delictes de robatori amb força, lesions, atemptat contra l’autoritat, risc per a la circulació i desordres. Les penes pel conjunt d’aquests delictes podrien pujar fins a dotze anys de presó.

Els encausats, coneguts ja com ‘els nou dels Lledoners’, lamenten que la Generalitat s’hagi personat en el cas i demanen que les acusacions siguin retirades. Per una banda, el Departament d’Interior ha fet un comunicat dient que la Generalitat s’hi ha de personar obligatòriament si hi ha funcionaris afectats i nega haver fet cap acusació. La Generalitat recorda que els fets encara són a la fase d’instrucció al jutjat, però reconeix que serà la defensa que presentarà, ‘si escau i en el moment processal oportú, l’escrit d’acusació, seguint criteris tècnics i professionals’. El comunicat afegeix: ‘Aquestes actuacions legals en defensa de funcionaris públics no requereixen el vist-i-plau ni permeten el vet dels responsables polítics del govern.’ És a dir, intenta eximir el conseller d’Interior, Miquel Buch, de tota responsabilitat en la decisió.

Tot i les explicacions del Departament d’Interior, és insostenible que la Generalitat s’hagi personat en aquesta causa. No es pot predicar la desobediència al balcó del Palau de la Generalitat i després reprimir-la des d’Interior. És possible que el govern tingui l’obligació de defensar els seus funcionaris, però el zel amb què ho fan és ben discutible. Només tres dels encartats es van presentar a la citació judicial sense declarar, per recomanació de la defensa. Curiosament, hi va acudir l’advocat acusador del Departament d’Interior de la Generalitat, i en canvi, no s’hi va presentar ni la fiscalia. La resta d’acusats no es van presentar ni a la primera citació ni a la segona. Ara esperen que se’n decreti una ordre de crida i cerca que faran servir per denunciar la injustícia del cas. Els encarregats de fer-ho seran els Mossos novament.

Si no hi ha rectificació de la Generalitat, aquesta polèmica desgastarà el conseller Miquel Buch, perquè ningú no entén que es persegueixin independentistes per haver defensat la llibertat dels presos. Cada dia és més insostenible el discurs independentista amb la gestió autonòmica del dia a dia. La defensa de la Generalitat no hauria de formular cap acusació, sinó, si de cas, demanar-ne l’absolució, perquè els Mossos ni tan sols havien d’haver identificat persones que exercien el dret de manifestació pacíficament. Ja fa temps que plana sobre els Mossos la sospita que alguns grups exerceixen una violència completament desproporcionada, contra independentistes o, com ha passat avui al barri de Sants de Barcelona, contra persones que es manifestaven per un desnonament. Són actuacions extremadament violentes que no tenen justificació i que ajuden tan sols a desprestigiar el cos de la policia catalana. Fa mesos que hi va haver canvis a la cúpula dels Mossos, però hi ha problemes que no s’han pas resolt.

MÉS QÜESTIONS
Compromís estudia si es presenta tot sol o en coalició el 10-N. La direcció de Compromís haurà de decidir dilluns si a les eleccions del 10 de novembre s’hi presenta tot sol, com va fer a les eleccions espanyoles del 28 d’abril, o bé recupera la coalició electoral amb Podem i Esquerra Unida, com el 2016. Aquesta coalició va obtenir 655.895 vots, que es van traduir en 9 escons, 4 dels quals foren de Compromís. En canvi, l’abril passat va obtenir 173.751 vots i un escó, el de Joan Baldoví. D’entrada, Compromís és refractari a coalitzar-se i recorda el bon resultat obtingut a les eleccions valencianes. A més, es tem que una coalició faci perdre vots, sobretot pel cantó nacionalista. El Bloc, el partit més gran de Compromís, no la vol. Podem i Esquerra Unida estan disposats a repetir-la perquè creuen que és la millor manera de mobilitzar el vot d’esquerres, arran del desencant per la manca de pacte entre el PSOE i Podem. El portaveu de Compromís a les Corts, Fran Ferri, ha dit que volen cooperar, però sense desdibuixar-se en la defensa dels interessos valencians. I ha afegit que era partidari d’oferir un ampli ventall de possibilitats dins l’esquerra perquè cap votant no es quedés a casa.

Les Corts demanen celeritat en la reparació dels danys de les inundacions. Les Corts han aprovat per unanimitat una proposició no de llei d’urgència, pactada per tots els grups parlamentaris, per a reclamar la màxima celeritat en la reparació dels danys i l’ajut als afectats per l’episodi de pluges torrencials a causa de la gota freda de la setmana passada. La proposició reclama la declaració de zona catastròfica per als municipis més castigats per les inundacions i insta el Consell i el govern espanyol a prendre les mesures que escaiguin a les seves competències perquè, tan de pressa com es pugui, es recuperi la normalitat i les víctimes siguin rescabalades. Es demana d’aplicar la declaració de zona afectada greument per emergència de protecció civil segons la llei 17/2015 i les mesures derivades per a pal·liar els danys. Els grups també reclamen que es constitueixi una comissió de coordinació entre les administracions per determinar i quantificar els danys, facilitar les reclamacions a les assegurances i supervisar l’aplicació de les indemnitzacions. La declaració trasllada des de les Corts el condol a les víctimes, el suport als damnificats i l’agraïment als equips de rescat i emergències.

La meitat dels diputats del parlament de les Illes no han presentat la declaració de béns. El 20 de juliol es va acabar el termini per a presentar les declaracions patrimonials i el primer d’agost les de renda davant l’Oficina Anticorrupció. Però, avui dia, dels 59 diputats del parlament, 7 han desobeït la llei i no han facilitat a l’oficina cap document dels dos que requeria. Dos dels tres diputats de Vox no han presentat la informació dels seus béns i activitats. Tampoc dos membres de Més per Mallorca, Joan Josep Mas i Josep Ferrà; ni Patrícia Font de Més per Menorca. I dels grups socialista i popular, Pilar Sansó i Asunción Pons. Així mateix, 23 diputats no han presentat tota la documentació requerida. La majoria no han facilitat la declaració de renda del 2018. Tots plegats, 31 diputats en total, s’exposen a sancions de 1.000 euros a 10.000 per incompliment de la norma. També inclou el portaveu de Vox, Jorge Campos, tot i haver-la presentada avui, perquè ja s’havia acabat el termini. El director de l’oficina farà requeriments per obtenir les declaracions que falten. Ahir la web de l’organisme ja va publicar les declaracions de què disposa. És previst que la setmana que ve es publicaran les dels consellers i alts càrrecs.

El 77% dels alumnes de les Illes va fer la selectivitat en català. A les proves de selectivitat del mes de juny, el 77,5% dels exàmens s’han respost en llengua catalana. Hi ha hagut un descens d’1,5 punts respecte dels resultats del curs passat. Del 2009 ençà, els valors volten el 80% (l’any 2014 va arribar al 82,6%, el més alt). En aquest còmput es tenen en compte els exàmens en què es fa servir el castellà o el català per a respondre, amb l’excepció de les proves de llengua catalana, de llengua espanyola i de llengua estrangera. Els alumnes de Menorca continuen essent els que usen més el català als exàmens (96,0%); d’ençà del 2005 es mantenen en un ús que supera el 90%. A Mallorca aquest índex és del 76,8%, tot i que hi ha una diferència considerable entre els resultats dels centres de Palma (68,0%) i de la resta de Mallorca (89,2%). Els alumnes d’Eivissa i Formentera usen el català al 67,5% dels exàmens, amb una reducció de l’ús del català de 20 punts. La diferència prové sobretot del retrocés als centres privats i concertats: del 45,80% d’ús del català als exàmens del 2018 s’ha passat al 22,88% d’enguany. Als IES, en canvi, els valors pràcticament són els mateixos: 87,40% el 2018 i 86,28% enguany.

LA XIFRA
77.052 habitants té Andorra, segons dades facilitades pel Departament d’Estatística. La xifra, que indica un augment de l’1,5% respecte de l’agost de l’any passat, ha crescut per l’arribada de 1.170 persones. La parròquia que té més residents és la de Sant Julià de Lòria.

TAL DIA COM AVUI
El 19 de setembre de 1958 moria a l’exili, a Occitània, el president Josep Irla i Bosch, militant d’ERC i fill de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). Va ser president del Parlament de Catalunya el 1938 i el 124è president de la Generalitat entre el 1940 i 1954.