26.02.2016 - 22:00
|
Actualització: 29.02.2016 - 16:03
Com cada any, l’esperada cerimònia dels Oscar tindrà lloc al teatre Dolby de Hollywood i aplegarà algunes de les personalitats cinematogràfiques més conegudes. Enguany, però, no són notícia els actors, actrius i directors que assistiran a la gala, sinó els que han decidit no presentar-se a la ‘Catifa Vermella’.
La parella d’actors formada per Will Smith i Jada Pinkett Smith, el director Spike Lee o l’actor i cantant Tyrese Gibson són alguns dels que opten per no anar a l’entrega de guardons com a protesta per l’absència de nominats negres durant dos anys consecutius. Quan les nominacions es van fer públiques el passat catorze de gener, Twitter va començar a treure fum amb el hashtag #OscarsSoWhite (els Oscar tan blancs), que ja havia estat Trending Topic l’any passat, i també #OscarsStillSoWhite (els Oscar encara tan blancs).
Films poc representatius
Entre les històries que tenien com a protagonista un personatge negre -‘Creed’, ‘Concussion’, ‘Beasts of No Nation’ i ‘Straight Outta Compton’-, cap està nominada a millor film i, tot i que a la llista dels nominats sí que hi consten els guionistes de ‘Straight Outta Compton’ (tots blancs) i Sylvester Stallone com a millor actor secundari pel seu paper a ‘Creed’, cap persona negra ha estat nominada per la seva feina en aquests films.
S’han alçat moltes veus de protesta que acusen l’Acadèmia d’ignorar els films on les minories aconsegueixen veure’s reflectides. Més d’una vegada s’ha atribuït la poca representativitat dels Oscar a l’envelliment i tradicionalisme dels membres de l’Acadèmia. De fet, actualment, el 80% dels sis mil membres que formen el jurat tenen una mitjana d’edat de seixanta-dos anys, són majoritàriament homes, de raça blanca i obertament tradicionals.
No són els únics
‘Carol’ és un dels films que també ha aixecat algunes queixes per la relativa invisibilitat que ha tingut als Oscar, tenint en compte l’èxit que van tenir en altres festivals cinematogràfics. Malgrat estar nominada a millor actriu principal i secundària -pel paper de Cate Blanchet i Rooney Mara-, molta gent esperava que seria també a la llista dels millors films. Però han corregut els rumors que aquesta història d’amor escrita per una dona lesbiana, dirigida per un home gai i basat en la novel·la d’una altra dona lesbiana, potser és ‘massa homosexual’ per l’Acadèmia.
De fet, en aquest mateix aspecte, l’actor Ian McKellen -Gàndalf pels fans d”El Senyor dels Anells’- va fer notar fa unes setmanes al diari The Guardian el fet que cap actor obertament homosexual -en el moment de recollir el guardó- hagi guanyat mai cap Oscar.
Els asiàtics i hispans també es veuen infrarepresentats per l’Acadèmia. Els llatinoamericans són el segon poble més estès pels Estats Units. És per això que sorprèn que tan sols cinc actors hispans hagin estat nominats en tota la història dels Oscar, mentre que només tres asiàtics l’han guanyat.
No cal ser un col·lectiu minoritari per sentir-se discriminat als Oscar, i és que les dones també s’hi senten. Històricament, menys d’una cinquena part dels nominats (deixant de banda les categories d’actors i actrius) són dones i enguany, dels vint-i-quatre productors nominats, només set ho són.
#HollywoodSoWhite
De totes maneres, potser el problema no rau només en l’Acadèmia, sinó que el conjunt del col·lectiu cinematogràfic n’és responsable. Segons un estudi de la University of Southern California en què es van estudiar més de 400 films i sèries i 21.000 personatges dels anys 2014 i 2015, es va trobar que prop del 72% dels actors que van interpretar un paper són blancs, mentre un 28% són actors que pertanyen a minories ètniques -col·lectius que representen un 38% de la societat als Estats Units-. Si parlem de directors, el percentatge encara s’incrementa i resulta en un 87% de directors blancs, dels quals la meitat no inclou cap personatge asiàtic en els seus films.
Seguint amb l’estudi, només un 3,4% dels directors de films produïts en grans estudis l’any 2014 eren dones, i d’entre 109 films només dos estaven dirigits per dones negres. Només un 2% dels personatges que apareixien en els films i sèries estudiats s’identificaven com a gais, lesbianes, bisexuals o transsexuals.