15.07.2023 - 21:40
|
Actualització: 16.07.2023 - 10:19
The Washington Post · Amanda Coletta i Amudalat Ajasa
TORONTO — El govern del Canadà empra una expressió per a resumir la temporada d’incendis forestals: sense precedents. El cas és que el foc continua devorant gran part del Canadà i aquesta és la temporada més tràgica registrada en termes d’extensió cremada. I encara queden mesos.
Els incendis, atiats per les condicions de sequera prolongada i les altes temperatures de gran part del país, han obligat més de 155.000 persones (xifra rècord) a abandonar la llar i a rebre una assistència internacional sense precedents.
A més, els focs han generat núvols de fum tòxic que han viatjat llargues distàncies, dels Grans Llacs fins a la costa est i fins i tot a milers de milles per l’oceà Atlàntic fins a Portugal, França i Irlanda. Moltes ciutats, com ara Toronto, Nova York, Minneapolis, Chicago i Detroit, han experimentat conseqüències greus: algunes han registrat els nivells més alts de partícules en suspensió en diferents moments de la primavera i l’estiu.
A continuació us expliquem allò que cal saber-ne.
Quantes hectàrees s’han cremat en els incendis forestals?
Fins divendres, s’havien comptabilitzat més de quatre mil incendis que han afectat gairebé vint-i-quatre milions d’hectàrees, segons el Canadian Interagency Forest Fire Center (Centre Canadenc d’Incendis Forestals). Els incendis van de costa a costa, en vuit províncies de les deu i dos territoris dels tres que hi ha.
Quina n’és la causa?
Els incendis forestals solen ser originats per un llamp o per l’activitat humana, com ara llençar una cigarreta de manera negligent o deixar un foc de camp sense vigilància. El govern canadenc afirma que els incendis causats per llamps en un any determinat solen representar aproximadament el 45% de tots els incendis forestals i més del 80% de la superfície total cremada.
Els científics afirmen que el canvi climàtic intensifica i allarga les temporades d’incendis forestals al Canadà, una tendència que es preveu que continuï. També ha fet que algunes parts del país siguin més càlides i acollidores per a diverses espècies d’insectes que no poden sobreviure a temperatures baixes i que infecten els arbres, els debiliten i deixen més material combustible.
Els incendis forestals també són influenciats per les pràctiques de gestió forestal, que tenen un paper clau durant les temporades d’incendis més intenses. Per exemple, la prohibició de fer foc en moltes províncies ha causat l’acumulació de vegetació combustible al terra del bosc, que s’ha assecat.
Algunes províncies han viscut enguany temperatures rècord. Certes zones d’Alberta han registrat temperatures mitjanes el maig molts graus per damunt que no és habitual. A l’Atlàntic canadenc han viscut el mes d’abril més sec de la història. Les autoritats de la Colúmbia Britànica han advertit de possibles restriccions en l’ús de l’aigua a causa de la sequera.
Com respon el Canadà als incendis forestals?
El país ha desplegat centenars de membres de les forces armades a Alberta, Nova Escòcia i el Quebec. També han arribat més de 3.200 bombers forestals d’onze països per ajudar en les feines d’extinció. Entre ells hi ha personal dels Estats Units, Mèxic, Xile, l’estat espanyol, Sud-àfrica i Austràlia.
D’ençà dels anys vuitanta, hi ha hagut només uns pocs anys en què el Canadà no ha proporcionat assistència en la lluita contra incendis a uns altres països o no n’ha estat receptor. Però l’ajuda rebuda enguany ha estat sense precedents, i, tot i això, els oficials canadencs reconeixen que han de cercar nous aliats.
Al Canadà, el 94% del terreny forestal és públic, però la gestió és principalment en mans de les províncies i regions territorials. En temporada d’incendis relativament suaus, és comú que el personal i l’equip d’extinció d’incendis de les províncies col·laborin dins el Canadà. Però enguany, quan gran part del país és en flames simultàniament, la capacitat de compartir recursos és limitada i això implica una càrrega per als recursos federals.
“Actualment, és molt, molt complicat tant al Canadà com a tot el món de trobar capacitat addicional d’extinció d’incendis”, va reconèixer dijous Cliff Chapman, portaveu del B.C. Wildfire Service (Servei d’Incendis Forestals de Colúmbia Britànica).
El fum dels incendis forestals causa un retrocés en els compromisos climàtics del Canadà amb l’ONU?
El fum dels incendis forestals del Canadà emet grans quantitats de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. El 2017, un altre any amb molts incendis, les emissions van ser equivalents gairebé a les emissions de tot el país procedents de tots els usos energètics. Les autoritats canadenques registren aquestes dades, però quan es fa el compte oficial d’emissions com a part de l’acord climàtic de París, se solen excloure la majoria dels incendis.
Els funcionaris argumenten que els incendis forestals són pertorbacions naturals més enllà del control humà. A partir del 2017, el Canadà va començar a separar les emissions procedents de determinats tipus d’incendis forestals en el recompte de gasos d’efecte hivernacle de l’ONU.
Aquest mètode de càlcul compleix les normes de l’ONU, però ha generat molta controvèrsia. Alguns crítics suggereixen que permet que el Canadà presenti un aspecte positiu de les emissions, i els revisors tècnics de l’ONU han qüestionat aquest enfocament. Uns altres països amb boscs que tenen incendis no han seguit el mètode del Canadà.
Victoria Bisset, Annabelle Timsit, Matthew Cappucci, Jason Samenow, Ian Livingston i Justine McDaniel han contribuït a aquest informe.
